El Glòria va matar fins a un 40% de les praderies de posidònia

El temporal no només va tenir conseqüències damunt la terra, diversos científics han comprovat que també va disparar la mortalitat de la planta marina a Mallorca i a Catalunya

El temporal Glòria, que va afectar les Balears el 20 i el 21 de gener, no només va copejar la primera línia de mar, també ho va fer davall l’aigua. Els intensos corrents marins varen enterrar i desenterrar posidònia i varen incrementar la mortalitat de la planta a Mallorca, Catalunya i el País Valencià, segons un estudi fet per científics de les tres zones afectades. En molts casos els feixos de fulles directament varen ser arrabassats per la força de la mar. A les praderies del nord i l’est de Mallorca es va arribar a perdre entre el 17% i el 40% dels feixos, explica la investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) Núria Marbà, que s’ha encarregat de les anàlisis fetes a l’illa.

Una pèrdua anual del 5% dels feixos és suficient perquè la planta tingui dificultats per recuperar-se, perquè la posidònia té un creixement molt lent, apunta la investigadora. Per tant, el percentatge perdut és “moltíssim”, diu. L’experta comenta que tant l’erosió causada per la manca d’arena com l’enterrament maten la posidònia. A més, l’absència de sediment fa que la planta sigui més vulnerable a futurs temporals i quedi més exposada davant organismes que la danyin. Si les fulles queden enterrades, la planta no pot fer la fotosíntesi i no aconsegueix prou carboni per sobreviure, afegeix Marbà.

Pocs dies després del Glòria, la investigadora , amb alguns companys, va bussejar entre els cinc i els denou metres de fondària a les praderies de la badia de Pollença, Cala Murada i Cala Millor. En els dos primers punts observaren que les mates majoritàriament estaven desenterrades, mentre que en el tercer cas també hi havia àrees cobertes d’arena. A més, a Cala Murada hi havia “grans extensions” plenes de feixos de posidònia arrabassats.

Marbà explica que, de mitjana, a les praderies estudiades que havien estat desenterrades hi mancaven entre cinc i deu centímetres d’arena. En altres casos més extrems, la planta quedava completament exposada, sense sediment. Les fulles de posidònia enterrades, de mitjana, arribaven a estar cobertes per entre vuit i quinze centímetres d’arena, però en alguns punts l’excés era de 25 centímetres.

Platges desprotegides

La científica adverteix que perdre posidònia té greus conseqüències: la reducció de la mida de les praderies fa que les platges estiguin menys protegides davant dels temporals perquè la vegetació reté l’arena. La planta també és un hàbitat molt important per a moltes espècies animals i, a més, és un embornal de diòxid de carboni. “Si es perd posidònia, deixa de captar CO 2 i l’allibera”, afirma la biòloga. La posidònia també fa que l’aigua sigui més clara.

La investigadora del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) Teresa Alcoverro s’ha encarregat d’estudiar els efectes del Glòria a la costa catalana. Tan aviat com varen poder, tots els científics propers al centre es varen mobilitzar per comprovar els efectes del temporal en la posidònia. D’aquesta manera podien veure les fulles que havien quedat enterrades abans que morissin les plantes. La borrasca, calculen, pot haver provocat la mort per desenterrament de fins al 6% de la superfície de les praderies estudiades a Catalunya que estan entre els tres i vuit metres de fondària. L’impacte es redueix al 2% entre els 15 i els 30 metres. En el cas de la posidònia afectada per enterrament, l’afectació augmenta fins al 10% en aigües superficials, una xifra que Alcoverro veu “molt” elevada. En aquest cas, la mortalitat baixa fins al 5% a les zones més profundes. Pel que fa a l’arrabassament, l’impacte representa el 7% a les aigües de poca fondària i un 2% per davall dels 15 metres.

L’experta recorda que perdre superfície és encara més greu que la mort de feixos. A les illes Medes han detectat una mortalitat de com a màxim el 30% dels feixos i a la praderia de Mataró s’han perdut quatre hectàrees per arrabassament i desenterrament. L’única mesura que es pot aplicar per minvar el problema és protegir la posidònia existent, segons Teresa Alcoverro.

En l’estudi dels impactes del Glòria hi participen investigadors de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), la Universitat de Barcelona, el CEAB, l’Escola del Mar de Badalona, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), l’Imedea i la Universitat d’Alacant. Encara, però, no s’han pogut analitzar les dades del País Valencià. El Consell Superior d’Investigacions Científiques ha aportat una ajuda per engegar el projecte.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF