Societat 27/07/2018

La pagesia afegeix valor a la gastronomia

Recuperen coneixements antics, investiguen i innoven amb els productes de la terra per crear-ne de nous. Aquí teniu diverses iniciatives d’apassionats per un model agrari i ramader sostenible

Cristina Ros
7 min
Garroves

Es Garrover de Mallorca

“Potenciam les virtuts nutritives de la garrova”

“Fa només cinc anys, la garrova aquí no es coneixia com a producte per al consum humà. En el meu cas, el fruit dels garrovers significa la tradició, la dedicació familiar de fa 75 anys. M’enamora l’arbre i l’olor de les garroves. Així que em vaig proposar fer alguna cosa més, investigar, afegir-li valor i donar-li altres sortides”. Així s’expressa Juana Verger, fundadora d’Es Garrover de Mallorca, una marca que va néixer de la mà de l’empresa familiar Productos Martín, de Llucmajor. Després d’una exhaustiva investigació, el 2015 va veure la llum Es Garrover de Mallorca amb productes com la pols de garrova -alternativa dolça a la xocolata per mesclar amb llet o iogurt i també per a pastisseria-, la goma de garroví -un espessidor i gelificant per a salses, cremes i postres-, el xarop -infusió i edulcorant natural cremós- i la crema de garrova -per untar al berenar i evitar, així, els excitants del cacao. “Potenciam les virtuts nutritives i per a la salut que té la garrova. Apostam per un producte local i 100% ecològic certificat. Volem augmentar el cultiu de la garrova a les nostres illes i, per això, cream noves plantacions experimentals amb varietats autòctones i invertim en innovació i desenvolupament per multiplicar-ne el rendiment i la qualitat. A més, estam creant importants sinergies amb empreses i professionals perquè és entre tots que contribuirem no només a donar una sortida a la garrova, sinó al patrimoni natural”, afirma Juana Verger. Amb una determinació extraordinària, en aquests cinc anys, ha treballat ferm per establir el que ella mateixa considera “una xarxa imprescindible de suport”, i que està formada per xefs, restaurants, botigues, pagesos i associacions diverses, que treballen i promouen els productes fets amb garrova, convençuts de les possibilitats i conscients, com diu Juana Verger, que “si no ho feim nosaltres, no ho farà ningú, i perdrem l’oportunitat”.

Son Mut Nou

“Intentam fer un producte nou de figa cada any. Ara, cafè i te”

dossier son mut

El camp d’experimentació Son Mut Nou compta amb unes 3.000 figueres d’unes 1.308 varietats diferents. Situat a la marina de Llucmajor, Son Mut Nou és molt més que la curolla personal de l’apotecari Montserrat Pons i Boscana, és un lloc on s’estudia, s’observa, es desenvolupa coneixement i es fan assatjos al voltant d’aquest fruiter que és part del nostre patrimoni agrari i gastronòmic més antic. De fa anys, a Son Mut Nou, també com a experimentació, fan productes amb les figues pròpies. Des dels més clàssics -pa de figa, figues seques, confitura, figat, arrop...- a altres d’innovadors, com la cervesa de figa i el chutney, entre molts d’altres. “Intentam fer un producte nou de figa cada any. Ara, hem tret cafè de figa i te de figa. I volem mirar de fer mostassa. Sobretot, el cafè de figa -hi hem experimentat cinc anys- ha tingut molta acceptació per a postres i salses dolces. El nostre cafè ja el fan servir restaurants com el Celler Can Roca, el de Carme Ruscalleda i el de Macarena de Castro”, afirma Montserrat Pons.

Es Pinaró de les Monges

“Feim formatge com els vells pagesos”

dossier formatge

A Maria Francisca Sitges i Miquel Villalonga els estira el món pagès. Tenen 29 i 30 anys i en fa cinc que viuen de la seva guarda de cabres i de fer cultius hortícoles de temporada en una finca de Son Macià, el Pinaró de les Monges. Fa un any es varen decidir a fer formatge ecològic i el batiaren amb el nom del topònim d’on són, Es Pinaró de ses Monges. El seu formatge curat Cabrer ja va guanyar el premi de la fira de Porreres. “Feim formatges com els vells pagesos, perquè és la gent gran de la pagesia la que ens ha transmès els seus coneixements. Els hem demanat moltes coses i encara ara els demanam molt, tots els dubtes que tenim”, diu Miquel Villalonga. “Feim els formatges amb la llet fresca del dia, no reposada. La llet és crua, no pasteuritzada. Ho feim de la llet de les nostres cabres, que ho mengen tot ecològic. Ho feim amb les nostres mans i feim venda directa i a través d’un grup de consum. Tenim una producció petita i, de fet, creim molt en el model agrari petit, un model econòmic molt local i sostenible. En som uns grans defensors”, confessa.

Ametlla +

“L’ametla dels nostres camps té sortides extraordinàries”

dossier ametlla

És sabut que, a l’hora de vendre-la com a bessó, l’ametla de les Balears no té tanta acceptació com la marcona o la californiana, perquè el bessó és més petit i més irregular. Conscients, però, de les enormes possibilitats de la nostra ametla, cinc dones començaren fa una dècada a investigar, fins que, el 2011, crearen la marca Ametlla+, ametlla de Mallorca. “L’ametla dels nostres camps és una suma de varietats, i això l’enriqueix molt. És boníssima i té sortides extraordinàries”, afirma Bàrbara Flaquer, una de les fundadores. Amb voluntat innovadora, volgueren donar sortida també a les que surten rompudes. Així sorgiren les seves picades, en tres varietats: la verda (per als cuinats de carn i de llegums), la blava (per als de peix i les pastes) i la vermella (més dolça). “Aplicàrem metodologia de disseny i, amb l’ametla picada com a base, es fa una picada precuinada amb què es pot fer un cuinat com el dels padrins i s’estalvia temps”.

Gelat Rural RM

“La llet de vaca fa el gelat més cremós”

dossier llet

Fa anys que Cati Mingorance i Tomeu Ramon es dediquen a la ramaderia en diversos llocs de Menorca: Alpútzer Vell, Sant Joan i el Sobrevell. Viuen, sobretot, dels ramats de vaques vermelles menorquines, la raça autòctona, i volien fer qualque cosa més. “Aquí quasi tothom que té ramaderia fa formatges, així que vàrem pensar que nosaltres faríem gelats”, confessa Cati Mingorance. Amb els seus tres fills viuen a Alpútzer Vell, la finca on també tenen les vaques més lleteres i on han habilitat els obradors per fer el Gelat Rural RM, que és el nom amb el qual es comercialitza. És el primer gelat fet amb llet de vaca vermella de Menorca, encara és una producció petita, però comencen a fer-se un nom. I com diu aquesta pagesa i també gelatera, “la gent el valora pels seus sabors i perquè, com hem comprovat, la llet de vaca vermella fa el gelat més cremós”.

Associació de Varietats Locals

“Les llavors multipliquen les varietats pròpies”

dossier llavors

Com diuen els seus estatuts, l’Associació de Varietats Locals “considera la sobirania alimentària, el respecte al medi i l’agroecologia com a eixos vertebrals de la mateixa”. Amb l’objectiu de promoure i fomentar l’ús i conservació de les varietats locals de les Illes Balears, aquesta associació sense ànim de lucre amb seu a Porreres va néixer l’any 2002 i de cada any són més els punts de venda -preferentment botigues i cooperatives- que tenen els seus sobrets de llavors. Ceba d’Andratx, vermella i molt dolça, alfabeguera de fulla morada, ciurons mallorquins, fava negra, pebre ros, pebre de tap de quartí, fesols, tomàtiga de Valldemossa, rave mallorquí, colflori d’orella d’ase, són només algunes de les llavors que, sempre explicant el seu orígen, s’encarreguen de comercialitzar. Tenen molta cura de la imatge i en fan bona difusió també a les xarxes socials. “Treballam amb finques que tenen varietats locals, n’extreim les llavors i les empaquetam amb l’associació Estel de Llevant. Les llavors són fonamentals per conservar les nostres varietats. Les llavors multipliquen les varietats pròpies i conserven la memòria biocultural de la nostra pagesia”, afirma l’Associació de Varietats Locals. Pertany a la Red de Semillas, la qual explica a la seva plana web “ens preocupa que ja no són els pagesos, ni els governs que estan prenent les decisions fonamentals de què i com sembrar o de com i a qui vendre. Són les corporacions que dominen el sistema agroalimentari global i els que prenen les decisions de com conservar el sòl, l’aigua i els recursos naturals. Davant aquesta situació no hi ha negociació possible. Cal idear noves i nombroses formes de defensa i resistència per tal que puguem decidir què i com volem menjar, i què i com volem cultivar”.

Dos Perellons

“Que volen ginebra? Idò en feim una de tap de quartí”

dossier ginebra

Després de 135 anys d’història, la destil·leria Dos Perellons es troba més arrelada que mai als seus orígens. “Gairebé només feim producte mallorquí. Tenim plantació pròpia a Llubí, el poble d’on és la nostra família i on, el 1882, el meu repadrí va fundar l’empresa”, conta Toni Perelló, quarta generació que regenta Don Perellons, empresa artesana i familiar que comercialitza els seus productes a diversos països, sobretot a Alemanya.

“És del nostre hort d’on surten bona part de les herbes i una part dels fruits que feim servir: tenim sembrat romaní, fonoll, moraduix, herba lluïsa, llorer, llimoneres i ametlers, entre d’altres. També treballam amb cooperatives, com ara la de Sóller, amb la qual recentment hem tret una crema de taronja. I si ens vàrem decidir per fer cada vegada més producte mallorquí és perquè és el que més se’ns valora, tant la gent d’aquí com la que ens visita. Ens hem d’especialitzar i hem de donar a conèixer les possibilitat del nostre camp”, afirma Toni Perelló. En aquest sentit, Dos Perellons promou la investigació, des dels laboratoris de la pròpia empresa o amb col·laboració amb altres. És el cas de les herbes coentes, que ja tenen al catàleg i que són fruit d’un treball comú amb les espècies Crespí. “Amb Crespí hem investigat i ja hem posat al mercat una ginebra de tap de quartí. La ginebra té molta tirada, està de moda. així que ens vàrem dir ‘que volen ginebra?’ Idò en farem una de nostra, de tap de quartí. És una ginebra alegre, vermella, amb un poc de canyella. És divertida i diferent”.

stats