Francisca Alomar, víctima del franquisme: “Només voldria que trobassin els ossos i posar-los un ram de flors”

La filla de Margalida Jaume Vanrell i Antoni Alomar Mas, assassinats a Manacor el 1936, declara per primera vegada davant un jutjat

"No sabem res: ni on els han enterrat ni on els varen matar; res", ha dit Francisca Alomar, filla d'assassinats i desapareguts durant la Guerra Civil, en sortir dels jutjats de l'avinguda d'Alemanya de Palma. Francisca té 91 anys i, després de tota una vida cercant els seus pares –cercant justícia– ha pogut explicar davant un jutge el que els va passar als seus pares, juntament amb la seva neboda, Tolita Riera Alomar. "Només voldria trobar els ossos del meu pare i de la meva mare i posar-los un ram de flors", ha dit Francisca davant la porta dels jutjats de Palma als periodistes, amb esforços, desorientada i entre llàgrimes.

Margalida Jaume Vanrell –embarassada de set mesos– i Antoni Alomar Mas varen ser assassinats per franquistes a final del 1936, quan Francisca tenia 8 anys i la seva germana, 11. "El que demanam és que obrin les fosses de Manacor, perquè creim que han de ser a Son Coletes", ha reclamat Tolita Riera a la sortida dels jutjats. I ha afegit: "M'agradaria que fos al més prest possible perquè la meva tia té 91 anys i a ella li agradaria veure-ho". Està contenta d'haver pogut declarar, però espera que la justícia espanyola "compleixi i sigui un poc més ràpida". Però n'és escèptica: "mira tots els anys que han passat i no han fet res", ha lamentat.

Tolita ha explicat al jutge tota la història que al llarg de la seva vida li han anat contant la mare i la tia. Margalida i Antoni eren rellotgers i vivien a Manacor. L'agost del 1936 a Antoni el varen dur a la comissaria de Manacor, on va quedar detingut sense motiu aparent, ja que, com explica Tolita, "era republicà, però no es va ficar mai en política".

Després d'una setmana sense notícies seves, un grup de falangistes va anar al domicili familiar i "es va endur na Margalida amb mentides", assegura Tolita. Li varen dir que els acompanyàs a comissaria per prendre-li declaració assegurant-li que després deixarien en llibertat el seu marit. Hores després varen posar en llibertat Antoni, però ella va quedar tancada. I el malson no es va acabar aquí. "Un matí ens varem trobar la casa oberta i no hi havia el pare", recorda. No varen tornar a veure ni son pare ni sa mare. Anys després, un veí del poble va contar a Francisca que almenys un dels falangistes va violar la seva mare.

Tolita relata que, en quedar orfes, les germanes Alomar Jaume varen anar a parar a una família "que es va portar molt malament", que les "tenia de criades" i que "mai les va deixar parlar dels seus pares, ho havien de fer d'amagat".  

En mans de la justícia argentina

Aquestes declaracions s'han pres arran de la querella criminal que l'associació Women's Link va posar a la justícia argentina l'any 2016 per crims masclistes comesos durant la dictadura de Franco, juntament amb els advocats Ana Messuti i Máximo Castex, i amb l'ajuda de l'associació Memòria de Mallorca. La jutgessa María Servini, que duu la causa contra el franquisme a l'Argentina, és qui ha sol·licitat les declaracions, com a part de la investigació de la querella.

La querella relata els fets que varen sofrir sis dones víctimes del franquisme –entre elles, Margalida– i aquesta és la primera declaració que es fa. "Sabem que la jutgessa María Servini ha demanat declaració al familiar de les germanes manacorines  Maria i Mercè Buxadé així com també a Lídia Falcón, víctima supervivent, però encara no els han arribat", diu Laura Martínez, membre de Women's Link.

"Que un jutjat de Mallorca hagi acceptat prendre declaracions pel cas de Margalida Jaume és un pas molt important, però també és excepcional. Esperam que la justícia espanyola torni a col·laborar amb la justícia argentina i no li posi traves, com ha passat els darrers anys", ha expressat Aintzane Márquez, advocada de Women's Link. 

Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca, ha assegurat que "des de l'associació hem cercat pertot i no sabem on és aquest matrimoni", una recerca que la família va sol·licitar l'any 2005. Ha posat en relleu la importància de declarar els delictes sexuals "perquè no es diuen, dissortadament s'han guardat molt". "No s'ha investigat prou, però la família ha estat molt valenta d'acceptar aquests fets i declarar-los", ha afegit. Pel que fa al procés judicial, Oliver ha assenyalat que "el que elles demanen és ser escoltades per la justícia del seu país", ja que "és on s'haurien d'emparar aquestes víctimes, que han patit tant". 

EDICIÓ PAPER 30/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF