SOCIETAT

Habitatges públics i ecològics a l’abast dels més vulnerables

L’Ibavi fa pisos de lloguer social amb materials naturals com ara marès, terra i pedra

L’edifici té 43 habitatges i cinc altures. Es troba molt a prop de la platja eivissenca d’en Bossa i, en acabar-se, possiblement serà el més alt de l’Estat fet amb Blocs de Terra Comprimida (BTC). Serà una construcció ecològica i eficient energèticament gràcies també a l’ús d’aïllants com el suro i la posidònia, recollida a la mateixa platja. Es tracta d’una promoció de pisos públics de l’Institut Balear de l’Habitatge de les Illes Balears (Ibavi), i aquesta és la línia que segueix en totes les noves iniciatives que fa: l’ús de materials naturals de baix impacte ambiental, com ara la ceràmica cuita amb energia renovable, la terra, la pedra i el marès, preferiblement de quilòmetre zero. La tècnica que fa servir aquests elements és coneguda com a bioconstrucció. Malgrat que tothom pot optar al lloguer d’un d’aquests pisos sostenibles, s’hi prioritza l’accés als col·lectius vulnerables, com persones sense recursos, amb discapacitat o víctimes de violència de gènere, persones que difícilment accedirien a un habitatge d’aquestes característiques.

Segons la gerent de l’Ibavi, Cristina Ballester, el preu per llogar un habitatge gestionat per l’Ibavi està fixat perquè cap inquilí pagui més del 30% dels seus ingressos nets anuals. La gerent sosté que l’habitatge no és només un lloc que la gent habita, sinó que també té factors psicosocials “importants”, i diu que tothom té dret a tenir-ne un que sigui “digne”. Per això, apunta, el Govern aposta per la qualitat i vol donar una resposta al problema de l’habitatge tenint en compte la sostenibilitat ambiental, econòmica i social. L’ús de la bioconstrucció és una política marcada per la Unió Europea i a la qual l’Executiu balear s’ha sumat per impulsar-la, afirma.

Actualment, a les Balears hi ha 462 habitatges públics de 18 promocions en fase de construcció que incorporen en major o menor mesura aquesta tècnica arquitectònica, segons dades de la Conselleria d’Habitatge. 298 pisos més de 17 promocions en fase de redacció estaran 100% fets amb materials naturals. De fet, tots els edificis de l’Ibavi que es projectin en el futur han de seguir aquests criteris sostenibles. Cal recordar que l’Executiu vol duplicar el parc d’habitatge públic i passarà dels 1.800 pisos actuals a 3.600 aquesta legislatura.

Sobre el fet que l’ús dels materials naturals sigui car, Ballester respon que a mitjan i llarg termini no ho és perquè se’n recupera la inversió. “Són més eficients energèticament, i això fa que al llarg dels anys paguis menys”, diu.

El cap de l’àrea tècnica del Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), Joan Bauzà, valora positivament que la Llei de canvi climàtic balear obligui l’Administració pública a usar materials de baix impacte ambiental. En canvi, apunta que en l’àmbit privat la bioconstrucció depèn de la sensibilitat que tinguin els promotors. Encara és una opció minoritària, però creu que aquesta “filosofia” s’està introduint cada vegada més. Per potenciar aquesta tècnica en el sector privat, proposa que s’impulsin certificacions ambientals que bonifiquin econòmicament els propietaris que consumeixin menys energia, reutilitzin l’aigua i que, en cas de fer-se una casa, la projectin a prop de zones urbanes i serveis públics per reduir els desplaçaments en cotxe.

Les cases postcoronavirus i el retorn a l’arquitectura tradicional

Impuls a la transició ecològica

La fabricació dels blocs de terra que s’estan fent servir per construir l’edifici d’Eivissa emet menys emissions de CO 2 contaminants que altres productes habituals, segons explica l’arquitecte responsable del Departament Tècnic de l’Ibavi, Carles Oliver. El material s’ha duit de Catalunya perquè les pedreres de terra de l’illa estan tancades, però a Mallorca l’empresa Paviments Lloseta començarà a produir BTC. Potser més endavant també s’afegeixen altres empreses d’Eivissa i Menorca. “Miram de fomentar la transició ecològica dels negocis locals per complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible; amb la construcció del nou parc d’habitatges de l’Ibavi tenim l’oportunitat de canviar el model productiu empresarial i exportar aquest coneixement”, assegura l’expert.

La terra compactada de l’edifici d’Eivissa, que ha estat dissenyat per Marta Peris i José Manuel Toral, regula la humitat a l’habitatge. Per aïllar-lo, les façanes de terra tindran 10 centímetres de suro natural i a les teulades hi haurà 20 centímetres de posidònia. El suro s’ha importat de Portugal, però té una petjada ecològica molt baixa, fins i tot tenint en compte el transport, apunta Oliver.

L’Ibavi va acabar de construir a final de 2019 un edifici de cinc habitatges al barri de Son Gotleu de Palma que està fet amb parets mestres de marès de Mallorca. Aquest material també controla la humitat, ajuda a refrescar la temperatura a l’estiu i que dura molt de temps, cosa que redueix els costos de manteniment. L’arquitecte comenta que devora de la via de cintura de Palma estan construint vuit pisos públics amb voltes i parets de pedra per aprofitar al màxim la inèrcia tèrmica -la capacitat del material per emmagatzemar calor-, i enfrontar-se als estius cada vegada més càlids. Explica que disposaran d’una bomba d’aerotèrmia, que és com un termo per encalentir aigua però més eficient. Durant el procés, expulsa aire fred que a l’estiu s’aprofitarà per refredar l’interior de la casa. També tindran plaques fotovoltaiques i ventiladors de sostre. En la mateixa línia, a Fornells es projecten dotze habitatges públics fets de marès que tindran un hivernacle entre la sala d’estar i l’exterior que captarà la calor del sol d’hivern per poder ventilar l’interior de la casa amb aire menys fred i poder prescindir de calefacció. L’objectiu és evitar la pobresa energètica.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF