Garantir l’aigua fins al 2029 a Manacor costarà 137 milions
L’Ajuntament ha dissenyat un pla de gestió que exigeix nombroses inversions
ManacorEl Pla de gestió de la demanda de recursos hídrics en el terme municipal de Manacor exigirà un esforç d’inversió de gran nivell, amb un enfilall d’intervencions que sumen inversions per 137 milions d’euros fins al 2029, amb finançament de l’Ajuntament i supramunicipal (Govern i Consell de Mallorca), segons figura en el document que s’ha incorporat a la redacció del Pla General. De fet, aquesta ha estat la darrera passa feta per fer avançar la planificació urbanística del municipi, que n’ha de rebaixar el sostre poblacional a 80.000 habitants, quasi el doble de l’actual (41.000 segons el padró del 2017).
El guió a seguir ha estat marcat per la Societat Anònima Municipal (SAM) al Pla de gestió, recentment aprovat per l’Ajuntament. “Tot i la gravetat de la situació actual, hi ha prou marge de millora per implantar una gestió modèlica de l’aigua”, conclou el pla de seguiment. Però el rellotge no s’atura.
Potabilització a la ciutat
La qualitat de l’aigua haurà de millorar i assolir nivells de potabilitat, perquè aquest era un dels objectius fonamentals fixats quan ara fa cinc anys, el 2013, l’Ajuntament va decidir municipalitzar el servei d’abastiment a la ciutat. Les directrius en el desenvolupament de totes les accions incloses en el Pla hauran de sortir de la Junta de l’Aigua, que haurà d’avalar la prioritat en les accions que ja té mig planificades la SAM. Però, a més de qualitat, es vol intentar rebaixar el nivell d’extracció, que passaria dels 8 hectòmetres anuals als 5,5. Aquí hi jugarà un paper important la capacitat per anar renovant la xarxa, que perd encara un 30% del cabal. L’objectiu és que el nivell de pèrdua de líquid no superi el 20% i que el consum baixi també amb campanyes de conscienciació.
La línia d’Abaqua
En dos anys s’espera connectar amb la xarxa d’Abaqua (la línia entre Ariany i Petra), amb la qual cosa es podran posar en repòs alguns dels pous sobreexplotats i que presenten una elevada presència de nitrits i sal, cosa que impedeix poder servir una aigua amb els indicadors mínims de potabilitat.
La situació de la demanda actual i la que hi pot haver a mitjan termini, la situació de les masses d’aigua, la detecció dels punts febles i aplicar millores per estabilitzar el servei són els objectius del Pla de gestió de la demanda de recursos hídrics. Una de les primeres passes serà aprovar un nou reglament municipal de subministrament i d’aigües de sanejament i crear la Junta de l’Aigua de Manacor.
Entre el 2019 i el 2021, l’Ajuntament s’ha compromès a redactar un estudi sobre les masses d’aigua del municipi, a regenerar els aqüífers (acció que està pressupostada en uns tres milions d’euros) i revisar els pous de les altres concessionàries que actuen al municipi, especialment a la zona costanera. També s’estableix un estudi de viabilitat d’aprofitar l’escorrentia dels aqüífers cap a la mar, per tal de retenir-ne una part del cabal i reconduir-lo al sistema de distribució.
A curt termini, el Pla remarca la necessitat de substituir la xarxa de distribució de la zona litoral sud (Cala Murada i Cales de Mallorca), amb un cost d’uns 10 milions d’euros, i a partir de 2027 s’haurà de canviar la de la zona costanera nord (Portocristo i s’Illot), amb un cost estimat de 20 milions d’euros, a més d’iniciar la substitució sistemàtica de la xarxa de la ciutat, amb una inversió de 50 milions d’euros.
Per tal d’avançar en la desnitrificació de l’aigua i, per tant, anar cap a la potabilització, l’Ajuntament haurà de dur a terme diversos estudis per conèixer els comportaments i la presència d’elements bioquímics en els recursos hídrics del municipi. En aquesta direcció, s’estableix crear una planta pilot i general per desnitrificar l’aigua amb un pressupost d’1,1 milions d’euros. El 2020 s’ha fixat com a termini per tenir actualitzat aquest apartat del Pla de gestió de la demanda de recursos hídrics.
Una altra proposta prevista és incitar la separació interior als edificis de les xarxes de residuals i pluvials, mitjançant una incentivació tarifària i per tal de reduir la pressió sobre les depuradores en èpoques de pluja. És un objectiu que es vol assolir abans del 2021.
