"Gestionar el restaurant més alt de Mallorca té les seves complicacions"

Natxo Bou, donat del castell d'Alaró, destaca els avantatges i els inconvenients de fer feina a més de 800 metres d'altitud

Nascut a la ciutat de Barcelona,  Natxo  Bou és filòleg de formació. Ell i la seva parella, Myriam   Viña, són els donats del castell d'Alaró, fet que implica la gestió d'un refugi de muntanya de 30 places i un restaurant, ubicats a 822 metres d'altitud. En aquesta entrevista ens explica, entre d'altres coses, els avantatges i els inconvenients de viure i de fer feina  aïllats  a aquesta altitud, que els permet tenir una panoràmica espectacular de tot Mallorca.

Què implica la figura de donat?

Un donat és la persona que  té cura  o que gestiona un espai propietat de l'Església, com és el cas del castell d'Alaró. Hem de tenir en compte que aquí tenim una capella i que necessita estar protegida. Al castell sempre hi ha alguna persona durant les 24 hores del dia. A més, ens  ocupam  de l'hostatgeria, del bar i del restaurant. A efectes pràctics  feim  la mateixa feina que un guarda de refugi.

Un refugi que es va reformar i ampliar fa uns anys?

Sí, ara tenim unes 30 places, ja que el 2012 va ser reformat. També s'ha inclòs dins la ruta de la pedra en sec del Consell de Mallorca. Tot i estar dins una variant de la ruta principal, ens arriba gent que fa aquesta travessia.

Quan teniu les puntes de feina?

Els caps de setmana d'octubre a abril és quan tenim més gent. Bàsicament són clients mallorquins que  venen  a passar un dia o un cap de setmana al castell. Entre setmana tenim principalment turistes que fan alguna excursió per la zona. Bàsicament són alemanys i britànics, tot i que també són nombrosos els francesos i els escandinaus. Més que res, són persones que  venen  a passar el dia o una estona aquí  dalt . Poden arribar a passar pel castell 300 o 400 persones.

El vostre restaurant deu ser el més alt de Mallorca, en complica això la gestió?

Efectivament, a l'estiu tenim una oferta que es diu Sopar a 800. És un sopar a la fresca que permet als clients fer un bon sopar amb unes vistes increïbles. I és cert, la gestió d'un restaurant a aquesta altura té les seves complicacions. Si t'adones que et falta alguna cosa, no la pots tenir en 10 minuts ni en una hora. De fet, és probable que no la  tinguis fins a  un parell de dies després. Això ens obliga a tenir una bona organització.

El subministrament deu ser complicat?

Sí, encara compta amb l'ajuda de les someres, na Tita i en Damià. Anar a comprar implica anar a les botigues i després pujar en cotxe  fins al pla del  Pouet . Anar a cercar les someres i fer un viatge carregats fins a dalt  suposa unes dues hores. Aquest procés el repetim unes quatre vegades a la setmana.

Tampoc no teniu subministrament d'aigua?

No, és un dels grans problemes de la gestió del castell.  Utilitzam  només aigua de pluja, per tant estam a mercè del règim de pluges. Enguany, per exemple, ens ha anat bé en aquest sentit, però he d'estar sempre pendent i aplicar una bona gestió de l'aigua. Per exemple, el refugi no té dutxes i al restaurant hem posat en marxa uns procediments diferents d'altres restaurants per utilitzar l'aigua d'una manera eficient.

És complicat tenir treballadors que vulguin fer feina al castell?

Ara som quatre persones i la veritat és que no hem  tingut  dificultats. És cert que el lloc implica un desplaçament llarg, però també és un lloc molt atractiu. Evidentment, hi ha molta gent que ni es plantejaria fer feina en un punt tan aïllat, però per a altres persones és una oportunitat de fer feina en un lloc molt especial, de passar uns dies en plena natura.

Com acaba un filòleg nascut a Barcelona gestionant un castell a Mallorca?

És una feina que m'agrada i he volgut. A Catalunya ja havia gestionat un alberg. És una oportunitat per treballar en un lloc que t'agrada molt. També ens agrada molt cuinar i fer-ho bé per a la gent. La relació amb els clients també és molt agradable. Veure com la gent arriba i es veu ben acollida és molt satisfactori. Tampoc no ens fa mandra caminar i no volíem viure en una ciutat, tot i que ens agrada visitar-les.

Quines millores necessita el castell d'Alaró?

Ens preocupa molt que l'excessiva afluència de gent durant els caps de setmana pugui fer perdre encant del castell. És necessari que la gent es comporti amb respecte, que  tingui  en compte que no és un parc públic per fer festa o per jugar a la pilota.  Miram  de controlar que sigui així. Evidentment, no s'hi pot limitar l'accés, però s'ha d'anar amb compte. També ens agradaria tenir més capacitat de recollida d'aigua. Millorar la informació sobre el castell crec que suposaria també un millora per a tot l'entorn, ja que hi ha molta gent que veu els elements que queden sense saber exactament  de què es tracta.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF