MEMÒRIA HISTÒRICA

Incertesa a la fossa de Calvià: sense rastre de les víctimes del franquisme

La hipòtesi de l’extracció dels antics xiprers i els ossos pareix que és real

Les tasques d’exhumació de la fossa de Calvià, que varen començar aquest dimarts, creen incertesa entre els arqueòlegs que hi treballen, atès que fins ara només s’hi han trobat sis cossos d’enterraments ordinaris. L’historiador local i encarregat de documentar aquesta fossa, Manel Suárez, comenta que “a la zona on hi hauria d’haver el pare i padrí de tres familiars que esperen trobar-lo, no n’hi ha absolutament cap rastre”. De fet, un dels problemes que ell preveia pareix que es compleix, ja que “hi ha evidència que varen endur-se’n els xiprers, arrels incloses, i tot el que hi havia al seu voltant”, conclou Suárez.

Almudena García-Rubio Ruiz, directora de l’excavació, explica a l’ARA Balears que “tot això ens desconcerta una mica perquè el testimoni directe apuntava cap a aquesta zona del cementeri, encara que tenim una mica de marge abans d’excavar l’altre passadís”.

García-Rubio assegura que les restes de taüts, les fosses individuals i les restes de calçat trobades confirmen que “no són els cossos que cercam, ja que aquests varen ser enterrats sense roba”. Tot i això, afirma que “en els registres s’esmenten files i ara hem de trobar l’adequada”.

Durant la jornada d’aquest dijous varen avançar pel passadís que en un principi no s’havia d’obrir, “perquè el testimoni ens assenyalà un punt concret que, no obstant això, no és tan clar”, aclareix García-Rubio. Respecte del testimoni, l’arqueòloga indica que “es tracta d’una dona que aleshores tenia 16 anys, per la qual cosa no era una nina i pot tenir records clars”. Tanmateix, aquest cementeri ha canviat completament des del 1936 fins ara. La directora confessa que han tingut “moltes recerques negatives perquè els cementeris, paradoxalment, són terrenys amb molt de moviment de terres”.

Un malentès i més familiars

Aquest dimecres, un familiar d’un dels nínxols hi va anar molest perquè s’havia assabentat d’aquests moviments de terres davant la tomba del seu familiar pels mitjans de comunicació. La directora recorda que el mes de juliol passat es va fer un acte per explicar el que es faria, en què es varen convocar tant els familiars de les víctimes com els propietaris de les sepultures. “Potser aquesta persona no se n’havia assabentat, però uns altres sí”, valora. A més, afegeix que “de tota manera, les tombes no es veuran afectades per les obres i és qüestió de dues setmanes que tot torni a quedar com abans”.

Segons va poder saber l’ARA Balears, es varen localitzar familiars de Bartomeu Cabanellas Botia i Josep Pont Cladera, dos dels tres pollencins suposadament sepultats a la fossa. Aquest fet facilitaria el procés d’identificació en cas que se’n trobassin els cossos.

A la fossa de Calvià, sis tècnics de la Sociedad de Ciencias Aranzadi i un grup de voluntaris illencs, entre els quals hi ha un calvianer, s’encarreguen de dur a terme la recuperació dels 14 cossos que s’espera trobar-hi. Les tasques duraran entre dues i tres setmanes, segons com es vagin desenvolupant els esdeveniments.

Cal recordar que al llarg del darrer trimestre del 1936 es varen dur a terme múltiples assassinats a les carreteres del municipi de Calvià, com és el cas de Joan Ferrà Ferrà i Cristòfol Barceló, a Palmanova, al caló d’en Pellicer i al cementeri de la vila. Hi estan documentades un mínim de 22 persones, tant de Calvià com d’altres localitats.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF