OBSERVATORI

Guaitar pel forat del pany de les escoles

L’ escola: descobrir, fer i conviure objectes que mostren com era la pràctica escolar pretén ser una aproximació a com ha estat la pràctica escolar a partir dels objectes i imatges que s’han conservat i que formen part del nostre patrimoni. Són objectes que ens permeten guaitar pel forat del pany de les escoles d’un temps passat, per veure com era la seva quotidianitat. Els objectes que es presenten a l’exposició són part del patrimoni historicoeducatiu que es conserva a l’Arxiu Museu de l’Educació de les Illes Balears, que depèn de la Conselleria d’Educació i Universitat del Govern de la CAIB i que es troba a Inca.

Des de principis del segle XIX, l’escola es converteix en un instrument privilegiat per a la socialització de la població. Els sistemes educatius nacionals neixen lligats a les revolucions liberals i burgeses, i tenen com a funció bàsica crear les identitats nacionals proporcionant als membres de la societat més jove els recursos per convertir-se en persones útils, integrades en la societat i obedients a les normes establertes.

Els objectius que ha tingut l’escola es poden resumir en tres: ensenyar coneixements, facilitar l’aprenentatge d’habilitats i inculcar valors. Per aconseguir aquestes finalitats, s’han creat institucions i s’hi han aplicat pràctiques diverses.

Un dels aspectes menys coneguts de la història de l’escola és el seu dia a dia, tot allò que ocupava habitualment el temps de mestres i alumnes.

Hi ha molts d’elements relacionats amb l’escola i els centres educatius en general que poden ser considerats béns culturals, que formen part del patrimoni històric de l’escola i que són valuosos per conèixer-ne el passat i la nostra història col·lectiva.

Els sistemes escolars, creats per garantir l’escolarització massiva, suposen una inversió d’importants recursos econòmics. Per garantir un ensenyament uniforme i controlar el sistema fou necessari redactar lleis i normes, establir els mecanismes de control públic, crear un cos d’inspecció, arreplegar dades i fer estadístiques, formar i seleccionar el professorat adequat, dotar les escoles d’edificis i mobiliari... Totes aquestes actuacions han deixat testimonis documentals i objectes que tenen un gran valor documental per conèixer el dia a dia de l’escola.

Al mateix temps sorgeixen nombroses indústries relacionades amb el món escolar que elaboren productes: llibres, materials didàctics, mobles, quaderns, etc. que les institucions educatives fan servir. Aquestes indústries, amb els seus productes estandarditzats, contribueixen a la uniformitat de pràctiques i continguts i a construir una escola poc permeable als canvis i a la renovació d’un tipus d’escola que respon al model capitalista, amb una pràctica molt ritual i poc flexible que ara ja no satisfà les necessitats de la nostra època. Al mateix temps, els mestres i els mateixos alumnes també creen objectes i materials que són testimonis de la pràctica quotidiana de l’escola.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF