El Fòrum Mallorca i els seus Suds rescata passats silenciats i resistències emergents

PalmaActivistes i acadèmics es reuneixen entre el 10 i el 12 de juliol a Palma, concretament a la Riera, per rescatar passats oblidats i resistències emergents. S'hi tractaran temes diversos com història africana, la petjada àrab i la contemporaneïtat xueta de Mallorca, les lluites ecologistes i els moviments feministes.

"Hi ha un proverbi africà que diu que fins que els lleons no tinguin el seu propi historiador la història de la caça serà contada des del punt de vista dels caçadors. L'objectiu d'aquest fòrum és contar la història des del punt de vista dels lleons", assenyala Toni Aguiló, un dels coordinadors d'aquest primer Fòrum Mallorca i els seus Suds, que aspira a consolidar-se i a repetir-se a altres indrets. Aguiló és llicenciat en Filosofia i doctor en Humanitats per la UIB, exerceix a la Universitat de Coimbra en col·laboració amb el pensador portuguès Boaventura de Sousa. L'altre coordinador del fòrum ha estat l'activista i professor de la UIB David Abril, qui també col·labora amb les Fundacions Darder-Mascaró, entitat que juntament amb l'Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la Universitat de les Illes ha organitzat aquestes jornades. Abril ha destacat l'oportunitat d'aquesta trobada d'activistes i acadèmics per posar en comú pensaments alternatius, fora del discurs oficial i dels mitjans convencionals, i crear un pensament que inclogui les veus de les resistències.

L'historiador Antumi Toasijé, qui va viure més de 12 anys a Mallorca, on va estudiar la carrera, és especialista en cultura africana de la resistència afrocentricitat, racisme i filosofia política panafricana. Toasijé ha explicat que la presència africana negra a les Illes "ha estat molt important i ha estat silenciada pels poders públics", des de les instàncies polítiques i des de l'Església Catòlica". la qual cosa l'ha convertida, d'acord amb l'historiador, en una "història distorsionada de Balears".

Amb l'objectiu de visibilitzar la petjada àrab a les Illes, l'activista i artista Malika Kathir ha fet un recorregut per la gastronomia, la vestimenta, l'arquitectura i la toponímia. Es tracta, explica, d'una història invisible que continua latent en la cultura. Kathir creu que no "es tracta de parlar de vencedors o vençuts, sinó de la història real", i per fer-ho cal recuperar el passat. En la seva exposició ha explicat les versemblances que hi ha entre les joies tradicionals de les dones eivissenques i les de les dones del sud del Marroc. I també fins i tot troba paral·lelismes entre els dimonis típics de Mallorca i els marroquins.

Per part seva, Laura Miró ha parlat de la contemporaneïtat xueta. La historiadora i escriptora ha fet feina per desmuntar l'estigma xueta, que, segons l'autora, ha perdut força més per desconeixement que per consciència. Al seu treball, Miró vol posar el focus sobre aquest tema perquè actualment no hi hagi cap dubte a l'hora de rebutjar aquesta actitud i tothom tingui consciència que una exclusió similar no pot tornar a succeir.

També han participat aquest dimecres en les jornades Antoni Maria Thomàs, director de '1229, el rostre ocult', un audiovisual que explica la conquesta catalana de Mallorca des de la perspectiva musulmana, i Conxa Obrador i Gerard Moyà, qui ha parlat de la cadira de Maceo, una trona que era del general cubà i segon cap de l'Exèrcit d'Alliberament de Cuba i que va ser botí de guerra del general Valerià Weyler.

Aquest dijous, 11 de juliol, les ponències del fòrum se centraran en dos eixos: 'Democràcia i sobiranies', i 'Territori i ecologia'. Les intervencions comencen a les 10 hores i seran a càrrec d'Antoni Artigues, Macià Blázquez, Miquel Àngel Llauger, Juan Recio, Pere Polo i Pere Joan Femenia i representants de la Fundació Deixalles i del col·lectiu Tot Inclòs.

Divendres, 12 de juliol, al mateix indret les ponències desenvoluparan les temàtiques de gèneres i feminismes a partir de les 11.30 hores amb les intervencions de Pere Fullana, Aina Sastre i Margalida Capellà, Neus Tur i Karina Bidaseca. A les 19.30 h la conferència de cloenda serà a càrrec de Ramon Grosfoguel i tindrà lloc a Ca n'Oleo.