El Govern anuncia l’ampliació de 418,62 hectàrees de l’Albufera

Sa PoblaL’Albufera de Mallorca creix físicament, afegint 418,62 hectàrees noves a les 1646,48 que es varen adquirir l’any 1985. D’aquestes 1646,48, 830 varen ser percebudes pel Govern balear amb la intenció que fossin el nucli de l’Albufera i les 816,48 restants les va adquirir l’Institut per a la Conservació de la Natura (ICONA), un organisme ja desaparegut que estava adscrit al Ministeri d’Agricultura.

L’ampliació servirà per incloure-hi els canyissars, marjals i séquies, que actualment es troben fora del parc, així com la zona de Son Bosc. També ajudarà a millorar la situació hídrica de l’Albufera. Ho va anunciar ahir la presidenta del Govern, Francina Armengol, durant l’acte central de celebració dels 30 anys de la declaració de l’Albufera de Mallorca com a Parc Natural.

De les noves hectàrees que formaran part del Parc Natural, 406 ja es troben dins Xarxa Natura. És, per exemple, el cas de Son Bosc, que és zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA). “Esper que aquest regal que feim a l’Albufera la faci més gran en tots els aspectes”, va assenyalar el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal.

Durant l’acte de celebració, al qual varen assistir unes dues-centes persones, va intervenir Esteve Bardolet, president de la Junta Rectora de l’Albufera durant els 30 anys de recorregut com a parc natural. Bardolet va voler remarcar que l’Albufera “és la joia de la corona de totes les zones humides de les Balears”.

L’historiador Pere Perelló va presentar una edició de Lluita de braus i Les badies llevantines, narracions que fan part de Tardanies, de Joan Rosselló de Son Forteza. A més, l’equip directiu va voler fer un reconeixement a 18 persones que al llarg dels anys han estat, d’una manera o una altra, vinculades al parc. A tots ells se’ls va lliurar una fotografia de l’Albufera datada de lany 1922. Es va voler fer una menció especial als dos pescadors de cucada més longeus del parc, que, amb més de 90 anys, encara practiquen aquest mètode ancestral de pesca.

Element vital

“La zona de l’Albufera ha estat un element vital des de temps pretèrits”, explica el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir. Es té constància que els talaiòtics ja hi estaven interessats. Si retrocedim en el temps, durant l’època romana el nivell de la mar era molt més alt, i es creu que els romans varen arribar a navegar per alguns canals que ara conformen l’Albufera. Els àrabs varen utilitzar la zona humida per agilitzar el funcionament dels sistemes de regadiu. És durant el segle XIX que es duen a terme diversos projectes de dessecació per tal de restar terreny de zona humida i aprofitar les terres per dur a terme pràctiques agrícoles.

“Durant la segona meitat del segle XX, l’Albufera experimenta un seguit de canvis que afecten el desenvolupament del seu ecosistema. Es tracta de la construcció de la central tèrmica del Murterar i de l’especulació del sèl en temes d’Urbanisme”, assenyala Mir. Cal recordar que l’Albufera es troba situada entre els termes municipals de sa Pobla i Muro, concretament, just devora la zona litoral de Can Picafort, la qual està totalment urbanitzada.

Durant els anys 60, l’Emissió Internacional va recomanar protegir l’Albufera i, atès que no va rebre resposta, durant els anys 70 hi va haver un seguit de moviments ecologistes que tenien com a objectiu protegir l’Albufera. L’any 1988 l’Albufera va ser declarada Parc Natural, un any abans que s’establís la llei 4/1989, dedicada a la Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i la Fauna Silvestres, avui dia ja derogada.

El 1990, a través del conveni de Ramsar, el parc va ser declarat Zona Humida d’Importància Internacional, pel seu elevat nivell de qualitat de les aus. Amb el pas del temps, la zona humida i la seva biodiversitat han evolucionat i actualment l’Albufera és considerada d’importància internacional per tots els valors que atresora: els hàbitats, la fauna invertebrada, les aus, les llacunes costaneres i els prats de limònium, entre d’altres.

Un espai en crisi

Durant aquests 30 anys de l’Albufera com a Parc Natural, “s’han recuperat moltes espècies, sobretot aquàtiques, i molts hàbitats”, explica Mir. Però també és evident la greu situació aqüífera que hi ha actualment. Les causes de la crisi de l’aigua que viu actualment l’Albufera són diverses. Una d’elles pot ser atribuïda als greus problemes de sequera que s’han viscut aquests darrers anys a Mallorca.

A més, l’Albufera està situada en una zona litoral molt urbanitzada i que durant els mesos d’estiu augmenta de manera considerable la seva població, cosa que fa que la depuradora de Santa Margalida no doni a l’abast i dugui a terme abocaments dins l’aqüífer de l’Albufera. “El projecte per a la construcció d’una nova depuradora que pugui abastir la zona de Can Picafort està fet, i des del 2009 hi ha un compromís per part del Ministeri de licitar les obres, però encara no s’ha facilitat”, explica Mir. A la problemàtica s’hi sumen les de Muro i sa Pobla. “També estam pendents que l’Ajuntament de Sa Pobla ens faciliti els terrenys perquè Abaqua pugui començar a elaborar el projecte”, assenyala.

Nitrats, un greu factor

L’agricultura intensiva feta a la zona de sa Pobla és un altre dels punts que agreujen la situació del parc. Es tracta d’una pràctica amb la qual, sobretot durant els anys 80 i 90, s’utilitzaven molts fertilitzants amb grans quantitats de nitrats. Ara aquestes tècniques han millorat. Però, tot i això, els nitrats es filtren a la terra i acaben a les aïgues subterrànies que aprofita l’Albufera. La mitjana de concentració de nitrats l’any 2015 a l’aqüífer de sa Pobla va ser de de 131 mil·ligrams per litre, malgrat que el màxim permès per a consum humà és de 50 mil·ligrams per litre.

Els nitrats contribueixen a l’eutrofització de l’aigua. “Les plantes i els altres organismes que aporten oxigen a l’aigua moren i, així, comença la cadena de la decadència”, explica Mir. “Tots aquests problemes són factors externs que s’han anat acumulant amb el pas dels anys, no són problemes sorgits d’ahir per avui”, afegeix.

Actuacions

Durant el 2018 es durà a terme “una actuació tècnica molt important”, assenyala Mir. Es tracta de l’obertura d’una llacuna de 4 hectàrees i d’una profunditat que oscil·la entre un metre i un metre i mig. Això significa que serà el gorg més profund del Parc Natural. La nova extensió d’aigua, que se situarà dins el terme de sa Pobla, prop de Can Blau, al Forcadet, té com a objectiu afavorir la recuperació d’espècies i i hàbitats que han anat minvant al llarg dels anys.

També es duran a terme projectes finançats per l’impost de turisme sostenible. Un d’ells permetrà aprofitar les aigües de les fonts Ufanes, que es canalitzen pel torrent de Sant Miquel i acaben a l’Albufera. Això permetrà millorar la qualitat hídrica de la zona humida. L’ altre projecte es dedicarà a eliminar espècies invasores de l’Albufera com ara les carpes, l’únic problema intern del parc .