Juan Tomás Ávila Laurel: “Guinea és per a Espanya només un país de negres”

La partida de naixement d'aquest escriptor equoatoguineà està escrita en llatí i datada a Fernando Poo, el nom colonial de Guinea Equatorial. Als espanyols no els agradaven els noms autòctons i van imposar cognoms de ciutats, com Ávila, Sabadell, Zamora, Manresa...

Juan Tomás Ávila Laurel és un escriptor nascut a la petita illa d’Annobón el 1966, dos anys abans que Guinea Equatorial es guanyés la independència de l’Espanya franquista. Ávila viu des del 2011 a Valldoreix i és el protagonista del documental L’escriptor d’un país sense llibreries, dirigit per Marc Serena i que té set candidatures als premis Goya. S’estrena als cinemes el 13 de desembre. Les seves obres han estat traduïdes a l’anglès i al francès des del castellà original, llengua en la qual té dificultats per publicar, en una clara mostra per a ell que Espanya es desentén del seu passat colonial.

Com s’ha portat l’antiga colònia?

Hem de pensar que Espanya va descolonitzar per la pressió de l’ONU. Malgrat els segles de relació que hem tingut, quants guineans es coneixen o tenen veu? Em pregunten fins i tot com és que sent africà parlo castellà. Sempre dic que ningú estima el que no coneix. I el desconeixement espanyol de Guinea no és casualitat, és premeditat. Guinea és per a Espanya només un país de negres. Creu que promocionar algun assumpte del país suposaria un efecte crida i vindria molta gent d’allà i això no els interessa.

Què en pensa que el cap de llista de Vox per Barcelona, fill d’una guineana, digui que no és racista perquè la seva família és negra?

Vaig presentar un llibre, Oscuros verdugos, sobre africans col·laboracionistes amb el nazisme. Quin negre marginat diria que no a formar part d’una societat que li obre la porta a participar-hi? Als negres se’ls empeny fins a l’extrem de les societats i de tant en tant es posa el focus en un.

¿El títol del documental és una exageració o Guinea no té llibreries?

Quan jo hi vivia no n’hi havia i ara m’han dit que n’hi ha una, però no la conec. És un país tan pobre que la gent no pot gastar diners en la cultura, en llibres, perquè la prioritat és menjar. Després de la independència vam veure la quantitat d’ignorants que hi havia perquè la colonització es va fer basant-se en un sistema racista que considerava els guineans només per a feines manuals. Macías va expulsar els intel·lectuals perquè els considerava una amenaça per al sistema i ara a Guinea pots arribar a ser ministre sense haver acabat el batxillerat.

I vostè com s’aficiona a la lectura?

De petit no tenia llibres al meu voltant, però m’atreien tant que demanava als nens de cursos superiors que me’ls deixessin. No sabia llegir però ja mirava aquells fulls i els dibuixos. El 1980 va obrir el Centre Cultural Hispano-guineà a Malabo, on vaig veure una quantitat enorme de llibres com mai havia vist. Crec que eren llibres de l’època de la colònia, novel·les de l’Oest que llegia com si fos gran literatura i ara sé que eren obres molt dolentes.

L’escolarització va ser en castellà?

Sí, i encara ara s’aprèn castellà a l’escola i les llengües maternes es transmeten a casa per la via oral. Jo en vaig aprendre rebent càstigs.

Per què va fer una vaga de fam?

Aprofitant una visita dels ministres espanyols [socialistes Miguel Ángel] Moratinos i [José] Bono, vaig voler reclamar la seva atenció perquè prenguessin disposicions per enviar [el president Teodoro] Obiang a un país segur i que Guinea iniciés una transició democràtica. Això va espantar molta gent perquè em van trucar des de l’estranger per interessar-se sobre la dictadura. Li vaig demanar a una amiga espanyola que em deixés estar a casa seva però l’ambaixador va dir que era una residència diplomàtica i que no m’hi podia quedar, i a l’ambaixada dels Estats Units tampoc no em van ajudar. I això que són països que defensen la democràcia.

I es va exiliar a Espanya?

Vaig aprofitar que tenia el visat vigent per volar fins aquí, sí. Però no he demanat l’asil i un cop a l’any intento tornar a Guinea. Allà no tinc por perquè si en tingués tindria por fins a morir i això no em surt a compte.

Per què Guinea queda fora de l’obertura democràtica africana?

Serà un dels últims països perquè no hi ha societat civil i Obiang actua com si fos un governador de banc i es treu diners de la butxaca per repartir-los. Si et portes malament, no en tindràs. Com que la guineana és una població reduïda és fàcil de controlar, i quan hi ha un focus de dissidència es reprimeix bé. Obiang ha creat una falsa democràcia.

De què parlen els seus llibres?

N’he escrit de gèneres i temàtiques diferents, normalment en localitzacions guineanes. Si poses una càmera en qualsevol carrer d’un país que reprimeix, sempre captaràs algun abús, ni que sigui en un pla fix. Et converteixes en un activista encara que no vulguis.

No trobo les seves últimes obres en castellà. Ha canviat d’idioma?

Continuo escrivint en castellà però no trobo cap editor ni en català ni en castellà. Arde el monte de noche està descatalogat i va passar sense pena ni glòria, però publicada en anglès com By night the mountain burns va ser finalista el 2015 als Independent Foreign Fiction Prize del Regne Unit. Mal m’està dir-ho però les meves obres tenen bones crítiques i s’estudien a les universitats nord-americanes.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF