FESTES
Societat 14/09/2018

Introduïm canvis de gènere per Sant Joan?

Clara Servera representa Ciutadella a les festes de Sant Nicolau i obre de nou el paper de les dones a la cavalcada

Iván Martín
4 min
LES DONES A LES FESTES  Un nucli dur defensa la tradició i el protocol de les festes de Sant Joan.

CiutadellaHi ha una dita popular a Menorca, ‘Sant Nicolau tanca les portes amb clau’, que simbolitza el final de les festes d’estiu. Un recorda l’inici a Ciutadella per Sant Joan, les festes patronals del seu poble, algunes altres i les darreres, les de la Mare de Déu de Gràcia a Maó. Les festes de Sant Nicolau del Mercadal tenen diverses particularitats. Una d’elles és que són organitzades per una comissió i l’Ajuntament no hi té res a veure. Es duen a terme dos jaleos de cavalls, el segon dels quals congrega centenars de persones al Toro, el cim més alt de l’illa. És una de les imatges d’aquestes festes, com també ho és veure la representació de cada municipi. Cada poble de Menorca té un membre a la cavalcada que passeja la bandera en honor del seu municipi.

Fa uns dies transcendí que una jove, Clara Servera Ramon, havia estat elegida per representar el municipi de Ciutadella a les festes de Sant Nicolau. Aquest fet no hauria de ser cap sorpresa, però associar una caixera amb Ciutadella, per allò que a la ‘colcada’ de les festes de Sant Joan només hi participen homes, sempre resulta motiu per posar damunt la taula la possibilitat que algun dia es pugui realment obrir aquesta caixa de trons i intentar modernitzar la festa.

Cal diferenciar entre Sant Joan i el paper que Clara Servera Ramon assumeix al Mercadal. En primer lloc, Servera representa Ciutadella i no les festes de Sant Joan, i és per aquest motiu que la bandera que oneja per Sant Nicolau és la del municipi. El procés d’elecció de na Clara ha estat ben curiós. La regidora de Festes de l’Ajuntament de la capital de Ponent, Laura Anglada, comenta que “el Consistori va obrir una convocatòria dirigida a tothom per representar la ciutat en aquestes festes i es varen rebre cinc candidatures. En presentar-s’hi més d’una persona, es va decidir per sorteig i així va sortir na Clara Servera. Aquest és el procés que hem seguit els darrers anys”.

D’altra banda, Anglada deixa clar que “ja es va decidir en el seu moment que el representant de Ciutadella a Sant Nicolau no duria la bandera de Sant Joan i, per tant, com que no és un representant de Sant Joan, i sí del conjunt del municipi, per aquest motiu obrim la convocatòria”.

Les dones, un tema de debat

El paper de les dones a les festes de Sant Joan és un tema complicat i genera un intens debat, especialment en la societat ciutadellenca. La sensació estesa per la resta de l’illa és que la dona hauria de poder prendre part en les festes patronals, de la mateixa manera que succeeix a la resta de pobles amb absoluta normalitat. En canvi, tot i existir el debat a Ciutadella, un nucli dur defensa la tradició i el protocol de les festes de Sant Joan. Les modificacions a Ciutadella no són fàcils d’introduir. Requereixen un ampli consens, però abans s’ha d’estar disposat a fer la passa per xerrar-ne, i tot apunta que és aquest l’aspecte que tomba pel dret les aspiracions d’aquelles dones a les quals potser agradaria formar part de la cavalcada.

La complexitat del debat és d’una magnitud que paralitza i deixa sense opinió molta gent vinculada a les festes de Sant Joan. Donar el punt de vista sobre el paper de la dona de Ciutadella atemoreix historiadors, cavallers, cavalleres i polítics. En aquest sentit, la regidora de Festes de l’Ajuntament de Ponent és prudent, però assegura que “trob positiu que hi hagi debat, perquè no tothom ho veu igual. Hi ha diverses opinions i parlar sempre és bo. De tota manera, en l’hipotètic cas de plantejar-se una evolució amb vista al futur, s’hauria de prendre la decisió amb el vistiplau de totes les parts i amb el màxim consens possible”.

El futur de les festes

Un dels termòmetres que ens serveix per calibrar el pensament de la societat ciutadellenca, sobretot amb perspectiva de futur, és el Consell Infantil. Aquest òrgan es va constituir per primera vegada el mes de novembre del 2000 i està format per vint consellers titulars i vint de suplents. Dues vegades per trimestre, el Consell Infantil es converteix en equip de govern al saló gòtic de l’Ajuntament. Allà planteja temes i els membres de la corporació els escolten i responen, si s’escau, determinats dubtes.

Entre les temàtiques que ha exposat a l’Ajuntament, cal destacar la igualtat de gènere. En una sessió, es plantejà traslladar les polítiques d’igualtat a les festes de Sant Joan i l’argument principal dels joves va ser: “Tots som iguals i també ens hauríem de tractar igual”. El lema predominava entre els membres del Consell Infantil. Algun d’ells afirmà que “m’agradaria veure sortir dones com a cavalleres a les festes; sempre que compleixin tots els requisits, haurien de deixar que hi participassin”. Aquesta crida arribà des de la presidència d’aquest Consell, com també la reivindicació de donar major visibilitat al paper de la dona per destacar-la més i que no solament dugui a terme el paper d’esposa del caixer casat.

El debat a Ciutadella és un fet real, però comença a l’escola. No existeix la unanimitat. Si féssim una enquesta pels centres educatius, la divisió dels adults s’exemplificaria amb els més petits, tot i que és cert que el camp de visió és més ampli. Les xarxes socials també són una plataforma per expressar-se i els dies previs a les festes de Sant Joan representen la posada en escena d’un conflicte que va més enllà de qualsevol política d’igualtat de gènere. La tradició i el protocol s’imposa, però els aires de canvi s’apoderen de les generacions futures. No serà fàcil i probablement comportarà un encreuament d’acusacions entre partidaris i no partidaris que serà dur. Només el fet de poder plantejar-ho i intentar consensuar que la tradició evolucioni ja és una victòria per a molts agents socials de la societat ciutadellenca.

stats