ENERGIA: LA TRANSICIÓ NECESSÀRIA

Les Illes Balears suspenem en sostenibilitat energètica

La nostra dependència energètica és superior al 95% i només en prové de les renovables un 2,6%

El 2017, segons dades de la Fundació Impulsa Balears, de les 19 divisions territorials -17 comunitats autònomes, més Ceuta i Melilla- les Illes Balears ocupaven el divuitè lloc de la classificació en criteris de sostenibilitat ambiental, i el lloc 156 de les 239 regions en les quals es divideix l’Europa dels 28. El nostre arxipèlag va passar d’estar per damunt la mitjana de la Unió Europea el 2014 a no arribar-hi l’any passat. Del 2014 al 2017 les Balears varen perdre posicions entre les regions europees en protecció del territori, en residus -en aquest cas, es troben gairebé a la coa de la UE-, en emissió de diòxid de carboni a l’atmosfera i en concentració de partícules en suspensió, una situació a la qual cal afegir una baixa superfície forestal. Tot això, malgrat que les Illes Balears tenim ratificats tots els tractats internacionals sobre la matèria.

En sentit contrari

Impulsa Balears subratlla que hauria de ser una prioritat per a la nostra economia de manera especial maximitzar l’eficiència energètica i minimitzar l’impacte mediambiental per tal que sigui sostenible en el temps. Però, en canvi, les seves dades deixen veure una realitat que va en sentit contrari: del 2000 al 2016 ha pujat un 38,6% la demanda elèctrica a les Illes i un 11,4% el consum energètic. D’aquest augment del consum, el 44,1% ha estat en transport, el 29% en transformació d’energia, el 21,3% ha estat residencial o de serveis i el 5,5% restant dels sectors agrari i industrial. La dependència externa de l’energia és d’un 95,6%, i d’un 95,5% dels combustibles fòssils.

Pel que fa a intensitat energètica -la relació entre l’energia usada per cada euro del PIB- l’objectiu europeu amb vista al 2020 és reduir-la un 20%. Del 2005 al 2016, la Unió Europea ho ha fet en un 20,4% i el conjunt de l’Estat en un 21,5%, mentre que les Illes Balears tan sols ho han fet en un 13,2%. L’emissió de gasos d’efecte hivernacle era d’un coeficient de 2,75 a les Illes Balears el 2015, per damunt del 2,10 d’Espanya o el 2,06 del conjunt de la UE, tot i haver-se reduït prop d’un punt i mig més que les mitjanes espanyola i europea.

Entre el 2004 i el 2016, el consum brut d’energies renovables a les Balears ha crescut un 0,4% i s’ha situat en el 2,6% del total. Aquestes són xifres molt baixes si es comparen amb el creixement d’un 8,9% d’Espanya, que ara té aquest consum de renovables en un 17,3%, o l’increment a la Unió Europea en un 8,5%, fins a situar-se en un 17% del consum brut d’energies renovables respecte del total. Pel que fa a la proporció que suposen les energies renovables respecte del total de la generació d’energia elèctrica, mentre a Europa i Espanya ja és de prop d’un terç, a les Illes Balears just arriba a una divuitena part.

Només Malta i Irlanda paguen més cara l’energia que Espanya, i aquest podria ser, segons Impulsa, un altre incentiu per implantar al nostre territori unes energies renovables que actualment venen sobretot dels residus (67,2%), seguits de la biomassa (18,3%) i les energies solar i eòlica (14,5%).

Canvi climàtic

El canvi climàtic ha obligat totes les administracions mundials a moure peça per tal de mitigar els efectes que té en el clima l’acció humana. L’augment d’un grau de la temperatura global i fenòmens atmosfèrics extrems cada vegada més recurrents han fet que tothom s’hi senti concernit. A les Illes Balears, els efectes del canvi climàtic s’han fet més visibles amb l’augment de la temperatura, que en els darrers cent anys ha estat de prop de mig grau centígrad, i amb una mitjana de prop d’un 10% menys de precipitacions anuals, segons estudis del Grup de Meteorologia del Departament de Física de la UIB. Aquests mateixos estudis alerten que si es manté la dinàmica actual, a finals del segle XXI aquestes precipitacions podrien haver minvat un 24% i la temperatura podria haver augmentat fins a 3,4 graus.

Si en els darrers 25 anys, segons indica l’oceanògrafa Marta Marcos, el nivell del mar ha pujat 8 cm, en el cas que la temperatura de l’aigua continuï pujant, el desgel i la dilatació tèrmica de les mateixes partícules de l’aigua podrien dur problemes a les zones costaneres. Aquelles que no tenen un ecosistema natural darrere, sinó passejos marítims, restaurants, hotels, botigues, etc, quedarien molt més exposades davant tempestes i un fort onatge. En aquest sentit, l’energia que s’utilitza a les llars, als transports i als processos industrials, és al centre de les grans decisions que cal prendre pel fet de ser l’origen dels gasos contaminants i de la calor que s’allibera a l’atmosfera.

A la Conferència de París sobre Clima celebrada el desembre del 2015, 195 estats varen signar el primer acord mundial vinculant sobre les mesures per combatre el canvi climàtic, que preveia limitar l’escalfament global en menys d’un grau i mig per tal d’impedir que aquest fos irreversible, o reduir les emissions de gasos contaminants a l’atmosfera. Cada estat hi va exposar el seu pla, i en el cas d’Espanya, amb el PNACC (Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic), es regionalitzaven per comunitats autònomes les mesures d’indústria i energia, i es plantejava un horitzó d’adaptació d’entre 10 i 50 anys.

Present i futur

A les Illes Balears el 2013 ja s’havia aprovat per part del Govern un pla de mitigació davant el canvi climàtic en el qual es parlava del segon enllaç elèctric amb la Península, de la migració del parc automobilístic cap al vehicle elèctric, de la introducció de les energies renovables i el foment del transport públic, però es va aprovar sense concretar xifres ni objectius.

Sembla que les Illes Balears es doten ara amb un marc jurídic pioner dins la Unió Europea quant a sostenibilitat i lluita contra el canvi climàtic. Sembla que aquesta legislació, que ha despertat l’interès de la política europea, pretén encaminar l’Arxipèlag cap a una introducció accelerada de les energies renovables i un major grau d’autoabastiment. Però les dades actuals deixen poc marge a la interpretació: a les nostres illes, en matèria de sostenibilitat energètica, queda molta feina per fer.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF