Malick Gueye: “Interessa més la imatge del pobre manter que la del combatiu”

El portaveu de l’associació de venedors del ‘top manta’ a Madrid denuncia que el prejudici continua i que es criminalitza la pobresa

Malick Gueye va passar els set primers anys dels quinze que fa que viu a Espanya treballant de manter. Actualment és el portaveu de l’associació de manters de Madrid, que es va crear el 2006 com a resposta a una època “en què el racisme institucional i policial era brutal”, recorda. “L’objectiu és visibilitzar la lluita contra la frontera, que és l’expressió de la lluita en contra del capitalisme i la colonització”, explica. Es queixa que als mitjans de comunicació “els interessi més la imatge del pobret manter que la del combatiu”. En aquest sentit, afirma, sense emperons, que no hi ha cap màfia organitzada darrere dels manters i que aquest pensament forma part del prejudici de la gent que pensa que els venedors són víctimes d’algú més poderós.

En una visita a Mallorca, on ha participat en les jornades ‘Migracions internacionals: descolonitzar la mirada’, organitzades per la UIB, diu que ha parlat amb manters de la Platja de Palma. Segons el que li han contat, afirma que l’agressivitat policial contra els manters és pitjor a Madrid i a Barcelona, però assegura que les condicions i l’estigma de la criminalitat són els mateixos. “La condemna per vendre productes falsificats va de sis mesos a dos anys, mentre que Amazon els ofereix sense que ningú digui res. El problema és que es criminalitza la pobresa”, recrimina. Explica que té amics manters que han passat per la presó.

Una de les denúncies que vol traslladar és que el sistema colonial continua funcionant. “Molts dels manters eren pescadors al Senegal. L’espoli que les multinacionals europees han fet de la mar ha provocat que petits pescadors se n’hagin d’anar per venir aquí a vendre roba d’imitació de Gucci”, lamenta. També critica que al seu país encara “no hi ha independència econòmica”. I afegeix: “Al Senegal es continua utilitzant la moneda de les colònies franceses”. A més, recorda que ell mateix ha fet la seva eduació en francès. “Ens han colonitzat les ments, sense explicar-nos la nostra història, sense mencionar els nostres referents o parlant-ne com si fossin sanguinaris”, critica.

Frontera mediàtica i racisme

El focus d’atenció mediàtic, per Gueye, es posa sobretot en la frontera més que en l’avió, “malgrat que hi ha més persones que travessen les fronteres per aire”. “Es vol promoure el discurs de l’odi i convé mostrar la imatge del negre africà salvatge que bota la tanca”, diu. El mateix passa, a parer seu, amb les migracions de persones que provenen de Llatinoamèrica, que són molt més nombroses que no les que provenen dels països africans, però en la imatgeria col·lectiva, hi insisteix, el migrant és el negre que ve en pastera o bota la tanca.

Pel portaveu de l’associació de manters de Madrid, el racisme que hi ha actualment és el mateix que fa deu anys. “El problema és que els discursos racistes, que deien que no n’hi ha prou per a tothom, s’han normalitzat, igual que s’està normalitzant que la gent es pugui morir a la mar”, lamenta.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF