ENTREVISTA
Societat 01/08/2015

Imma Mayol: “Si un peó d’Emaya cobra 32.500 euros bruts anuals, se li pot exigir més”

Lluís Planas
4 min
Imma Mayol: “Si un peó d’Emaya cobra 32.500 euros bruts anuals, se li pot exigir més”

PalmaImma Mayol fa just quinze dies que s’incorporà a la gerència de l’Emaya, l’empresa municipal amb els serveis més sensibles de Palma. Després d’una llarga trajectòria a la primera línia política de Catalunya, s’ha convertit en el fitxatge ‘estrella’ del tripartit de Cort. En tot cas, vol prescindir del seu perfil polític i remarca que ha tornat a la seva illa per ocupar un càrrec de direcció dins una àrea que coneix per la seva etapa a l’Ajuntament de Barcelona.

N’hi ha prou amb quinze dies per comprovar que Palma està bruta?

Estic coneixent les instal·lacions i els serveis de l’empresa a peu de carrer. Pens que Palma té més degradació urbana que brutor. L’estat dels contenidors i de la nostra maquinària contribueix més a tenir una sensació de brutor que no la mateixa brutor de la ciutat. Els contenidors són poc accesibles i es troben en mal estat, cosa que fa que hi hagi uns mals hàbits i se’n faci un mal ús. Els contenidors es converteixen en petits abocadors a la ciutat. La gent hi deixa coses malament, però vull posar la nostra responsabilitat en primer lloc i el marge de millora és molt gran. Per demanar responsabilitat als ciutadans, encara hem de millorar moltes coses.

Heu trobat contenidors que no es feien nets per dins des de feia dos anys, i la majoria són molt vells.

Les inversions s’han de fer de manera més planificada. Si vas fent petites compres de contenidors i només en poses un de nou devora de quatre de vells, això té molt poc impacte. S’ha d’homogeneïtzar al màxim el model i el sistema de recollida perquè això fa més fàcil la gestió de la neteja i l’estalvi en el manteniment.

Quin ha de ser el nou model?

Encara hem d’estudiar-ho. En la meva opinió, els contenidors soterrats són un model caríssim i amb un manteniment molt difícil, malgrat que la seva imatge urbana és bona. Els que hi ha potser s’han de mantenir, però hi ha models alternatius millors que no són tan costosos. Lligat a això, hem d’augmentar el reciclatge i introduir la matèria orgànica, però s’ha d’estudiar tot plegat i acompanyat d’una intensa campanya d’informació i educació ambiental perquè la gent s’hi impliqui.

Al centre històric hi haurà d’haver un sistema específic. Quina és l’alternativa a la recollida pneumàtica fallida?

Obrirem una concurrència d’ofertes per cercar alternatives i triarem el millor sistema. Voldria que fos un procés molt consensuat amb els veïns, comerciants i restauradors, però també amb tots els grups polítics de l’Ajuntament. A partir de la proposta tècnica obrirem el debat tenint en compte el cost econòmic, el model de gestió i el paisatge urbà. Encara estam a l’espera que els assessors jurídics ens permetin desmantellar les bústies de la recollida pneumàtica.

És realista plantejar una recollida porta per porta en el centre?

Realista ho és. El que hem de veure és si altres sistemes que ens donin els mateixos resultats poden donar menys problemes de gestió. Hi ha més alternatives bones que fomentin la recollida selectiva.

Heu encarregat auditories de compres i de gestió, però en tot cas el que plantejau requereix de molta inversió. Hi haurà prou doblers?

Emaya, a dia d’avui, és una empresa sanejada. Hem d’augmentar la nostra capacitat inversora amb recursos propis, recorrent una mica a l’endeutament i demanant que les altres administracions assumeixin els seus compromisos, com, per exemple, inversions en depuració, que corresponen al Ministeri de Medi Ambient, o la part del cànon de sanejament que cobra el Govern, que no acaba d’arribar del tot. A final d’any farem una proposta d’inversió d’Emaya per als propers quatre anys de 40 milions d’euros.

També s’invertirà en la contractació de més treballadors?

Amb el que he vist fins ara, que és poc, no crec que sigui necessari contractar molts més recursos humans, però tampoc continuar descapitalitzant-los. Crec que fa falta una feina de motivació i exigència en el rendiment, perquè a Emaya existeixen unes bones condicions laborals.

Comparades amb les de la resta de l’administració, són molt bones. Un peó cobra 32.500 euros bruts anuals.

Jo vull veure-ho com una oportunitat i no com un problema, perquè tanmateix això no es canviarà. Si una persona té aquestes condicions de treball digne, se li pot exigir més. Aquesta exigència i motivació són una prioritat de tot l’equip directiu que vull que m’envolti, perquè jo no vaig de superwoman en solitari. La presidenta [Neus Truyol (MÉS)] m’ha demanat que qualsevol estratègia es comuniqui i comparteixi amb els treballadors de l’empresa.

Ara heu de negociar un nou conveni laboral i us demanaran tot el que no va donar l’anterior direcció.

Amb la conflictivitat laboral s’acaba complint amb els acords i procedimentant les relacions laborals. S’ha d’acabar amb una certa sensació d’amiguisme que existeix a Emaya, i en la qual hi han contribuït les dues parts, la direcció i els sindicats. El conveni l’hem de començar a negociar passat l’estiu i no sé quins seran els plantejaments. El que tinc clar és que jo no parlaré malament dels treballadors. Si no fan bé la feina, també serà responsabilitat meva.

stats