Investigadors balears estudien la relació entre el cervell i la bellesa

Un equip d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) acaba de descriure amb precisió els mecanismes que el cervell posa en marxa quan observa una imatge que considera bonica. Es tracta de diferents àrees que formen una xarxa que coincideix amb la mateixa que s'activa quan es produeix el que es coneix com a moment aha , l'instant en què, sense pensar en res concret, el cervell troba la solució d'un problema, segons l'estudi que publica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

El grup de recerca, encapçalat per Camilo José Cela Conde, va ensenyar 400 imatges, quadres proporcionats pel Museu del Prado de Madrid, dibuixos decoratius i fotografies de la natura, a 24 nois i noies d'entre 25 i 30 anys, tots estudiants de medicina i que prèviament havien passat un test per assegurar que no eren especialment aficionats a l'art. "Seria el que anomenaríem una població naïf [innocent]", explica Cela Conde. Mentre observaven les imatges, els investigadors registraven l'activitat del seu cervell amb magnetoencefalografia, una tècnica molt precisa que permet detectar canvis en l'activitat en diferents àrees en qüestió de mil·lisegons. "El cervell reacciona molt ràpidament quan veu una cosa bella, en uns 500-600 mil·lisegons ja saps si el que observa li agrada o no", explica Cela. A continuació, s'activen diferents àrees en xarxa, segons han pogut observar els autors en aquest estudi. Per contra, davant una imatge lletja, el cervell deixa també de fer-hi atenció en qüestió de mil·lisegons, apunta l'investigador de la UIB.

L'equip de recerca de la UIB és pioner en l'estudi del que s'anomena neuroestètica. El 2004 van ser els primers a tot el món a trobar que observar la bellesa activa certes parts del cervell. En un altre estudi van trobar diferències en l'activitat cerebral d'homes i dones davant el que consideraven bell.