Hortalisses i fruites de Balears
Les incerteses provocades per l’evolució sanitària condicionen totes les previsions
Hi ha una mica d’ombra sobre la campanya d’hortalisses d’aquest estiu. Les incerteses provocades per l’evolució sanitària condicionen totes les previsions, fins i tot després d’haver deixat de sembrar moltes quarterades que s’havien de sembrar. En aquestes situacions d’incertesa és quan és més fàcil que els preus es moguin al compàs de les especulacions i tirin a la baixa, sempre en perjudici del pagès. Per això són de lloar les iniciatives a favor d’acostar les produccions d’horta als consumidors, posant en valor les seves característiques nutricionals i de qualitat alimentària. Són diverses les empreses que han optat per la diferenciació i per l’etiquetatge, aprofitant el creixent corrent de simpatia cap a les produccions locals.
Un sector emprenedor
Les produccions estan emparades per la distinció de la producció integrada
Amb 2.273 hectàrees sembrades d’hortalisses a les Balears, sense comptar la patata, que representa 1.600 hectàrees més, la producció de l’any 2019 va representar 56.212 tones i un valor de 42.475.000 euros, molt per davant de totes les altres produccions del camp balear. La tomàtiga és la principal de les nostres produccions d’horta, ja que representa més d’un 25% del total del valor de la producció final; després venen la ceba, el carabassó, el pebre, la lletuga, el meló, la síndria, la maduixa, la carxofa, el julivert i la resta de productes hortícoles. En la seva immensa majoria, aquestes produccions es troben emparades per la distinció de la producció integrada, cosa que en garanteix la traçabilitat absoluta i l’adequació a altes exigències de qualitat i respecte al medi ambient.
La fruita del país vol anar a més
La proximitat assegura que arribi amb les millors condicions de maduració
La iniciativa d’alguns hortolans de la comarca de Manacor de tornar a sembrar fruiters per fer arribar al mercat fruita dolça del país pareixia una quimera, però està resultant tot un èxit. No n’hi ha per a qui en vol, ja que les diferències de sabor i textura són considerables. La proximitat assegura que la fruita arribi al consumidor amb les millors condicions de maduració i en el moment òptim. Melicotons, nectarines, prunes, pomes, maduixes i altres fruites estan aconseguint prendre posicions en un mercat competitiu, però en el qual la fruita de qualitat i d’origen local no té competidors, sempre que sàpiga fer valer les seves característiques distintives i vagi ben identificada. Hi ha en marxa projectes de plantar més fruiters i poden anar bé, ja que hi ha la capacitació tècnica suficient, l’experiència i les possibilitats de comercialització.
Ensaïmades de Mallorca
Un 92% del producte s’ha comercialitzat directament a les Illes Balears
Les bones ensaïmades de la terra es defensen gràcies a la seva identificació geogràfica, que és una cosa necessària, de fet imprescindible, si es vol combatre l’adulteració i la pèrdua de qualitat. És a dir, que no ens donin gat per llebre. Segons la documentació publicada per l’IQUA, l’any 2019 la Indicació Geogràfica Protegida Ensaïmada de Mallorca comercialitzà 36.448 ensaïmades, amb 32.660 kg de producció. D’aquests, 19.881 kg corresponien a les vendes de l’ensaïmada de Mallorca de cabell d’àngel, mentre que els altres 12.779 kg eren d’ensaïmades llises. Un 92% del producte s’ha comercialitzat directament a les Illes Balears, mentre que a la resta de l’Estat se n’ha comercialitzat un 8%. Pel que fa al valor global del producte comercialitzat, va ser de més de 423.000 euros.
Viticultura balear
S’autoritzarà la plantació de callet negrella, esperó de gall i mancès de tibús
Els noms de callet negrella, esperó de gall i mancès de tibús recorden els esforços de la viticultura balear per remuntar la crisi de finals del segle XIX, el treball d’Arnest Mestre i una munió de viticultors que aconseguiren l’impossible. Ara la Conselleria d’Agricultura és a punt d’autoritzar la plantació i vinificació de les varietats callet negrella, esperó de gall i mancès de tibús. Després de la inscripció al Registre de Varietats Comercials, es preveu que a finals d’any es puguin plantar. El callet negrella fou trobat a Cas Concos i es va recollir com a batista o mantonegro, però els estudis genètics varen demostrar que era una altra cosa. El mancès de tibús és una varietat comuna fins al segle XIX i l’esperó de gall va ser usual a finals del segle XIX. Les plantes procedeixen de Sa Granja. Les varietats han estat estudiades per l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP), amb cinc anys de microvinificacions amb cellers col·laboradors.
