Infermeres i metges afronten el fred esgotats i en alerta

Tot i que a les Illes Balears no hi ha tants contagis de coronavirus com a la Península, els professionals acumulen mesos de sobrecàrrega de feina i miren els propers mesos amb incertesa
Una sanitària de Son Espases vestida amb el material de protecció contra el covid-19. / ISAAC BUJ

Ja han passat vuit mesos des que es va declarar la pandèmia global de coronavirus i per endavant queda, més que cap altra cosa, incertesa. Tot i que les Illes Balears són la segona comunitat amb menys contagis, ningú no sap del cert com hi influirà l’arribada de la grip i del fred. L’expansió del coronavirus ha augmentat la càrrega de feina al sector sanitari i els professionals en pateixen el desgast. “Quan arribes i veus la llista de consultes, et mors”, diu la metgessa del Centre de Salut de Felanitx Marta Salvà. Explica que acostuma a fer cada dia entre dues i tres hores extres no remunerades. “Ningú no m’ho exigeix, però veus que la gent no està bé, i tens la responsabilitat d’assistir-la”, afirma. Ella cobreix entre 40 i 50 consultes cada dia, i ha arribat a fer-ne 60 en una jornada; un 70%, telefòniques. Diu, però, que ara estan millor que abans, perquè els protocols no canvien tan sovint i els centres estan més ben organitzats.

L’expansió del coronavirus ha augmentat la càrrega de feina al sector sanitari i els professionals en pateixen el desgast

Les línies telefòniques estan col·lapsades i aconseguir que t’agafin el telèfon a un centre de salut és una prova per a la paciència. “Fan falta més línies, però per això també cal contractar més administratius”, diu la infermera responsable de la UGT a l’Atenció Primària de Mallorca, Maria José Cordero. “Estam rebentats de treballar. Les plantilles estan sobrecarregades i tu estàs acollonada perquè un dia es contagia el teu company, i penses: demà podria ser jo”, relata l’infermera, qui assegura que té companys amb trastorns depressius ansiosos i pèrdues de pes importants.

Oriol Lafau: “Continuam desbordats, però ja no hi ha aplaudiments”

L’Atenció Primària pateix una pressió assistencial constant perquè és la primera barrera en la detecció del coronavirus: és on es fa el gruix de proves PCR i també s’hi assumeixen tasques de rastreig. La subdirectora d’Infermeria de la Gerència d’Atenció Primària, Noelia Martín, afirmava a l’inici de la campanya de la grip que no podien obrir les agendes per vacunar tot el dia, sinó per trams horaris. “Ens falten infermeres i ho feim com podem”, va admetre. La directora general de Salut Pública, Maria Antònia Font, també admetia el mes passat que falten almenys 200 infermers i 500 auxiliars al Servei de Salut.

El pes de la incertesa

Gràcies a la tasca dels centres de salut, als hospitals “ja hi arriben els pacients molt filtrats”, diu el cap del Servei d’Urgències de Son Espases, Bernardí Comas. Assegura que a la seva àrea tenen plantilles preparades per a moments de pic assistencial i subratlla que la situació dels sanitaris de les Illes “no té res a veure” amb la d’altres llocs d’Espanya on la pandèmia ha colpejat més. “Però veim el que està passant a la Península i és clar que ens preocupa que pugui venir cap aquí”, admet.

El director mèdic de l’Hospital de Manacor, Joan Bennaser, també destaca la incertesa en què viuen. “El personal està cansat perquè és una situació canviant, inesperada, que no saps com evolucionarà ni quant durarà”, assenyala. S’hi afegeix l’amenaça de la grip, “la por de la pressió que pot afegir i si aquesta farà que la càrrega empitjori”. En aquest sentit, un punt positiu és que, segons explica, en llocs on ja s’ha passat la temporada de grip sembla que no s’ha generat cap pic assistencial. Les raons principals són l’augment de vacunació i les mesures de prevenció contra el covid-19, que també redueixen la transmissió de la grip.

“El personal està cansat perquè és una situació canviant, inesperada, que no saps com evolucionarà ni quant durarà”

A conseqüència de la pujada de contagis a Manacor, l’hospital ha passat de tenir 6 pacients amb covid-19 a tenir-ne 23, 17 dels quals són a planta i 6, a l’UCI. La situació és estable, però la incidència acumulada de contagis encara és alta (600 casos per cada 100.000 persones), “i una part d’aquests pot acabar a l’hospital”, avisa Bennaser.

Eivissa és l’illa que actualment colpeja més la pandèmia i se’n nota l’efecte a l’Hospital Can Misses. La cap d’UCI del centre, Paz Merino, diu que el que li fa més por és no tenir recursos per atendre els nous ingressos si la pressió augmenta molt. “No per material i espai, que en tenim prou, sinó per personal, que a Eivissa en falta”, exposa. Merino té clar que la feina es fa ben feta perquè hi ha professionalitat. Però també admet que els professionals pateixen “fatiga física i psíquica”, a més d’ansietat per la manca de certeses. Al mateix temps, matisa: “Ho passen pitjor els que no tenen un sou”.

Més informats i menys aplaudiments

Caterina March és infermera a l’UCI covid-19 d’Inca. Fa tres anys que exerceix i té la filosofia que la crisi sanitària “s’ha de dur de la millor manera, perquè és el que hi ha i el que hi haurà”. Creu que ara el dia a dia és molt millor que durant la primera onada, perquè els protocols són més estables i hi ha el material de protecció necessari. El metge d’Urgències de l’hospital Mateu Orfila Carlos Sacristán comenta que la por dels professionals al contagi hi és, però s’ha rebaixat molt precisament perquè estan més preparats. “Ara estam a l’expectativa i cansats. Però no tant per la feina, sinó perquè això ja es fa llarg i no sabem cap on anirà”, conclou.

Els sindicats han convocat concentracions i una vaga per reclamar millors condicions per als professionals

El delegat de Simebal a Menorca, Claudio Triay, diu que els sanitaris “no han abaixat la guàrdia” i que, encara que els contagis davallin, el volum de feina continua sent alt “perquè per símptomes tan freqüents com febre, diarrea o tos s’activa el protocol covid-19, amb tot el que implica”. Durant l’octubre els sindicats han convocat concentracions i una vaga per reclamar millors condicions per als professionals. Consideren que no s’està donant prou suport a l’àmbit sanitari i reprotxen al Govern que congeli els sous dels empleats públics.

“Hi va haver un moment en què la societat ens va donar suport, i això s’ha acabat”, reflexiona la delegada de Satse a Son Llàtzer, Chari Meida. Assegura que manca personal, i per això han de doblar torns i fer hores extra constantment. “Això desgasta, i arribarà un moment que la gent es posarà malalta d’esgotament”, avisa la infermera, que no vol “ni pensar en el que estan passant els companys de la Península”.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF