Societat 06/07/2019

Gemma Villanueva: “Ensenyar aquí és un autèntic regal perquè veus com l’alumnat fa uns canvis bestials”

Entrevista a la directora del centre d'adults Camp Redó

Maria Fuster
2 min
Gemma Villanueva “Ensenyar aquí és un autèntic regal perquè veus com l’alumnat fa uns canvis bestials”

PalmaDe formació geòloga, aquesta docent fa dotze anys que fa feina al centre de formació d’adults del Camp Redó, a Palma, el darrer any com a directora.

Què oferiu al centre?

Feim ensenyaments inicials per aprendre a llegir i a escriure, sumar, restar i dividir a partir de 18 anys, fins a accés a la universitat. També hi ha classes d’ampliació cultural de gent de 60 o 70 anys que no vol fer Primària o Secundària, però que vol ampliar la seva cultura. Tenen ganes de conèixer coses sobre Dalí o sobre Miró i fer visites culturals. També feim espanyol per a estrangers i feim classes de català i anglès.

Quin tipus de gent gran ve?

Són el que nosaltres anomenam aquí padrines. Representen la immensa majoria. Elles se senten molt bé venint al centre. Possiblement aquestes dones no tenen una depressió perquè venen aquí. És una cosa que no és que ho pensis, és que ho veus perquè t’ho diuen amb llàgrimes als ulls. “Quina sort que tenim que estam fent això”. Això està molt bé. Com també veus persones que abans de venir no sabien llegir i després van llegint el diari tranquil·lament, i això també és molt bonic.

Quina és l’edat de l’alumnat?

Tenim molta disparitat. En els que van a l’ESPA (Ensenyament de Secundària per a Adults), la mitjana són de 23 o 24 anys. D’altra banda, com he comentat abans, hi ha gent gran, d’entre 60 o 70 anys de mitjana, però tenim persones que tenen més edat.

Com és l’ambient?

Les dones estan emocionades a les classes. Aquesta emoció és un 10. Venen d’una altra època, en la qual no varen poder estudiar. Per elles és trencar uns tabús que estaven establerts abans. També n’hi ha una que estudia d’amagat del marit. Els alumnes més joves també estan il·lusionats, però com que viuen en aquell moment d’adolescent, estan entre l’emoció i la negació. La veritat és que ensenyar aquí és un autèntic regal perquè veus com l’alumnat fa uns canvis bestials.

Quina és la motivació?

Qui ve aquí és perquè vol, però també hi ha qui ho fa per necessitat imperiosa. Hi ha gent que ja ha acabat l’ESO i ara té una feina millor perquè abans només podia ser dona de fer net.

D’on prové l’alumnat?

Una part són gent a qui li ha costat estudiar, però també n’hi ha que han patit bullying o que han tingut malalties greus durant la seva vida. El més curiós és que totes aquestes persones que havien estat separades aquí es fan col·legues. Arriben al centre i se senten bé. És fantàstic veure com persones que tenien una baixa autoestima aquí són valorades. Augmenten molt les seves capacitats.

stats