LES SEQÜELES DE LA TORRENTADA

El Govern no en té prou amb l’Aemet i vol contractar una empresa de predicció

L’agència pública de meteorologia treballa en la renovació dels tretze radars estatals, que ajudaran els tècnics a millorar la precisió de les previsions

El director general d’Emergències i Interior, Jaume Barceló, considera que totes les entitats implicades en la resposta a la torrentada de l’octubre “varen haver de fer autocrítica”, començant pel seu propi departament. Una de les primeres mesures que va prendre va ser reunir-se amb empreses privades de predicció per contractar-ne els serveis. Segons Barceló, “això ja està en marxa”. Tot i que el Govern continuarà fent servir l’Aemet, la intenció és veure si episodis com els de la tardor “es poden calcular en menys temps”. Les millores tecnològiques de l’Aemet per reforçar els mecanismes de previsió, que inclouen la renovació dels tretze radars estatals, potser no són prou per a Emergències, que cerca “excel·lència”.

Encara que la Direcció General d’Emergències no precisa mesures concretes de millora en les actuacions dels seus equips, el cap de departament afirma que ja s’han “apropat” a la Conselleria de Medi Ambient per revisar el pla Inunbal -referent al risc d’inundacions- i per atendre la petició de l’Institut Balear de la Naturalesa (Ibanat) de ser un grup d’intervenció prioritari quan es declari l’Inunbal.

Barceló no creu que els canvis s’hagin de centrar tant en l’augment de personal com a millorar-ne la preparació. “Hem de cercar que tothom ho faci bé; si no, entram dins el món de la picaresca”, alerta Barceló. “Al final ha de ser com una empresa privada”, apunta en referència a l’eficiència del seu equip.

Sense estacions noves

Per la seva banda, el director de Producció i Infraestructures de l’Aemet, José Antonio Fernández de Monistrol, assegura que té clar què ha de fer i que ja ha posat fil a l’agulla: “Arran d’aquesta experiència, es va revisar tot el procediment que s’havia seguit i es varen iniciar millores en les àrees d’observació, predicció i comunicació amb les autoritats”. Fernández de Monistrol assumeix que “amb els mitjans actuals no és possible preveure temporals tan forts i localitzats” com el que va castigar Sant Llorenç i el Llevant de Mallorca a la tardor, per això “va haver-hi dades que no es varen saber fins passat un temps”.

Mentre que la xarxa de radars no es preveu que estigui renovada del tot fins d’aquí a quatre o cinc anys -a causa de la complexitat del sistema-, l’agència ja ha augmentat la freqüència amb què es reben les dades des dels pluviòmetres. “No disposar dels pressupostos generals de l’Estat ens posa limitacions i fa que algunes accions vagin amb retard. Per exemple, a les Balears no hem pogut desplegar noves estacions d’observació”, reconeix Fernández.

L’agència també pretén canviar l’any que ve l’ordinador que fa servir per fer les prediccions i n’instal·larà un “que simula el comportament de l’atmosfera i dona informació més concreta”. A més, s’implantarà un “nou procediment basat en la superació de llindars, que tindrà com a referència els 40 mil·lilitres per hora”. Les millores operatives es focalitzaran, segons Fernández, en “els protocols de comunicació amb els serveis d’emergència perquè puguin actuar més de pressa”. Juntament amb això, “s’ha implantat un nou sistema que permet doblar els tècnics predictors quan hi hagi una situació molt adversa”.

La coordinació, repte pendent

El paper de l’Ibanat va ser clau per tirar endavant tot l’operatiu desplegat el 9 d’octubre de 2018. El seu director, Joan Ramon Villalonga, explica que durant la torrentada es va mobilitzar tot l’equip amb les funcions principals de cercar desapareguts, eliminar vegetació i desbloquejar el torrent allà on s’havien generat taps. Després de demostrar la seva capacitat d’intervenir en emergències com aquesta, diu Villalonga, “es va aprovar una iniciativa al Parlament que instava el Govern a actualitzar els plans de gestió d’emergències i incorporar l’Ibanat com a grup prioritari a l’Inunbal i en el Meteobal, que s’activa amb fenòmens com ara caps de fibló”. Així, quan s’activàs qualsevol d’aquests plans, es demanaria automàticament la intervenció de l’Ibanat, de la mateixa manera que es fa quan es posa en marxa l’Infobal, el pla especial contra els incendis forestals.

En el cas de les torrentades de Sant Llorenç, el personal forestal “estava a disposició dels gestors d’emergències”, però no varen poder actuar fins que se’ls va requerir. “Una de les lliçons que hem extret és que s’ha de continuar fent feina en la coordinació i organització entre organismes, ja sigui l’Ibanat, el 061 o els Bombers”, destaca el gerent, qui considera que “ha d’haver-hi una estructura que tingui present l’especialització de cadascun d’ells”.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF