Cop d’ull al mapa agrari balear
Els dos principals centres agraris de les Illes són sa Pobla i Ciutadella
Si pegam un cop d’ull al mapa agrari balear, destriant la presència de professionals sobre el territori, hi veim línies de continuïtat i evidències que ens ajuden a entendre la realitat. Avui dia, els dos principals centres agraris de les Balears són sa Pobla i Ciutadella, amb prop de 100 explotacions professionals cada un (no confondre amb els inscrits a la Seguretat Social, ni amb el nombre total d’explotacions agràries). Al darrere hi ve Manacor, amb un nombre de professionals important. Si a cada un d’aquests centres els sumam l’àrea immediata (Ferreries a Ciutadella, Muro a sa Pobla i Felanitx a Manacor), tenim tres nuclis semblants en densitat pagesa. Sa Pobla, Ciutadella, Manacor, Felanitx, Campos, Inca, es Mercadal, Ferreries i Llucmajor, per aquest ordre, són els municipis amb més presència pagesa a les Balears.
El cas del Pla de Mallorca
Búger, Santa Eugènia, Costitx i Lloret mostren poca continuïtat pagesa
Algaida, Sencelles, Sineu i Porreres són els nuclis més importants del Pla, des del punt de vista de la presència d’unitats pageses professionalitzades. Llubí, Montuïri, Sant Joan i Santa Margalida mantenen una presència pagesa viva. Municipis com Búger, Santa Eugènia, Costitx i Lloret, amb termes relativament petits, mostren poca continuïtat pagesa. Vilafranca, Ariany, Maria i Petra la tenen un poc millor, però no gaire. Si ho miram en conjunt, el Pla de Mallorca s’acosta, o fins i tot supera, la presència professional pagesa de sa Pobla-Muro o Ciutadella-Ferreries, però amb una superfície més gran. La cultura dels cereals no permet per ara la recuperació d’una major població pagesa, i cultius com el vinyet, l’horticultura, l’olivar o altres amb més valor afegit no han suplit el retrocés de la pagesia tradicional.
Serra de Tramuntana i Raiguer
Inca, com a municipi pagès, és comparable a Campos i Felanitx
La serra de Tramuntana, en el tram Andratx-Sóller, va camí de ser un desert agrari si no s’hi posa remei. La resta de la muntanya també s’ha buidat de pagesos, a excepció dels municipis amb terres planes (Selva, Santa Maria, Pollença, Campanet, Alaró...) i una mica el gran terme d’Escorca. Així i tot, es veuen tímids processos de reconstitució pagesa a Andratx, Calvià i Puigpunyent, que no hi són encara a Deià, Sóller i Fornalutx. El Raiguer té la capital agrària a Inca, que com a municipi pagès és comparable a Campos i Felanitx, però amb presència agrària a Binissalem, Marratxí, Consell i Búger. Altres municipis mallorquins, com Artà, Sant Llorenç, Santanyí, Llucmajor i Palma, tenen activitat agrària real. Allà on la desfeta de la pagesia tradicional ha pogut ser contrarestada amb noves alternatives de cultiu és on es veuen més símptomes de resistència pagesa.
Menorca, terra pagesa
En conjunt, l’illa és una àrea pagesa de primer nivell
En conjunt, l’illa és una àrea pagesa de primer nivellJa he dit que Ciutadella-Ferreries és un dels tres nuclis agraris més importants de Balears. Però la resta de Menorca, sobretot es Mercadal, Alaior i Maó, constitueix també un important nucli d’activitat pagesa. En conjunt, l’illa de Menorca, per la seva preservació de les unitats agràries tradicionals, els llocs, i per l’existència d’un sistema agroramader relativament ben constituït, a l’entorn de la ramaderia del vaccí de llet, és una àrea pagesa de primer nivell, que disposa d’una bona estructura empresarial, inclòs el component cooperatiu, i juga la carta segura d’un producte únic, protegit per una denominació d’origen com és el formatge de Maó-Menorca. Els processos de diversificació (hortícoles, vi...) són incipients, però tenen camp a recórrer.
La sorpresa de les Pitiüses
Dins el panorama desagraritzat, s’està consolidant una línia de reactivació
Les Pitiüses tenen dos nuclis: Santa Eulària i Sant Antoni, amb una ‘sorprenent’ presència de professionals agraris. En unes illes amb una estructura de petites, o petitíssimes, propietats rurals, amb conreus de secà i un fort procés urbanitzador que desfà la geografia pagesa tradicional, semblaria que no hi haurien deixat res per verd. La sorpresa és que, dins el panorama desagraritzat general, s’està consolidant, almenys en aparença, una línia de reactivació. Es constata també una represa de l’activitat pagesa a Formentera. Els processos de reagrarització no es poden deslligar de les actituds i les polítiques de les institucions, capaces de crear un ambient favorable per a les iniciatives dels joves agricultors, ni tampoc de la valoració col·lectiva que fa cada societat de la continuïtat pagesa.
