MEDI AMBIENT

Tres filtres de residus ja estan instal·lats al port de Palma

El darrer s’ha col·locat al pantalà de Marina Port

A l’inici del pantalà d’entrada de Marina Port, a Palma, s’ha instal·lat un dels invents més senzills però més prometedors pel que fa a l’eliminació dels residus marins. Es tracta d’una paperera capaç de recollir plàstics, microplàstics de fins a 2 mm de grandària, llosques, microfibres i tot tipus de materials contaminants, a més de líquids, com els olis i derivats.

El mecanisme és el següent. L’aigua és aspirada des de la superfície i passa a través d’una bossa de captura. L’aparell també conté una bomba d’aigua submergible capaç de desplaçar 25.000 litres/hora i que va endollada directament a una sortida de 110/220 watts. Després, l’aigua es bombeja cap al port, fet que permet que els fems i els residus quedin atrapats a la bossa de captura. La bossa té capacitat per a 20 quilos de deixalles, tot i que es recomana que es buidi dues vegades al dia i que es netegi un pic al mes.

Fabricada per l’empresa d’origen australià Seabin, de la mà de Pete Ceglinski i Andrés Turton, diferents prototips d’aquesta paperera marina ja s’han instal·lat als ports de les Illes. Concretament, a Mallorca hi ha quatre Seabins col·locades: una al port Adriano, a Calvià, i tres a Palma: al Club Nàutic, al Club de Mar i la darrera, finançada per la mateixa concessionària, a Marina Port. Les del Club Nàutic i el Club de Mar es varen instal·lar a finals de novembre i varen ser finançades pels mateixos mariners i capitans del club, que varen recaptar els 4.000 euros que costa cada aparell.

En el cas del port Adriano, s’ha compromès amb les pràctiques extensives de sostenibilitat i va ser guardonat el setembre de 2017 amb el Premi del Turisme juntament amb el Projecte Seabin per la seva “excel·lència en la responsabilitat corporativa”.

“Estam fent un estudi per veure el que recull cada port. Estam recollint moltes puntes de cigars, molts microplàstics, i és que el port de Palma està especialment contaminat”, explica Paola Marcon, una de les impulsores del projecte a l’Arxipèlag. També estan en negociacions amb Autoritat Portuària per mirar d’implantar les papereres marines en altres ports de les Illes.

Aquests filtres tenen capacitat per recollir 3,9 quilos de plàstics i residus al dia, 117 quilos al mes i 42.700 quilos a l’any. Amb el que es va instal·lar el 21 de novembre al Club de Mar s’han pogut recollir aproximadament unes 150 llosques i entre 8 i 10 quilos de fems i plàstics. Però en l’àmbit en què les papereres marines són més efectives és en el de la recollida d’olis.

D’altra banda, es vol dur a terme paral·lelament una campanya educativa als diferents centres escolars per no només explicar als estudiants l’existència d’aquests aparells succionadors, sinó també per conscienciar-los de la importància de protegir i de cuidar les aigües.

Les papereres Seabin es fabriquen a França i ja se n’han col·locades 260 arreu del món: a Austràlia, a França, a Bermudes, a Montenegro, a les illes Caiman, entre molts altres indrets. La intenció és instal·lar aquestes papereres en ports esportius, ports i clubs de iots, perquè són entorns semicontrolats sense grans tempestes oceàniques i amb serveis i manteniment disponibles les vint-i-quatre hores del dia. L’únic requisit perquè els ports puguin acollir aquestes màquines és que disposin d’un pantalà flotant. Aquest posicionament estratègic permet que el vent i els corrents marins empenyin els residus directament dins la paperera. Però Paola Macron explica que estan estudiant la fabricació de prototips que puguin anar submergits i no lligats al pantalà, per poder-los col·locar també al fons de les platges.

Plàstics a la mar

Entre 10 i 20 milions de tones de plàstic acaben als nostres oceans cada any. També hi suren 5,25 bilions de partícules de plàstic amb un pes total de 268.940 tones. Aquests fems provoquen danys irreversibles en els nostres ecosistemes marins, fet que inclou, així mateix, pèrdues financeres per a la pesca i el turisme, sense oblidar el temps i els doblers que han de destinar els governs de tot el món a netejar les platges. Les aus marines, les balenes i els dofins poden quedar enredats en matèria plàstica i altres objectes flotants.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF