Guillem Agulló i Carme Salvador: "La pel·lícula parla de la nostra vida, és l'acomiadament de Guillem"

Els pares de Guillem Agulló parlen sobre l'estrena de la pel·lícula sobre la mort del seu fill

La mort de Guillem narra el dolor d'una família a qui li han assassinat el fill per les seves idees polítiques. Però també mostra l'intent incansable d'alguns mitjans de comunicació de convertir la víctima en botxí. Guillem Agulló i Carme Salvador, pares del jove de 18 anys antifeixista i independentista de Burjassot que va ser assassinat l'11 d'abril del 1993 a mans del feixisme, conten les sensacions al voltant d'aquest film.

Queden poques hores per a l'estrena de la pel·lícula La mort de Guillem, que s'emet aquest divendres de manera simultània a les televisions públiques del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya. Quines sensacions tenen?

Carme Salvador: L'estrena a les tres televisions públiques alhora serà molt bonica, a Guillem li haguera encantat. Estem molt contents. Pensem que podrà arribar a molta gent que està allunyada de la història, del que significa Guillem i de la nostra lluita.

Guillem Agulló: La pel·lícula ens la proposaren ara fa tres anys. Van vindre a casa i vam traure els caixons on teníem els papers, els retalls de premsa... i tots els nostres sentiments, la nostra història.

CS: Els records!

GA: Sí, els records, això ens va impactar. La pel·lícula parla de la nostra experiència, del nostre patiment, no sols per la pèrdua de Guillem, sinó també per la impunitat amb què actuaren.

CS: No esperàvem que la pel·lícula fora un homenatge a nosaltres. L'hem vista i ens és complicat opinar perquè parla de la nostra vida, és l'acomiadament de Guillem.

Efectivament, la pel·lícula se centra en el patiment de la família.

GA: Sí, l'hem sentida com un homenatge a la família. Crec que és un reconeixement a la resistència d'uns pares i unes germanes que han estat disposades a deixar-hi la pell per dignificar Guillem, a qui tant han volgut embrutar.

CS: És una pel·lícula que no s'haguera d'haver fet mai perquè mai hauria d'haver mort Guillem, ni ningú, a mans dels feixistes.

Una lluita contra la desmemòria

També mostra com alguns mitjans conservadors intentaren capgirar els fets i convertir la víctima en culpable. Com recorden aquell relat mediàtic?

GA: El recordem com si fóra ara mateixa, perquè és el que més mal ens ha fet. Van crear un estat d'opinió i es van acarnissar amb nosaltres.

CS: Ells llançaven el missatge que "si l'han mort, alguna cosa deu haver fet". Això és el que quedava després de totes les opinions de mitjans de comunicació com Las Provincias i fins i tot Canal 9 en aquella època.

Aquell intent de criminalitzar Guillem també s'observa a les escenes que representen el judici. Volien despolititzar la seva mort?

GA: Des del primer moment volgueren despolititzar la mort de Guillem. Havien decidit que no seria més que una baralla entre joves. Hi havia tota una estratègia de criminalització i despolitització perquè no era normal que mataren un xic per les seues idees.

CS: Fou un crim polític perquè els assassins tenien una ideologia nazi. Pedro Cuevas –l'assassí– es va presentar per Alianza Nacional a les eleccions municipals de Xiva (Foia de Bunyol) l'any 2007. També el pillaren en l'operació Panzer. El tribunal no tenia raó quan va argumentar que no fou un assassinat polític. Però ara tothom sap que a Guillem el mataren per les seues idees. Va ser un crim polític.

Durant la gravació del film es produïren pintades nazis a la façana de la casa on es rodava. És una mostra que l'extrema dreta encara és als carrers?

GA: Clar. A l'extrema dreta no li agrada que la facen enrogir. I matar un xic de 18 anys per les seues idees polítiques és un fet molt vergonyós.

CS: Cal dir a la gent que el feixisme mata. Que és perillós, que hem d'anar amb cura. No és qualsevol cosa tindre Vox a les institucions. Açò és seriós, no és una pintada i ja està. Maten.

El film és el resultat de molts anys de lluita. Pensen que és una lluita contra la desmemòria?

GA: Sí, però no ens agradaria que fora una simple anècdota en la història. Hi ha hagut moltes més víctimes de la violència i de la intolerància. És una reivindicació política i social. I ha de servir perquè els joves sàpiguen que nosaltres som producte d'una història i que han de recollir la bandera d'aquesta lluita.

CS: La memòria és importantíssima, és el millor que ens pot passar perquè no torne a repetir-se la història.

Nits temàtiques a TV3 i À Punt, i estrena simultània també amb IB3

Després d' haver-se projectat en unes quantes sales de cinema dels Països Catalans aquests  últims dies, La mort de Guillem s’estrena aquest divendres a la televisió en un format inèdit. Les televisions públiques de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya  emetran la pel·lícula de manera gairebé simultània: À Punt té previst oferir-la a partir de les 21.35 h, IB3 a les 22.15 h i TV3 a les 22.05 h. Les tres cadenes han participat en diferents graus en el finançament del film: TV3 i À Punt en són coproductores i IB3 n’és col·laboradora.

A més, tant la televisió catalana com la valenciana emmarcaran l’estrena de la pel·lícula en dues nits temàtiques. En el cas de TV3, l’emissió del film anirà seguida d' A la dreta i més enllà (23.45 h), un documental de Montse Armengou i Ricard Belis que es va estrenar fa sis anys al Sense ficció i que analitzava el creixement dels moviments d’extrema dreta i dels partits xenòfobs a Europa. L’oferta es completarà amb el curtmetratge de Jordi Boquet Claramunt Ni oblit ni perdó (1.10 h), estrenat l’any passat i inspirat també en l’assassinat de Guillem Agulló.

À Punt, per la seva banda, emetrà la pel·lícula dins una edició especial del programa de debat A la Ventura, en què participaran els pares de Guillem Agulló, els protagonistes de la pel·lícula i uns quants experts que debatran sobre l’avenç de l’extrema dreta.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF