TOCAR TERRA
Societat 12/10/2018

Inundacions del Llevant i solidaritat

Quan es produeixen pluges tan intenses en tan poc temps, l’aigua es converteix en una arma molt destructiva a les zones més exposades

Mateu Morro
3 min
Inundacions del Llevant i solidaritat

El cop de les inundacions

S’ha de ser prudent en atribuir la desgràcia a una causa o una altra

Quan es produeixen pluges tan intenses en tan poc temps, l’aigua es converteix en una arma molt destructiva a les zones més exposades. La freqüència de les grans torrentades, arreu de les Balears, és més curta del que podria semblar, sobretot prop de zones de muntanya amb gran capacitat de captació. I a Mallorca s’ha construït sense coneixement, amb intenció expressa d’ignorar els riscos d’inundació per no limitar expectatives de guany. Tot i això, s’ha de ser prudent en atribuir la desgràcia a una causa o una altra, almenys sense un major estudi del que ha passat. El panorama és dantesc. Els danys són enormes i irrecuperables, sobretot en vides humanes, i enmig del terrabastall i el dolor, el que destaca és l’ona de solidaritat que s’ha mogut a les Balears i altres indrets. Hi hauria d’haver un abans i un després, fet des del rigor i no des de l’electoralisme de baix nivell, en les mesures i estratègies adreçades a impedir aquestes catàstrofes.

Solidaritat amb el Llevant

La resposta de la població ha estat contundent i massiva

L’immens dolor per les vides humanes perdudes i la situació de tantes famílies damnificades ha provocat, des del primer moment, una reacció solidària mai vista de multitud de persones i entitats de Mallorca i de fora de Mallorca. La resposta solidària de la població mallorquina ha estat contundent i massiva, i això s’ha de reconèixer i agrair. En aquest sentit, la resposta del món agrari mallorquí ha estat ràpida: immediatament s’han fet arribar a Sant Llorenç fruites i hortalisses per col·laborar amb la logística alimentària de les persones afectades per la gran torrentada. Les organitzacions i cooperatives agràries, amb una diversitat de persones i col·lectius, han volgut ajudar des del primer moment i ho han fet de la millor manera: oferint tractors i maquinària i aportant aliments.

Els danys en el camp

Allò que no té remei són les pèrdues de vides humanes

És prest encara per conèixer amb detalls la magnitud dels danys provocats per l’aiguada sobre els camps del Llevant. Les primeres impressions parlen de camins desapareguts, marges esbaldregats, parets senceres arrabassades d’arrel, vinyes en les quals no ha quedat cap cep condret i hi ha notícies d’animals morts, aquí i allà, arrossegats pels torrents desbocats. En parlar amb els pagesos no es nota una sensació de desastre, sinó d’agraïment pel que podria haver passat i no va passar. Com quasi sempre que es produeix una catàstrofe d’aquesta magnitud, la distribució de les destrosses és irregular. Hi ha gent aturonada que ha tingut poc mal o gens, els que han rebut més de valent són els que estan a prop dels cursos d’aigua. Però tots aquests danys es poden atendre d’una manera o una altra, allò que no té remei són les pèrdues de vides humanes provocades per aquest tristíssim episodi.

Subhasta ramadera

N’han organitzat una de xots i cabres a la Primera Fira d’Inca

La Cooperativa Pagesa d’Inca i l’Ajuntament d’Inca, en el marc de la Primera Fira, han organitzat una subhasta ramadera, de xots i cabres de qualitat, el matí del diumenge 21 d’octubre, a la plaça de toros d’Inca. La subhasta té com a objectiu que els ramaders mallorquins puguin adquirir animals seleccionats, tant de races autòctones com de races d’alta productivitat, per millorar les seves explotacions. Hi participaran un grapat de ramaders joves, d’Inca i la seva comarca, que han format part de programes de millora genètica i s’han dedicat a millorar els seus animals. La Primera Fira de les festes inqueres està dedicada a la terra i se celebrarà el cap de setmana del 20 al 21 d’octubre, amb activitats relacionades amb el medi ambient, el territori i el benestar i l’equilibri de les persones.

L’oli d’Eivissa fa camí

És un oli verge extra, afruitat verd, d’intensitat mitjana

La Comissió d’Aliments Tradicionals ha informat favorablement que l’oli d’Eivissa s’inscrigui en el Catàleg d’Aliments Tradicionals de les Illes Balears. La inscripció havia estat sol·licitada pels olivicultors eivissencs, que han demostrat les característiques sensorials i químiques dels seus olis, així com la seva tradició al llarg de la història. Es tracta d’un oli verge extra, afruitat verd, d’intensitat mitjana, que en boca presenta un moderat nivell d’amargor i un picant de tipus mitjà. La seva acidesa és baixa. L’adscripció varietal, en més d’un 75%, és d’arbequina i picual, amb plantacions d’oliva pagesa o eivissenca. La clau de la diferenciació d’aquest oli és en el clima i en les característiques dels sòls. Segons la informació de l’Agrupació de Defensa Vegetal d’Eivissa, l’any 2017 la superfície d’olivar va ser de 107 ha, amb cinc tafones, que elaboraren 24.674 litres d’oli.

stats