Granges de Mallorca

Arròs de carboner

Els Fogons de Plaça, guanyador dels millors arrossos d’Espanya

L’arròs de carboner és una de les receptes més senzilles de la cuina mallorquina. Eren els arrossos que feien els carboners quan eren bosc, amb un sofrit de tomàtiga i ceba, la verdura que tenien avinent, un tros de botifarró i llonganissa, patates i les coses que arreplegaven (caragols, esclata-sangs, tords si n’hi havia...). Com diu Catalina Pons, era “un arròs de subsistència, típic de quan els carboners passaven mesos a les muntanyes fent carbó”. Ara, amb un arròs de carboner, la cuinera Catalina Pons d’Els Fogons de Plaça de Bunyola, ha guanyat el concurs Millors Arrossos d’Espanya del 2018, una competició en la qual han participat més de 1.100 restauradors. El jurat, a l’hora d’elegir entre els sis finalistes, va tenir en compte aspectes com la cocció, la textura i la presentació de cada una de les receptes, però crec que la senzillesa i l’autenticitat d’aquest arròs també hi han d’haver ajudat.

Produir llet amb pèrdues

A França perden 11 cèntims per cada litre

El 2017 els costos de producció de la llet als països del centre d’Europa (Alemanya. Bèlgica, França, Dinamarca, Holanda i Luxemburg) oscil·laren entre els 38,74 i els 45,14 cèntims per litre. Els preus cobrats pels ramaders foren d’entre 34,42 i 37,40 cèntims. Produir llet, a Europa, és produir a pèrdues. L’estat on els ramaders perden més és França, on perden 11 cèntims per cada litre de llet que produeixen. Allà on “va millor” és a Dinamarca, on els ramaders sols perden 2 cèntims per litre de llet. El preu mitjà de la llet cobrada pels ramaders a l’estat espanyol està per davall dels preus del centre d’Europa (entorn d’uns 31 cèntims per litre) i els costos de producció no són baixos, més alts que enlloc a les Balears, que és on els preus pagats als ramaders són més baixos. Tot això ens fa entendre quina és la realitat difícil de la ramaderia de vacum de llet.

Granges de Mallorca

Una nova proposta d’Agama per la llet fresca de granja

Malgrat tot, a Mallorca es continua produint llet, suficient com per mantenir com a mínim tres indústries làcties: Agama, Formatges Grimalt i Prilac, a més d’alguns productors que comercialitzen formatge o llet directament. El sector lacti vol persistir modernitzant les explotacions per reduir-ne costos i sobretot vol millorar la producció. També s’és conscient de la necessitat d’oferir qualitat i marca. En aquest sentit, és lloable l’opció d’Agama per la llet fresca de granja, ara amb una nova presentació dels envasos amb la marca “Granges de Mallorca”, una llet fresca envasada a Son Ferriol cada dia, just acabada de munyir, i procedent d’11 granges de Mallorca (Can Dalmau, Son Fosquet, Son Bernat, Son Garau/Can Peixet, Son Galiana Vell, Son Carbó, Es Gorguet, Can Pep, Son Pi, Ses Veles i Son Suau).

Memòria de l’Albufera

Presenten un llibre amb motiu dels 30 anys del Parc Natural

En el marc de la celebració dels 30 anys de la declaració de l’Albufera de Mallorca com a Parc Natural es va presentar el llibre Memòria i Paisatge. S’Albufera. 30 anys del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, de Francesc Lillo i Miquel Frontera, editat per la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. Es tracta d’un llibre molt treballat que aporta informació d’aquest espai natural, amb un abundant acompanyament cartogràfic i fotogràfic, que permet conèixer les profundes transformacions que ha conegut l’Albufera al llarg dels darrers segles i la seva relació amb les activitats humanes, incloent-hi la seva dessecació total entre 1863 i 1871, que finalment acabà en fracàs. Un treball complet, ben presentat i il·lustrat, que constitueix una bona eina per conèixer millor l’Albufera i entendre, també, els esforços i la llarga lluita per la seva preservació.

Ajudes agràries desiguals

Els beneficiaris de les Balears són 6.423, és a dir el 0,84% del total

L’any 2017 l’import dels drets de pagament bàsic de la PAC (Política Agrària Comuna), amb finançament comunitari, que han cobrat els agricultors de l’estat espanyol ha estat de 2.826 milions d’euros, amb 764.644 beneficiaris. Els beneficiaris de les Balears són 6.423, és a dir el 0,84% del total, i els drets que posseeixen aquests agricultors illencs representen el 0,52% del total, és a dir uns 14,69 milions. El valor mitjà dels drets a tot l’Estat és de 144 euros, però a les Balears el valor mitjà del dret és de 115 euros. L’import mitjà per beneficiari a l’Estat és de 3.695 euros i a les Balears és de 2.294 euros. Aquestes són les dimensions del que representa la PAC a les Balears: una distribució de recursos desigual, que no té en compte la insularitat, sinó que encara ens castiga, i que en absolut compleix les funcions per a les quals va ser establerta.