"El pitjor és veure les mares que han tingut un part difícil i estan soles"
Marina Nebot és infermera a la maternitat del Clínic, on s'ocupa de casos greus
BarcelonaMarina Nebot treballa a l’Hospital Clínic des dels 18 anys. Primer ho va fer com a administrativa d’Urgències mentre es pagava la carrera, i després va entrar com a infermera a la mater (la maternitat per als forans). Ajudar els altres és una vocació que li ve de família, ja que la seva mare també és infermera d’Urgències al mateix Clínic, i el germà, veterinari, aquests dies fa de lliterer a l’hospital.
La maternitat és un dels llocs que més s'ha transformat aquests dies amb la pandèmia: ha passat de ser una de les zones més concorregudes i alegres a ser un búnquer de protecció i higiene extremes. En el pic de casos van arribar a habilitar una zona per a mares amb covid-19. També han constatat un augment de consultes externes, com a resultat de l'angoixa que viuen les embarassades davant la malaltia.
Escoltar les pacients
La Marina fa tres setmanes que s'ha reincorporat a la feina després de superar el coronavirus. La seva mare, de 65 anys, també va caure malalta. "Ja ens imaginàvem que agafaria la malaltia, perquè estava a primera línia, i a casa vam patir perquè és pluripatològica, però li agrada molt la feina i s'hi va estar fins que es va contagiar. Per sort s'ha refet", comenta la Marina. Dins de l’àrea de maternitat, aquesta infermera de 26 anys es dedica a les "cures intermèdies", és a dir, que atén mares que han tingut embarassos de risc, parts prematurs, quadres de preclàmpsia, hemorràgies o altres complicacions similars.
Assegura que està "endurida" de veure casos greus, però, tot i això, a l'hora de parlar del que està vivint des de l'inici de la pandèmia se li fa un nus a la gola. "El pitjor és veure les mares que han tingut un part difícil i estan soles", diu. "En recordo una en concret que va estar a l'UCI i que quan va tornar, arran de les restriccions, no va poder estar amb el seu fill. Se sentia supersola i li vaig fer una decoració a l’habitació". Nebot considera que no només cal curar el cos sinó també vetllar per la part emocional, que s'hi vincula directament. "Ara intento parlar més amb elles i els pregunto coses perquè se sentin acompanyades... Ens esforcem perquè es puguin desfogar".
Nebot també recorda emocionada la parella d’invidents que van anar fa poc per a dur a terme un part induït. Bessons. "Van fer una excepció i van deixar passar la germana perquè els ajudés. Estaven tan emocionats... Era molt tendre".
Més que aplaudiments, respecte
La Marina agraeix els ja habituals aplaudiments de les vuit del vespre de la ciutadania, convertits en un ritual que considera "un bon reforç positiu" per als professionals. Però també és crítica amb el comportament de la ciutadania: "Aplaudeixen però després veus que els carrers estan plens de gent que no respecta les mesures de seguretat, i sents que no té sentit perquè això provoca que tornem enrere". A més, li agradaria una certa "coherència" a l'hora de donar suport al col·lectiu sanitari: "En el fons la sanitat és de tothom i quan la retallen ens afecta a tots, així que agrairíem als que ara aplaudeixen que també ens donin suport quan s'hagi de defensar la sanitat".
