EnòlegDe la mateixa manera que molts pobles inventaren les “prefestes” per començar a encalentir els cors de les ànimes locals abans de l’inici de les festes patronals; moltes associacions, empreses i col·lectius estan en plena voràgine d’entrega de “pre-regals” de Nadal a tota la gent que en algun moment els ha fet confiança. Molts ja hem rebut diversos obsequis i, com és tradició, els calendaris i les agendes del proper any són els detalls que més se solen repetir. Aquest escrit sorgeix després de fullejar i llegir l’agenda d’agricultura ecològica de 2019, en què apareix el mapa de les Illes Balears que teniu al davant.
El cultiu ecològic ja no és una dèria de quatre bojos hippies ecologistes hiperventilats, sinó que, després de 25 anys, continua expandint-se de manera lenta però sense parar com la tortuga de la faula atribuïda a Esop. Mirant el mapa un s’adona que la consolidació d’aquesta mena de cultiu és ja un fet a les Illes Balears, ja hi ha inscrites 34.408,38 hectàrees al Consell Balear d’Agricultura Ecològica amb un increment del 14,14% respecte de l’any anterior, cosa que suposa el 12,78% de la superfície agrària útil de casa nostra.
Un any més es confirma que s’ha pujat un nou escaló i que no és únicament un creixement en nombre de quarterades cultivables, sinó també de productors i elaboradors -el 2018 un 7,43% més d’operadors. Aquest creixement és dona en totes les illes, però s’ha de destacar la forta pujada produïda a l’illa de Formentera, on s’ha passat de 5,6 a 19,5 hectàrees, de manera que s’ha convertit en l’illa amb major proporció de cultiu ecològic, amb un 16,51%.
Si es mira amb perspectiva històrica queda prou clar que aquells pagesos, elaboradors i consumidors que apostaren per aquesta manera de fer les coses han aconseguit guanyar el relat i, talment la tortuga d’Esop, han arribat a la meta triomfant. Si algú encara té dubtes basta fer una volta per grans superfícies i descobrir com cada vegada hi ha més grans productors que treuen una línia ecològica i que elaboren i argumenten, com els pioners dels anys setanta, obtenir aliments saludables sense residus de plaguicides, cultivar respectant el ritme natural de la planta, respectar el medi ambient i produir menys per aconseguir productes d’alta qualitat.
Ara fa uns mesos la major associació empresarial multisectorial que reuneix companyies de gran consum anomenada AECOC certificava en un informe el creixent interès del consumidor per aquest tipus de productes perquè els consideren beneficiosos per a la salut i més compromesos amb el medi ambient. Segons les seves dades el 29% de la població es decanta per adquirir productes ecològics, i el 62% dels quals ha començat a comprar-los als darrers cinc anys. De totes les xifres que apareixen n’hi ha una de ben significativa i que les grans companyies hi tenen l’ull atent perquè indica quin és el relat guanyador, el 68% dels consumidors consideren que aquests productes ajuden a viure més i millor.
Si fixam la mirada al sector vitivinícola descobrim que ja hi ha 669.83 hectàrees de vinya ecològica a totes les Illes Balears, unes 11 ha a l’illa de Menorca, 608.61 ha a l’illa de Mallorca, que representen el 26%, i 38,46 ha a Eivissa, que representen el 58%. De la seva banda, Formentera que es pot considerar quasi ecològica, ja que de les 13.86 hectàrees que té registrada la Conselleria com a Vi Terra de Formentera 13.78 són en cultiu ecològic.
Ara que vivim moments d’incerteses en què no s’albira cap projecte comú amb una base sòlida i de futur clar seria interessant posar damunt la taula aquelles iniciatives d’èxit que es basen en plantejaments que tenen un ampli consens en l’actual societat i amb visió de futur. Imaginau unes illes on els pagesos, productors i habitants facin una clara aposta per la protecció del medi ambient i l’obtenció d’aliments d’alta qualitat i sense residus de pesticides, però no com a bones paraules, que poden volatilitzar-se amb una simple brisa de mar, sinó amb fets i compromisos.
En el cas del sector vitivinícola seria ben senzill i tenim un país com Nova Zelanda d’exemple quan la seva indústria del vi, parlam de 37.129 hectàrees de cultiu, decidí comprometre’s amb una normativa de pràctiques de sostenibilitat a la vinya i el celler anomenat Sustainable Winegrowing New Zealand amb nou pilars claus: biodiversitat, sòl, aigua, aire, energia, productes químics, subproductes, persones i pràctica empresarial.
Vi recomanat
Ses Marjades 2016 Celler Es Verger (Esporles)
Difícil descriure en quatre línies un petit celler en què tenc bons amics i amigues i en què trobam al capdavant en Miquel Fullana que a finals dels anys noranta decidí emprendre el projecte de fer oli i vi a la finca que té a Esporles. Amb la mateixa il·lusió, però uns quants anys més damunt l’esquena, segueix a peu de vinyet i d’oliverar i manté intacte la idea de fer productes d’alta qualitat, ara amb l’ajuda de la nova generació familiar. Els raïms provenen d’una vinya jove a Esporles (ja té més de vint anys) i una vinya vella de manto negro a Santa Maria (aquesta en té més de vuitanta), d’aquesta darrera vinya surt aquest vi amb una capa ben granatosa, cuiro en copa reposada i explosió de fruita madura quan l’agites amb un pas de boca potent i persistent perfecte per als plats d’hivern.
