“Intent anar a caminar quatre dies a la setmana”

Dilluns a les 9 del matí, baixaré del Port d’Alcúdia a Palma per anar al nou restaurant que obrirem a la plaça d’Espanya, si tot va bé, el 15 de juny. He quedat per reunir-me amb els fusters. Fa un temps que en preparam l’obertura. Hi estam fent molta feina. Després, a les 16 h, tornaré a casa i, un poc més tard, aniré a caminar durant una hora i mitja. Partiré cap a la zona del Malpàs i de Bonaire. L’endemà, a les 8 h del matí, seré a l’hort i a les 10.30 sortiré a repartir a tota la gent coneguda. Dimarts serà el darrer dia que faré repartiment i calcul que a les 14 h hauré acabat. Després arribaré a casa dels meus pares i cuinaré alguna cosa. Segur que acabarem dinant un poc tard, entre les 15 h o 15.30 h. A l’horabaixa faré un poc de feina i a les 18 h sortiré de nou a caminar. Dimecres tornaré a agafar el cotxe per anar a sa Pobla. He quedat a les 10 h a la nau que tenim allà per explicar al meu equip de càtering com ens organitzarem d’ara endavant.

Tota la setmana estaré dedicada al nou restaurant. A més de tots els preparatius, cal tenir controlades a la perfecció totes les mesures de seguretat sanitàries. Hem contractat una empresa molt potent perquè ens ajudi. Tothom ha de tenir absolutament interioritzades aquestes coses. Som molt rigorosos amb aquest tema. No només hem de ser els millors cuinant, en això també ho hem de ser. Dijous començarem a cuinar per tenir ben definit el nou concepte del restaurant. Hem d’elaborar tots els plats tal com els tenc al cap per tenir perfectament definida la carta.

El cap de setmana sortiré algun dia a navegar i continuaré fent feina per avançar en l’obertura, i potser també aniré a caminar. Intent anar-hi quatre dies a la setmana. Realment ho necessit, abans no ho feia. Des que ens varen deixar sortir, ho vaig començar a fer i ara veig que em feia falta.

Aquest temps que hem hagut de quedar a casa m’ha anat molt bé. El meu germà i jo vàrem anar a viure amb els nostres pares. Hem fet la volta al confinament i l’hem aprofitat per estar junts. Així he pogut gaudir de moltes coses que abans no fèiem. No anava cadascú per compte seu; per exemple, primer decidíem tots junts la pel·lícula que volíem veure i després la miràvem plegats. Jo, des que vaig fer 18 anys, no veia tant els meus pares ni els dies dels aniversaris. Si em volien veure, venien al restaurant. Ells diuen que han estat dels moments més feliços de la seva vida. És clar que he tingut moments que la incertesa del que passaria amb el meu negoci hi era present. Però en general, hem intentat no estar excessivament pendents del que diuen les notícies. També cal tenir en compte que a Mallorca no ha anat com a Madrid i en aquest sentit ha estat tot més bo de dur.

Als vespres, no som capaç de veure ni una sèrie, ni de llegir cap llibre ni res; tot d’una en tocar el llit, em qued adormida.