Formatges per a tots els gustos

A favor dels escorxadors

La producció càrnia necessita instal·lacions adequades

La Conselleria d’Agricultura ha fet una aposta a favor dels escorxadors de les Illes Balears, no a favor d’un o de l’altre, sinó a favor de tots. És ben cert que si hi ha una decisió ferma de mantenir els ramats, també hi ha d’haver una decisió de mantenir els escorxadors, perquè la producció càrnia és una cadena complexa que necessita instal·lacions adequades. De cada cop augmenta més la quantitat de carn procedent de fora de les illes, comercialitzada en condicions incertes, de pèssima qualitat i amb manca de traçabilitat. La mesura d’ajuda que ha sortit publicada aquesta setmana posa a disposició dels escorxadors 300.000 € per finançar inversions, estalvi energètic, millora del procés productiu, adequacions a mesures sanitàries d’obligat compliment i tractament de residus. També hi ha un suport a la línia d’aviram, en procés de recuperar-se. L’ajuda va en la direcció de mesures anteriors, però les millora i aporta eficàcia a la seva funció.

Cereals

Jornada tècnica sobre el cultiu dels cereals a Maria

Ahir es va celebrar al poble de Maria una jornada tècnica sobre el cultiu dels cereals. Es varen presentar les tasques de recerca i experimentació duites a terme per l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera, que tenen una llarga trajectòria de treball a les Illes Balears sobre les varietats de cereals i plantes farratgeres. Evidentment, aquesta labor no tindria sentit sense un esforç de comunicació amb els agricultors, que són els que han d’incorporar a la seva activitat les millores en varietats i tècniques de conreu que es van experimentant. A la jornada hi va haver una xerrada de Carlos Lacasta sobre la cerca de l’eficiència en el cultiu dels cereals i una intervenció d’Onofre Fullana sobre la viabilitat cervesera d’ordis i blats locals de cultiu ecològic. La jornada va finalitzar amb una visita a finques experimentals que col·laboren amb l’IRFAP.

Formatge Son Cànaves

És elaborat en aquesta possessió de Llucmajor

Si ens giram a la història veim que Mallorca va ser terra de formatges valorats arreu de la Mediterrània i que, a Mallorca, va destacar la producció formatgera de Llucmajor. M’ha sorprès agradablement la descoberta del formatge de Son Cànaves, elaborat en aquesta possessió de Llucmajor, dedicada als “productes ecològics del país”. Es tracta d’un formatge excel·lent que incorpora considerables notes d’originalitat. Cal destacar el formatge làctic, obtingut amb la tècnica de la quallada làctica i amb l’ús de fongs. També fan formatge poc curat, tendre i un iogurt de llet d’ovella. Es tracta d’una producció petita obtinguda de manera exclusiva del ramat de la possessió. Altres productes de Son Cànaves són la sobrassada, de porc faixat que pastura en llibertat i pebre de tap de quartí, l’oli, les olives, les figues seques i les verdures. Les verdures les comercialitzen amb cistelles ecològiques a domicili.

Formatges Burguera

Es tracta de formatge elaborat amb llet de vaca frisona

En parlar de formatges a Mallorca és necessari parlar de can Calent, de Formatges Burguera, a la carretera de Campos a la Colònia de Sant Jordi. En aquest cas es tracta de formatge elaborat amb llet de vaca frisona, l’únic formatge de vaca de Mallorca elaborat a la mateixa explotació i comercialitzat directament. D’altra banda, la vaqueria és una de les més tecnificades i modernes de les Illes Balears. Per fer possible això s’han succeït tres generacions de la família que s’han dedicat en cos i ànima, i molt de sacrifici, a la producció de llet i a l’elaboració artesana de formatge. Sobretot per això, per l’esforç i el treball de tota una família, els seus formatges mantenen una presència significativa en el mercat, amb productes com el formatge tendre, el formatge curat, el formatge semicurat, el brossat i la llet formatjada.

La Llei agrària

S’hi ha fet molta feina, amb rigor i constància

La nova Llei agrària inicia el seu periple parlamentari, després d’un llarg procés en el qual ha participat el sector productor, els tècnics, multitud d’associacions i l’administració mateixa, en les diverses institucions i departaments. S’hi ha fet molta feina, amb rigor i constància, i per això es tracta d’un text acurat que pretén ser una eina a favor de la nostra pagesia. És clar que el tema dels usos del sòl és cabdal en unes illes com les nostres i la llei aborda la qüestió amb valentia i amb mesures que defensen els usos agraris i agroalimentaris, des del respecte a l’ordenament urbanístic i a les competències de les diverses institucions. Sobretot podrà ser una eina de treball que, amb el seu desplegament, afavorirà el sosteniment de l’activitat agrària i la sobirania alimentària.