URBANISME

Forteza, l’arquitecte que “inundà Mallorca d’escoles”

ARCA organitza un cicle de conferències i una ruta guiada per homenatjar-lo

Trenta anys de professió, més de 120 projectes d’escoles arreu de les Illes, arquitecte, urbanista, polític, home de lletres i humanista. Guillem Forteza fixava la mirada enllà, desconeixia el llast de l’avorriment i vivia en el frenesí continu. Era l’home d’esperit constructiu i dinàmic, tan polifacètic que no en va tenir prou d’“inundar Mallorca d’escoles”, en paraules de Jaume Mayol, sinó que també va ser regidor i batle de Palma entre el gener i l’octubre del 1923 i arquitecte municipal des del 1933.

Tota una vida dedicada a la construcció d’edificis tan emblemàtics com el celler cooperatiu Es Sindicat de Felanitx, el palau de Marivent i que ara l’Associació per a la Rehabilitació de Centres Antics (ARCA) ha decidit homenatjar i posar en valor perquè sigui degudament recordada. La intenció d’ARCA és donar a conèixer les figures més representatives de l’arquitectura mallorquina, així com ja s’havia fet amb les exposicions que varen ser dedicades a Gaspar Bennàssar i Moner o Francesc Roca i Simó.

Aquest dimecres passat, l’arquitecte Jaume Mayol, autor del llibre L’arquitectura escolar de Guillem Forteza Pinya, va parlar d’aquest personatge genuí i que tant va contribuir al paisatge escolar. Mayol va dedicar la seva tesi doctoral a investigar sobre aquest arquitecte, que es va moure entre dos grans grups o moviments: els que es varen llicenciar abans del 1906 i que seguien l’estela del noucentisme i el regionalisme i el grup d’arquitectes llicenciats després del 1919 que s’iniciaren en el racionalisme. Juntament amb Joan Capó, Guillem Forteza va idear un pla per construir tot un seguit d’escoles arreu de les Illes Balears.

Hi va tenir molt a veure també la reunió que es va celebrar l’any 1926 entre els batles de Balears que planejaren una renovació pedagògica d’abast profund i que assentàs les noves bases de l’educació a les escoles. Els pedagogs més importants del segle XIX, com Maria Montessori, ja vinculaven la modernització pedagògica a una modernització arquitectònica i parlaven d’un “ambient preparat” adaptat a les característiques específiques dels infants.

Així, Joan Capó i Guillem Forteza varen treballar plegats, ell com a inspector de primera ensenyança i Forteza com a arquitecte executor. Impulsaren el disseny i la construcció de diferents centres escolars. Jaume Mayol distingeix dues etapes dins la trajectòria professional de Forteza. La primera abarca l’etapa dels anys 20 fins l’any 31, en què es percep encara la influència del model regionalista. En són exemples molt clars les escoles de Bunyola, Maria de la Salut, Valldemossa i Campanet. Tots aquests centres disposen d’un pati interior i cobertes inclinades i s’aixequen sobre estructures simètriques, regulars i compactes.

Però a partir del 1931 es detecta un canvi d’estil gradual. Les formes abans simètriques esdevenen asimètriques, les forces centrípetes canvien a centrífugues, les finestres passen a ser horitzontals i els sostres deixen el pla inclinat i es converteixen en plans. Veim exemples d’aquest gir a l’estil racionalista en les escoles de Son Espanyolet o Montuïri.

Jaume Mayol explica aquest canvi tan en tendència per l’influx que podria haver exercit el personatge de Carl Hakh en el projecte de Forteza. Hakh era un arquitecte format a l’escola d’Ulm de disseny i que, a causa de la guerra, va anar a viure a Mallorca. Començà a fer feina com a dissenyador d’interiors a Can Jucosa, però prest Forteza hi veié un gran potencial i el va contractar per treballar en el seu despatx, situat al carrer de Bartomeu de Palma. Frontera va deixar-se influir pels aprenentatges i les fórmules de Hakh, que ideava projectes més moderns i amb un aire més europeista.

Però no tot varen ser projectes dins l’àmbit escolar. Forteza va construir també edificis de caràcter religiós, com el temple de les religioses Reparadores (1924), la capella del Sagrament de l’església de Santa Eulària i les esglésies del Molinar i el Terreno. També altres construccions de caràcter civil, com el palau de Marivent l’any 1924 o els magatzems de Can Alzamora, que varen ser enderrocats l’any 1986.

D’altra banda, també treballà com a a professor auxiliar de l’Escola d’Arts i Oficis de Palma i com a membre de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de les Illes Balears.

Ideologia política

La vinculació de Forteza amb l’àmbit polític va mantenir-se durant tota la seva vida. L’any 1916 va fundar Nostra Parla, una entitat en defensa de la llengua catalana. Va ser també president del Centre Regionalista de Mallorca i l’any 1919 va incorporar-se al Partit Liberal Regionalista, que en aquell moment liderava Joan March. També va ser membre de l’Associació per a la Cultura de Mallorca i formà part de la comissió redactora de l’Estat de les Illes Balears el mes de juny del 1931.

El seu interès pel nacionalisme i la defensa de la llengua catalana va ser sempre present. El juny de l’any 1936 va signar la Resposta al Manifest dels Catalans.

Visita guiada

Dins la mateixa línia d’homenatge a Guillem Forteza, ARCA també ha organitzat un itinerari urbà que es durà a terme el proper 26 de setembre a les 18 h.

El professor d’història i divulgador Josep Borne Mas serà el guia d’aquesta visita, que partirà del CEIP Rei Jaume I (Palma), passarà pel parc de la Feixina i el col·legi Jaume I i acabarà a la capella del Sagrament de l’església de Santa Eulària.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF