EnòlegSi heu superat Nadal, Sant Esteve i aquest cap de setmana amb la panxa i el cap clar, estau d’enhorabona, però vigilau que encara falta Cap d’Any, Reis i, segurament, algun dia especial amb els amics. Terribles ressaques de mal de cap, nàusees, calfreds, ganes de vomitar, de no voler sortir del llit ni de recordar què punyetes va passar per acabar en un estat tan lamentable; però quan la festa ha començat amb bon ambient, amistats, menjar, vi i altres begudes a ple rendiment sol resultar complicat marcar el precís moment de fer una pausa, abaixar el volum dels altaveus, reduir la ingesta de menjar i sobretot el consum d’alcohol. La traca final del 2018 ja s’acosta i el 2019 és a punt de néixer, i una part prou significativa de vinyòvols i vinaters de Mallorca, desconec les sensacions dels companys i companyes de les altres illes, comença a percebre que el sector vitivinícola de casa nostra pot evolucionar de l’actual eufòria i satisfacció a una fase perillosa d’anar massa begut que pot portar a una ressaca de difícil recuperació.
És un fet que duim molts d’anys, per no dir decennis, en què cada vegada hi ha més paisatge de vinyes, més projectes d’inici de construcció de cellers i més inversors amb butxaques plenes que compren finques amb algun projecte relacionat amb el sector. Certament, ens trobam en un moment dolç en què quasi tots els pagesos venen els raïms a un bon preu, parlam d’una mitjana de 0,9 a 1,30 euros el quilo, i els vins que surten al mercat es venen sense gaire problemes a un preu més que raonable. Tanmateix, fa uns mesos s’encengué una petita alarma en saber que a la Conselleria d’Agricultura hi ha un bon feix de papers de drets de nova plantació que ja tenen el vistiplau o que estan a punt de ser aprovats. A 28 de juny de 2018 al territori de les Illes Balears hi havia un total de 2.295,90 hectàrees de vinyes plantades, però amb les sol·licituds de noves plantacions podem arribar d’aquí a un o dos anys a 2.918,05 hectàrees, un important increment d’un 21% amb menys de dos anys que pot produir un excés de raïm i pot provocar una baixada de preus que afectarà de manera més directa els pagesos -enguany ja hi ha hagut gent que no ha pogut vendre tot el raïm o l’han col·locat a darrera hora i més barat.
Actualment per plantar una vinya és imprescindible disposar de drets de plantació, uns drets que ja no es poden comprar com abans, ja que se n’ha prohibit la compra i venda directa, però sí que és possible llogar l’explotació d’unes vinyes a qualsevol punt de l’Estat, arrabassar els ceps d’aquella finca i, una vegada tens els drets de plantació corresponent a l’extensió arrencada, pots dur l’explotació a les Illes Balears. Es tracta d’un entramat legal en què necessites l’ajuda d’un gabinet d’enginyers i advocats que han aconseguit atreure un bon caramull d’inversors que tenen molt de capital, que no provenen del sector primari i desitgen una Toscana particular a les Illes.
El fort increment preocupa sobretot quan un bon caramull de nous projectes són fets com a complements paisatgístics de finques que s’han de convertir en hotels de fora vila o apartaments de turisme de vacances, i deixen la sensació d’omplir copes per caprici i sense cap motiu de gaudi amb vinyes com a aparador d’un bon estatus, talment tenir un iot o un jet privat, però en aquest cas uns ceps que cada any produiran uns raïms per obtenir uns vins que creuen que els pot proporcionar més prestigi i fer vessar el tassó de la seva vanitat independentment del que els pugui costar perquè és la seva jugueta. Tot bon projecte comença amb bases sòlides, amb arrels que han d’aprofundir i donar els nutrients necessaris als brots i raïms que dansen amb el vent, i sembla que alguns nous propietaris el comencen per la teulada exigint al tècnic i al cel fer vins de gran prestigi sense tenir en compte cap terròs del terra.
Unió de Pagesos i l’Associació de petits cellers de Mallorca ja han verbalitzat aquest temor i han fet una clara proposta demanant a la Conselleria que es limiti l’arribada de drets de plantació de fora amb una condició ben senzilla: que abans de plantar aquí hagin explotat les vinyes llogades a fora un mínim de tres anys. D’aquesta manera, hi haurà una major seguretat que el projecte que vol néixer a casa nostra sorgeix d’un pla seriós o de gent vinculada al sector i no és un d’aquestes capricis que duren de Nadal a Sant Esteve.
Vi recomanat Fusió 5 2016 Celler Toni Gelabert (Manacor)
Un projecte original, interessant i alhora difícil d’adquirir que reflecteix l’esperit i la creació de cinc amics que estimen el vi. El vinyòvol Joaquim Monserrat hi aporta els raïms de la seva propietat, el vinater Toni Gelabert elabora el vi, els pintors Guillem Nadal i Albert Pinya creen una gran obra pictòrica que després fou tallada amb 406 bocins de 9,6 x 8,2 cm, cada fragment s’enganxà a una botella ( a la imatge teniu el tros 340) i Pere Pascual en fa la impressió i disseny. Al final es reparteixen les botelles i, si us fa ganes, podeu contactar amb algun d’ells per gaudir d’un negre de criança potent i amb una fruita fresca en nas alhora que omple la boca amb molta delicadesa.
