SALUT

França demana prohibir les cabines de raigs UVA

L’Agència Nacional de Seguretat Sanitària apel·la al “risc de càncer demostrat” dels aparells

Les cabines de bronzejat podrien tenir els dies comptats a França. L’Agència Nacional de Seguretat Sanitària de França, l’Anses, ha recomanat a les autoritats públiques que “preguin totes les mesures per aturar l’exposició de la població als raigs ultraviolats artificials”, coneguts com a UVA. En altres paraules, que prohibeixin les cabines de bronzejat “pel risc de càncer demostrat” que comporten, va precisar aquesta institució en un dictamen publicat ahir. L’Anses insta no només a acabar amb les cabines que s’utilitzen en centres d’estètica, sinó també amb les que s’utilitzen per a ús propi. “Recomanem que s’aturi la venda d’aparells que emeten UVA amb finalitats estètiques, principalment als particulars”, va precisar a l’Agència France Presse Olivier Merckel, cap de la unitat d’avaluació de riscos dels agents físics de l’Anses.

El perill del bronzejat artificial, però, no és cap novetat. El 2009 l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer, que forma part de l’Organització Mundial de la Salut, ja va classificar l’exposició als raigs ultraviolats artificials en la categoria de “cancerigen segur” per als humans. Els dermatòlegs francesos i l’Acadèmia de Medicina de França demanen des del 2015 que es prohibeixin aquestes cabines per llei, com ara recomana l’Anses. “No es pot esperar més”, alarmava ahir Merckel. “Les dades científiques s’acumulen, no hi ha dubte. Hi ha proves sòlides, el risc de càncer està demostrat”, clamava aquest facultatiu abans d’insistir que ara és el torn de les autoritats públiques per moure peça.

No és la primera vegada que l’Anses fa sonar l’alarma contra les cabines de bronzejat. El 2014 ja recomanava no exposar-se als raigs ultraviolats artificials d’aquests aparells i aconsellava proscriure’n l’ús i la venda. A més, aquesta institució jutjava que la normativa francesa que regula aquesta activitat, i que llavors datava del 2013, constituïa “una resposta parcial i insuficient tenint en compte el risc demostrat de càncer de pell per als usuaris” d’aquestes cabines.

Una de les normes que consten en el reglament del 2013 -i que el govern francès va revisar el 2014 i el 2016-és la prohibició d’indicar que els UVA provoquen un efecte benèfic per a la salut, així com l’obligació que els menors de 18 anys no puguin utilitzar les cabines. Malgrat això, segons Merckel, els controls reglamentaris demostren que encara hi ha una “fracció no negligible” de joves de menys de 18 anys que en fan ús. De fet, el 63% de les 982 cabines que la direcció general de la Competència del Consum i la Repressió de Fraus va controlar el 2016 no respectaven la normativa.

L’Anses també havia alertat fa uns anys d’un “risc superior” dels que s’exposen als UVA des de joves. “En les persones que hagin utilitzat almenys una vegada les cabines de bronzejat abans dels 35 anys s’augmenta un 59% el risc de desenvolupar un melanoma cutani”, detallava aquesta institució en un dictamen precedent. A França, s’estima que el 43% dels casos de joves amb melanoma es podrien atribuir a l’ús de les cabines abans dels 30 anys.

Envelliment de la pell

A banda dels riscos cancerígens, exposar-se al bronzejat artificial comporta altres conseqüències negatives, com ara l’envelliment accelerat de la pell. De fet, els experts estimen que podria ser quatre vegades més ràpid amb els raigs artificials que amb els del sol. A més, bronzejar-se artificialment no permet una aportació significativa de vitaminaD. Finalment, el fet que una persona s’exposi als ultraviolats artificials no la salvaguarda de cremar-se la pell pels raigs del sol. És a dir, encara que un estigui acostumat als raigs UVA pot patir una lesió tissular si ha decidit, per exemple, no posar-se crema perquè creu que la seva pell s’ha preparat per als efectes del sol a través dels ultraviolats artificials.

Segons l’Anses, les cabines de bronzejat emeten radiacions equivalents a les que produeix el sol tropical, i provoquen danys en l’ADN amb dosis inferiors a les d’una cremada solar. Però l’usuari d’aquest aparell no se n’adona, ja que té la sensació d’estar protegit perquè no pateix cap lesió tissular visible.

En aquesta línia, l’Agència Nacional de Seguretat Sanitària francesa recorda que “no es pot establir cap valor límit d’irradiació ni de dosis [de raigs ultraviolats]” per sota dels quals no hi hauria perill i es podria protegir l’usuari. De tant perillós que és.

EDICIÓ PAPER 20/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF