CIÈNCIA

Identificat un gen director en el càncer de mama

La troballa obre la porta a l’assaig de noves teràpies en un de cada tres tumors

Quan un director d’orquestra fa un gest desafortunat pot induir l’error d’un músic; o de més d’un. Alhora, els músics que han errat poden causar la falla d’altres. És així com un error imperceptible a primer cop d’ull pot acabar convertint en un guirigall una obra excelsa. És així, també, com un error en un gen pot acabar provocant un tumor. Si es dona en el que es coneix com un “gen director”, el resultat pot ser un tumor agressiu i de ràpida evolució. D’aquesta manera tan gràfica explica Manel Esteller, director de l’Institut d’Investigació Josep Carreras, el que passa amb el gen CELF-2 i que afecta un centenar de gens en el càncer de mama. La troballa es publica a la revista Oncogene, una de les de major impacte del sector.

El CELF-2 és el que es coneix com un supressor de tumors, és a dir, un gen que quan està actiu participa en el procés que impedeix la formació de tumors. El que ha vist l’equip dirigit per Esteller, que també és investigador de l’ICREA, és que quan aquest gen s’inactiva desencadena errors en almenys un centenar de gens diferents que no són tots dependents l’un de l’altre. Ho han vist en limfomes i, sobretot, en tumors de mama, on han centrat el seu estudi. La seva sospita, diu Esteller, és que aquest fenomen també “podria existir” en altres formes de càncer.

Les causes de la inactivació del gen, explica l’investigador, apunten directament a un origen epigenètic. Segons han verificat, un excés de metilació de l’ARN missatger, molècula essencial per a la correcta duplicació de l’ADN, seria el responsable de la cadena d’errors vinculats. La metilació és un fenomen natural del qual depèn que en un moment determinat s’activi o s’inactivi un gen concret. Sovint, aquest mecanisme té a veure amb factors ambientals. Com que ocorre per “damunt” del codi genètic, a la coberta proteica que protegeix la doble cadena d’ADN, es considera epigenètic. Es desconeix què el provoca.

La identificació de gens directors, en què s’inscriu el treball d’Esteller, ha crescut notablement els darrers anys. La seva rellevància ve donada perquè influeixen en l’activitat d’altres gens que tenen funcions diverses i que no necessàriament formen part d’una mateixa seqüència d’instruccions. Tornant al símil musical, vindria a ser com si la instrucció del director afectés els instruments de vent, de corda o de percussió alhora, i no només als d’una categoria específica. El resultat, com s’ha vist amb el CELF-2, és que “l’orquestra desafina com a conseqüència de la mala instrucció del director”.

La identificació del director i del seu error és el que obre la porta a l’assaig de noves aproximacions terapèutiques a partir de fàrmacs que ja estan aprovats per l’administració sanitària. “Ara sabem sobre quin gen hem d’actuar i què hem de corregir”, diu Esteller. En essència, es tracta de reactivar un gen que està present en un de cada tres tumors de mama i del qual se sap que la seva inactivació fa que el tumor sigui més agressiu.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF