El Govern vol ajudar a rehabilitar els camps de concentració de les Illes Balears

A les Illes hi va haver més de 13 camps de concentració, entre els quals destaca el de Formentera, un dels més temuts i cruels del franquisme

Després de la Guerra Civil, a les Illes Balears hi va haver més de tretze camps de concentració i de treballs forçats que aplegaren més d'un milenar de presos republicans detinguts pel règim franquista. Artà, Pollença, Alcúdia, es Capdellà, Santanyí, Campos, Manacor, Llucmajor i Formentera varen ser alguns dels llocs on s'ha documentat l'existència dels camps de treball i on encara queden algunes restes de les estructures dels camps.

Molts d'aquests llocs no són coneguts, per això, segons va avançar IB3, el Govern fa feina en un pla per ajudar a rehabilitar i fer conèixer aquesta part oblidada de la història de les Illes. La consellera de Cultura, Fanny Tur, ha explicat que "aquests camps tenien els presoners en situació de semiesclavitud i que els utilitzaven de mà d'obra per fer les obres públiques, com camins i carreteres". La consellera ha assegurat que la intenció del Govern és "col·laborar amb les institucions que tenen les competències de patrimoni a nivell insular per rehabilitar algun d'aquests camps que tinguin edificis".

Formentera, un dels camps més temuts 

Entre 1940 i 1942, Formentera va acollir un dels camps de concentració més temuts i cruels del franquisme.  El Campament, com es coneixia popularment el camp, ocupava una dimensió similar a dos camps de futbol. Estava format per una vintena de barracots desmuntables, que, segons alguns testimonis, procedien de la guerra colonial a l’Àfrica.  Durant els dos anys d’existència aquest macabre espai va acollir 1.500 republicans espanyols, dels quals, segons el Registre Civil local, en moriren 58. La majoria d’aquells deportats eren extremenys. 

Formentera, la cara fosca del paradís

 

EDICIÓ PAPER 20/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF