La PAC i la insularitat
A les illes tot costa més de comprar i tot és més mal de vendre
El gran diferencial negatiu de l’agricultura balear són els costos de la insularitat: a les illes tot costa més de comprar i tot és més mal de vendre, i a preus pitjors, que al continent. Aquesta veritat tan simple es reconeix per a les Canàries però no per a les Balears. Els resultats demostrats són catastròfics. Per això, el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, ha demanat al nou ministre d’Agricultura, Luis Planas, que el govern espanyol tingui en compte la insularitat de Balears a l’hora de negociar a Europa les noves ajudes de la política agrària comuna (PAC). Tothom esperoneja per defensar els seus interessos, però cinc o sis comunitats autònomes s’enduen el gruix de les ajudes i una comunitat petita i insular com la nostra just les acaricia. La demanda és oportuna ja que el reconeixement de la insularitat, en allò que afecta les activitats productives, s’ha convertit per a les Balears en una qüestió de supervivència.
Plantant ametlers
És probable que la producció augmenti
Anant per la carretera que va de Sineu cap a Ariany, passat Son Ferragut, es veu que s’hi ha fet una important plantació d’ametlers. I un poc més endavant, ja dins el terme de Petra, als terrenys al voltant de l’empresa Fruits Secs Bonany, també s’hi ha fet una altra plantació d’ametlers destacable. La plantada de Sineu l’ha feta Josep Mulet a la possessió de Son Moixeta, a uns terrenys amb una mica de rost i argilosos, i encara es troba a la primera fase, i ha previst una nova sembra d’arbres per a l’any que ve. Dins Vilafranca, a Son Pou, Miquel Riera també ha aconseguit posar en marxa una plantació d’ametlers espectacular. Amb regadiu i amb varietats adequades és probable que la producció d’aquests nous ametlerars aviat sigui considerable.
Enginyeria agrícola
Gràcies a la formació, hi ha més professionals preparats
La formació de qualitat és un element indispensable per a un sector que ho té tan complicat com l’agrari. Per això ens hem de treure el capell davant els resultats dels estudis d’Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural impartits a la UIB. Els estudis es dirigeixen a formar enginyers capaços de redactar projectes i fer-ne la direcció d’obres, però també a formar empresaris del sector agroalimentari i la jardineria. El que crida l’atenció és la presència, gràcies a aquests estudis, d’un nombre major de professionals preparats tant per dur a terme labors d’enginyeria privada, com de treballar per a l’Administració, com, i això és el més rellevant, per dur a terme projectes empresarials propis, noves iniciatives que donen llum a uns àmbits a vegades massa estancats i mancats d’idees noves i d’entusiasme per realitzar-les.
Vi de la Terra d’Eivissa
El clima i els sòls pitiüsos són òptims per al vinyet
A Eivissa hi ha gent que vol fer bon vi. Les possibilitats són reals, perquè des de sempre les condicions del clima i els sòls pitiüsos han estat òptimes per al vinyet i han permès vins de gran personalitat. A l’actualitat hi ha 31 esforçats productors de vinya eivissencs inscrits dins els Vins de la Terra d’Eivissa, que conren un total de 60 hectàrees i l’any 2017 produïren 212.723 quilograms de raïm. Això ve a ser un didalet de no res dins l’enorme producció vitícola europea, però el seu valor és enorme si consideram les condicions adverses on ha nascut aquest renovellat vinyet. Els sis cellers existents comercialitzaren 1.424,60 hectolitres de vi, un 3,9% més que l’any anterior, la qual cosa ha convertit el 2017 en l’any en què s’ha venut més vi d’Eivissa d’ençà que existeix la identificació. La major part del vi es comercialitza a les Illes Balears (1.188,82 hectolitres) i una mica a la Unió Europea.
Les guerres de Mr. Trump
Protegir la indústria exigeix més que prepotència
Ja veurem com acaba el terrabastall que ha armat Trump amb les seves mesures comercials contra les economies dels altres països del món. Protegir la indústria i l’agricultura nord-americanes exigeix qualque cosa més intel·ligent que la prepotència. De seguir així, Trump pot provocar un reforç de les guerres comercials amb efectes de rebot probablement sorprenents. Els productors d’ametles de Califòrnia, que produeixen el 80% de les ametles del món, estan fortament preocupats per la possibilitat que la Xina imposi restriccions per defensar-se de l’atac llançat pel president nord-americà. En canvi altres, col·lectius de la mateixa Califòrnia pitgen perquè s’imposin aranzels a les olives de taula andaluses. Volen liberalisme per vendre el seu producte i proteccionisme perquè els altres no puguin vendre el seu. Tot plegat un desgavell complet i no m’atreviria a fer pronòstics del que pot passar en el futur.
