Marratxí guanya la lluita contra l’oblit
Després de finalitzar l’exhumació de la fossa, els treballs es traslladen a Montuïri i Manacor
PalmaEl procurador palmesà Germà Ballester Janer tenia 54 anys quan els falangistes el varen venir a cercar a la seva casa del Pont d’Inca. No era la seva residència habitual, però es va instal·lar allà arran de l’esclat de la guerra. Un total de set persones es plantaren al seu pis. Dos d’ells esperaren a baix i cinc pujaren per demanar per un transistor que no funcionava. Però no només s’emportaren el transistor, també s’endugueren Germà. En veure que no tornava, Dolors Beneyto, la seva dona, va anar a l’ajuntament a demanar per ell. Allà li digueren que Germà era mort i que el podia trobar al cementeri. Ella va identificar el cos del seu home, però no va voler signar l’acta de defunció que afirmava que la mort de Germà havia estat accidental. El cadàver tenia sis ferides de bala, i alguna deixava clar que també li havien disparat per l’esquena. Els veïns que foren preguntats no donaren cap testimoni. I els que no foren demanats es varen endur allò que havien vist i sentit a la tomba.
En certa manera, Germà Ballester ha tornat a la vida aquesta setmana. És un dels cossos recuperats al cementeri de Marratxí, juntament amb els de quatre homes més. Ell estava en una tomba d’una família amb la qual no s’ha trobat cap connexió. Ells estaven tirats de qualsevol manera en un terreny que, paradoxes de la vida, ara era un bocí de terra enjardinat. Tots foren assassinats l’agost del 1936.
Les indagacions apunten que aquests altres quatre assassinats eren de Pollença. Seran les proves d’ADN les que ho determinin, però hi ha indicis per pensar que dos eren de Miquel Marquet Perelló i Antoni Castañer Sito. D’un altre se sap que tenia prop de 40 anys, que era de constitució robusta i portava tatuatges mariners, com tants pescadors. Ningú no l’ha reclamat. Podria ser Joan Cerdà Ensenyat o Joan Genestre Torrandell, ambdós pollencins també.
La propera fossa que serà exhumada és a Montuïri, on es desmuntarà un forn crematori per intentar trobar més represaliats pel franquisme. Manacor també espera el seu torn. En aquest municipi es duran a terme estudis de viabilitat a Son Coletes i el parc municipal per tal de determinar si hi ha fosses que es puguin exhumar. Els treballs per trobar i treure els cossos de la fossa de Marratxí varen finalitzar dijous. “Ara s’hauran de fer les proves d’ADN, que es poden allargar setmanes i poden no ser concloents per manca de familiars directes”, explica la professora de la UIB Magdalena Jaume, una de les responsables de la investigació de la fossa de Marratxí juntament amb l’arquitecte Josep Quetglas. “S’ha de trobar medul·la dins els ossos per aconseguir restes d’ADN, i això a vegades no és possible, encara que sembli que els esquelets estan en bon estat”. Els tècnics de Sociedad Aranzadi, amb l’arqueòloga Almudena García al capdavant, prepararan el material, que serà analitzat en un laboratori de fora de Mallorca. L’Ajuntament de Marratxí, a més de pagar una excavadora i algunes despeses de l’equip de treball, ha cedit instal·lacions del cementeri per tirar endavant aquestes tasques.
Miquel Àngel March, el batle de Pollença, va anar dijous passat a la fossa i va demanar a Memòria de Mallorca que faci un acte l’octubre al seu poble per explicar la història d’aquestes persones i, tal vegada, trobar alguna coincidència que ajudi a determinar-ne amb seguretat la identitat. “Que les investigacions es facin públiques és fonamental perquè els familiars es puguin posar en contacte amb nosaltres. Moltes vegades, nosaltres sabem més coses dels seus morts que ells”, afirma Magdalena Jaume amb tristor.
Facundo García, nebot net de Dolors Beneyto i Germà Ballester, va saber fa poc que els seus familiars havien estat persones implicades políticament. Ell pensava que havien mort Ballester perquè havia guanyat un plet a Joan March. Però Germà s’havia presentat a les eleccions l’any 1931 amb el Front Unit Antimonàrquic. I Dolors, que havia nascut a Ontinyent, havia estat comare i actriu de teatre. Ella havia participat en una representació teatral l’1 de maig de 1936 a la Casa del Poble. “És angoixant el fet que arribam molt tard a les històries de les famílies. Les persones es traumatitzen per totes bandes quan esbrinen per quins patiments varen passar els seus”, diu la professora.
Magdalena Jaume
“Ens han robat la nostra herència cultural”
Els investigadors de les fosses es troben amb diverses dificultats, sobretot documentals. “Existeixen arxius, com la premsa obrera de l’època, però no hi ha estudis acadèmics”, diu. “Els temes de memòria no han estat apreciats. L’esquerra tampoc no ha tingut interès a saber-ne res, perquè el compromís de les figures polítiques republicanes la deixaria en evidència”. Obrir fosses és un mínim moral, però “no és cap mèrit”. “Qui ens torna la nostra història?”, es demana aquesta professora, que, com tants altres, sent que “ens han robat la nostra herència cultural, la de les classes oprimides”.
