Guillem Forteza lidera el regionalisme
Una figura polièdrica: intel·lectual, polític i arquitecte en parts iguals
PalmaA final del 1917 els fets es precipiten. En menys d’un mes Guillem Forteza acaba la carrera, es fa càrrec de 'La Veu de Mallorca' i funda el Centre Regionalista de Mallorca. Aquest neix com un grup polític que pretén convertir-se en el referent de la catalana Lliga Regionalista a Mallorca, de la qual lloaven l'obra. Des del principi estava presidit per Guillem Forteza, personatge important per a la ciutat i per a tot Mallorca, ja que, a més de fer política, va ser un gran arquitecte, que rivalitzà, en certa manera, amb Gaspar Bennàssar, com veurem més endavant.
Guillem Forteza era una figura polièdrica: intel·lectual, polític i arquitecte en parts iguals. La seva formació i la seva vocació reflexiva, la capacitat de feina i d’elaborar idees i projectes nous, afegides al seu amor per Mallorca i la seva ciutat, Palma, el converteixen en un dels grans personatges d’aquesta època.
En la seva tasca com a arquitecte destaca el càrrec d’arquitecte director de Construccions Escolars de l’Estat a les Balears, que ocupà des del 1921. Això va fer que la seva producció d’edificis escolars fos extensíssima. En un primer instant podríem dir, de manera resumida, que la seva arquitectura tenia un caràcter principalment regionalista. Va ser a principi de la dècada dels trenta, coincidint amb l’inici de la República, quan la seva arquitectura evolucionà cap al racionalisme, tot modernitzant-se i tenint com a referències les arquitectures centreeuropees, i com a col·laborador Carl Hakh. A Ciutat són molt conegudes obres com el palau de Marivent, el col·legi de Jaume I a la Feixina o l’escola de Son Espanyolet. Com tothom sap, el palau de Marivent fou, abans de ser la residència d’estiu de la família reial, un encàrrec del pintor, enginyer i mecenes egipci d’origen grec Juan de Saridakis.
Des del Centre Regionalista volia crear un consens bàsic entre tots els partits polítics sobre el fet regional, que a poc a poc anirà prenent la forma de projecte autonomista. Els resultats electorals i el consens polític no acompanyaren Forteza. Maura no en volia ni parlar. Fou llavors quan Forteza i la majoria dels líders del Centre Regionalista s’integraren en el partit liberal que en aquells moments ja liderava Joan March. Com a moviment social i polític, el Regionalisme no va quallar en una formació política prou sòlida que tingués força electoral, i els seus membres acabaren integrant-se dins els partits més establerts.
Una mica més tard, el 1922, Joan March creà el periòdic 'El Dia' i hi posà com a director Joan Estelrich, que en aquells moments ja era una persona molt propera a Francesc Cambó, líder de la Lliga Regionalista de Catalunya.
En la creació del diari segurament hi va tenir molt a veure la batalla que va tenir Joan March contra Jordi Martí Rosselló, conegut com el Mascle Ros, dirigent del popular setmanari satíric 'Foch y Fum', que tenia una tirada d’uns 5.000 exemplars, i des del qual ironitzava sobre els negocis i les trifulgues de Joan March. A aquest no li va agradar gens les bromes que li feia el Mascle Ros” i el va dur a judici per calúmnies. Jordi Martí fou desterrat a una distància de 100 km de Palma per tres anys i sis mesos, raó per la qual va partir a Barcelona. Però el 1922 tornava a sortir al carrer 'Foch y Fum'.
El diari 'El Dia', finançat per Joan March, va ser una eficaç plataforma de comunicació durant alguns anys tant pels seus negocis com per les idees regionalistes. Després, ja en temps de la República i de la mà, sobretot, de Llorenç Villalonga, atacà i ridiculitzà el regionalisme. Molt més tard, durant el franquisme, va passar a ser el 'Baleares'.
La relació de Joan March amb Guillem Forteza es va anar fent més estreta des que el partit liberal va acceptar les tesis polítiques de l’autonomisme. Fou en aquest context que Forteza, amb el suport del mateix March, va ser batle de Palma el 1923. En aquell mateix temps Joan March li encarregà el projecte arquitectònic de la Casa del Poble que havia promès a les societats obreres liderades pels socialistes.
També el 1923, durant els primers mesos de batlia de Guillem Forteza, es creà l’Associació per la Cultura de Mallorca amb persones de moltes professions diverses, però unides per l’ideal regionalista. Malgrat les distàncies ideològiques, Gabriel Alomar serà nomenat soci d’honor de l’associació i Emili Darder en serà el president el 1925. L’existència de l’Associació per la Cultura de Mallorca s’allargarà fins l'any 1936
