“M’examinava de dibuix i érem a l’aula de davant de tot”, rememora Francisca Pujol, qui va passar a l’institut els tres cursos de la Guerra Civil, de 1936 a 1939. “El professor era sord i no sentia les sirenes que avisaven de les bombes”, explicà dijous tímida, acompanyada de la família, dels néts, a la trobada organitzada per la comissió del centenari, a l’aula Magna de l’IES Ramon Llull. Tanmateix, el rebombori i el sentit comú permeteren que els alumnes baixassin cap al refugi antiaeri, construït al bell mig del pati i del qual avui només se n’endevina la porta. “Després anàrem a la classe i estava tot ple d’enderrocs!”. Afortunadament, la bomba no va causar cap ferit, només “rascades a la mà” d’una companya. Francisca rememorà com, amb tot l’enrenou provocat, sa mare l’anà a cercar al mateix institut. Emperò la innocència de la joventut era més potent que la desgràcia de la guerra i, rient, recordà que ella i les seves amigues estaven “totes satisfetes”.
