LA CIUTAT ENVAÏDA

Franco frena el turisme en temps de la República

Un decret va aturar projectes d’edificacions que alguns estrangers tenien planificats

Francisco Franco, el general més jove d’Espanya, havia estat en certa manera ‘degradat’ per unes declaracions antirepublicanes quan es va tancar l’acadèmia d’oficials de Saragossa, que ell dirigia, i enviat a Mallorca el febrer de 1933 com a comandant militar de les Balears fins al febrer del 1935. Azaña, ministre de la Guerra en aquells moments, deia: “L’enviaré a comandar a les Balears, on estarà més allunyat de les temptacions”.

A Franco sembla que no li va agradar gens el canvi, i des del febrer del 1933 fins al setembre del 34, un any i mig, es va dedicar a recórrer les illes cercant els punts febles que -segons Azaña- tenia Balears davant una situació de perill de guerra. Per una d’aquelles coincidències de la història, a Lluís Companys li va tocar ocupar, amb desgana i per pocs mesos, la cartera ministerial de Marina del juny al setembre del 1933. Se suposa que per supervisar la seguretat de les Illes que tant preocupava a Azaña, l’estiu del 33 visità Mallorca i va ser rebut pel general Franco. En aquells moments, els dos personatges es coneixien perfectament i sabien les posicions polítiques de cada un, però el que no sabien era que Franco donaria el vistiplau a l’afusellament de Companys el dia 15 d’octubre de 1940 al castell de Montjuïc.

Com dèiem, Franco es dedicà a fer una supervisió de la situació de la defensa de les Balears en cas de guerra i va arribar a la conclusió que s’havia de fer alguna cosa immediatament, ja que les potències europees, com per exemple Itàlia, desitjarien establir una influència militar a Mallorca. No se sap ben bé la participació que hi va tenir Franco, però el que és cert és que al cap de poc temps de la seva estada a Mallorca varen sortir dos decrets estatals que -per motius de seguretat- impedien el normal desenvolupament del turisme i l’economia lligada a ell. El primer decret forçava la intervenció del Ministeri de la Guerra sobre les noves edificacions que es fessin en una àrea de 5 km de distància de la costa. Idea absurda que ens recorda les zones polèmiques de la murada de Palma, idea contra la qual la ciutat va lluitar tants d’anys. Aquest decret va aturar projectes d’edificacions que alguns estrangers tenien planificats, ja que en podria comportar l’expropiació i demolició.

El segon, on es veia més la influència de Franco, ja que només s’aplicava a Balears, obligava els turistes a identificar-se davant la policia al cap d’un dia de la seva arribada.

La contestació de totes les forces vives va ser unànime en contra dels decrets. El març del 34, la Cambra de Comerç va convocar una manifestació a la qual varen acudir més de 10.000 persones que, congregades a la plaça de l’Ajuntament, varen dirigir-se -amb el batle Darder al capdavant- davant el govern civil per protestar. Aquells dies Franco no era a Mallorca, ja que havia mort la seva mare i tenia uns dies de permís. Segons una interpretació global d’aquests fets que fa Arnau Company a la biografia sobre Darder, probablement aquesta manifestació va tenir alguna influència en la decisió de Franco de negar-li l’indult a les portes del seu afusellament. Un mes després, en una entrevista a Última Hora, Franco treia ferro als decrets i ‘ensabonava’ els mallorquins per reconciliar-se amb ells: “No vol el govern causar als mallorquins ni la més lleu molèstia, ni voldria mai disminuir en un sol individu la llista dels enamorats de la bellesa que venen i han de continuar venint en una xifra cada dia més elevada a admirar la bellesa incomparable d’aquesta terra meravellosa”.

Malgrat la defensa de Franco, els decrets foren derogats l’estiu del 34. Al cap de molt poc temps, el mes d’octubre, Franco deixaria les Balears per anar a sotmetre la revolució d’Astúries, encara que oficialment continuava sent comandant militar fins al febrer del 35.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF