Fomentant les vocacions científiques

“El nostre treball es diu Oceánicas 2029 perquè vàrem pensar que d’aquí a deu anys ja començarem a fer investigacions sobre la mar i els oceans”. Mar Morey i Aina Cardell són dues estudiants de primer curs d’ESO que han obtingut el segon premi, en la categoria de vídeos del canal Youtube, en el concurs del projecte de divulgació ‘Oceánicas, la dona i l’oceanografia’, organitzat per l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). Els treballs han estat valorats per un grup d’expertes oceanògrafes que han hagut de qualificar la feina de 75 estudiants de tot Espanya. N’han valorat la creativitat, la coherència dels continguts i la referència a una dona oceanògrafa fictícia o real. En total, s’hi han presentat 49 propostes: 35 en la modalitat de còmics i 14 en la de youtubers.

Els premis s’han lliurat aquesta setmana a la seu del Centre Oceanogràfic de Balears (COB) a Palma, coincidint amb les activitats de l’11 de febrer, Dia internacional de la dona i la nina en la ciència, instaurat per l’ONU des de 2015 en reconeixement al paper que el gènere femení exerceix en la comunitat científica. Oceánicas és un projecte impulsat per l’IEO a escala estatal que comparteix l’esperit de l’11-F per donar visibilitat a les dones dins les ciències i les tecnologies, en aquest cas a través de l’oceanografia. El projecte inclou la visita de centres escolars al COB, com també xerrades de les investigadores dins les aules. A més, dilluns es va presentar un llibre per a grans i petits sobre oceanògrafes pioneres, amb dibuixos de la il·lustradora Antònia Calafat.

El cas de na Mar i n’Aina és atípic, perquè a la gran majoria de nines els costa molt mostrar una tendència o predilecció per les carreres científiques, especialment en els primers anys de la seva etapa escolar. En el moment de rebre el guardó, les dues escolars explicaren que, després de tot, els científics són com elles mateixes, les nines, és a dir, “unes persones curioses que es fan preguntes tota l’estona”. A na Mar i n’Aina els agradaria ser oceanògrafes i ho tenen clar ja des de joves, però són l’excepció que confirma la regla: els prejudicis i els estereotips de gènere continuen mantenint les nines i les dones encara massa allunyades dels àmbits científics.

Segons dades de la Unesco, només el 30% de les estudiants de tot el món trien estudis superiors dins el camp de les ciències, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM, segons les sigles en anglès). A Espanya, la meitat de les persones amb estudis universitaris són dones, però amb una bretxa de gènere significativa en determinades àrees: les dones representen el 25% de l’alumnat en carreres científiques com física, matemàtiques i enginyeria; i menys del 12% en informàtica. El més alarmant és que aquest biaix comença a l’escola: només el 4,2% de les al·lotes de 15 anys diu que vol dedicar-se, de gran, a alguna de les àrees STEM.

“En el nostre vídeo, us contam el que va fer Sylvia Earle, una pionera científica que va viure en un món d’homes i no de dones”, expliquen na Mar i n’Aina. La vida d’aquesta biòloga marina i exploradora nord-americana també ha “inspirat” el còmic d’Irene Acuña, estudiant de tercer d’ESO que ha empatat amb Marina Vaquer, de primer de Batxillerat, i ha aconseguit el segon premi dels còmics finalistes. El primer premi d’aquesta categoria ha estat per a Aina Vadell, de segon d’ESO, pel seu treball GraceYoung, una amb el mar. El primer premi de la categoria de vídeos ha recaigut en Hugo Moya, de segon d’ESO, per la seva feina a El mar respira.

L’única enginyera de l’IEO

Pilar Córdoba és enginyera industrial electrònica i treballa al COB donant suport a totes les campanyes d’acústica de l’IEO. Fa pocs dies va participar, en companyia d’altres dones tecnòlogues de centres de recerca i empreses de les Illes Balears, a la taula rodona Enginyera: una dona en perill d’extinció, organitzada per la plataforma 11-F Balears. Córdoba creu que “ens hem de demanar per què les nines no tenen aquesta inquietud per l’enginyeria i els agrada més la biologia. Potser és que estan massa influenciades per estereotips i pressions socials per dirigir les seves inquietuds cap a determinats camps tècnics?”. Ella mateixa respon la seva pregunta dient que “a les nines se’ls hauria d’inculcar que poden ser enginyeres i que són exactament igual de vàlides que ells. L’enginyeria no és una qüestió de força física, sinó de recerca, caparrudesa, imaginació, càlcul i capacitats mentals”, emfatitza.

Córdoba recorda que ella al principi feia altres tipus de feines i al COB varen tardar mig any a “descobrir-la” com a enginyera. Joan Miquel Batle (un enginyer electrònic ja jubilat) va ser el seu mentor i la persona que la va ajudar a desenvolupar-se en el camp de l’acústica. Explica que des de llavors al COB “s’ha lluitat” per aquesta plaça, que és l’única entre els centres de l’IEO de tot Espanya. Per això, reivindica la figura de l’enginyer i la considera molt important, “perquè suposa un suport tecnològic competent per a la tripulació de les campanyes oceanogràfiques”. Córdoba s’encarrega d’ajustar i calibrar les ecosondes que es fan servir en les campanyes d’acústica de l’IEO. En ella recau la responsabilitat de totes les sèries històriques que es recullen. L’IEO no disposa de cap unitat de manteniment especialitzat, com sí que en disposa el CSIC en els seus vaixells de recerca amb la UTM (Unitat de Tecnologia Marina). A la taula rodona organitzada per la plataforma 11-F Balears també va sorgir la qüestió de la necessitat de demanar-nos, entre tots, per què a una nina a l’escola no se li diu que pot ser enginyera. Què n’opinen, d’això, els professors i pedagogs?

María José Vera és professora de biologia del col·legi Pius XII de Palma i tutora del grup d’alumnes d’aquest centre que ha participat en el concurs Oceánicas de l’IEO. Ella creu que s’ha d’inculcar a les nines “que poden aconseguir allò que més els agrada, sigui difícil o no. Els professors hauríem de transmetre als alumnes que el món científic és per a tothom que tingui curiositat; almenys això és el que jo tract de fer saber a les meves classes, en la mesura de les meves possibilitats”. Ana Morillas és biòloga i coordinadora estatal d’Oceánicas, i considera que “només generant vocacions científiques entre els joves i fomentant-ne la creativitat, capacitat de decisió i tracte igualitari podrem fer front a les desigualtats de gènere des d’edats primerenques. Si nosaltres ho hem aconseguit -diu en referència a algunes oceanògrafes sènior-, les nines també poden fer-ho; se les ha d’ajudar a fer aquest camí, per això hem fet aquest concurs”, hi insisteix Morillas.

Fires científiques a les escoles

Manolo Nieto, professor de física i química a l’IES La Ribera de Palma, avança que els alumnes d’aquest centre participaran el 15 i el 16 d’abril en una fira científica en la qual es presentaran experiències d’anatomia, entomologia i botànica basades en els treballs de la científica Maria Sybille. Una altra part dels alumnes elaborarà monografies sobre dones científiques destacades. En aquesta fira científica, en total hi participaran quatre instituts de Mallorca: el ja esmentat de La Ribera, el de Son Ferrer, el de Son Pacs i el Josep Maria Llompart. “Al llarg de la meva experiència professional -explica Nieto-, he observat, cada cop més, un major interès dels alumnes per la ciència. Això es pot atribuir al fet que alguns centres d’educació portam a terme un canvi metodològic en l’ensenyament de les assignatures experimentals. Aquest canvi consisteix a complementar les explicacions teòriques amb activitats en les quals l’alumnat adopta un rol protagonista, com pugui ser la realització d’experiments en fires científiques i l’elaboració de material audiovisual en què ells realitzen i expliquen aquests experiments. Els darrers anys també he observat un nombre creixent de nines interessades per la ciència i que acaben fent estudis de grau de Física, Química, Medicina, Biologia, Enginyeria i Matemàtiques”.

Per part seva, l’IES Manacor ja té a punt Experimenta 2019, tota una sèrie d’experiments científics i tecnològics que configuren un projecte educatiu que es du a terme anualment a l’esmentat centre escolar i que enguany comença el 20 de febrer. En aquesta edició, els alumnes han preparat una trentena d’experiments -per exemple Equilibris, Gàbia de Faraday, Politges, Fent ballar blat de moro, ressonàncies, Les bombolles són sempre rodones?, Reacció camaleó i Investigació CSI-, que fan que els alumnes d’ESO i de Batxillerat visquin la ciència d’una manera molt “especial”, perquè prèviament han treballat als laboratoris vinculats a les assignatures de Física i Química, Biologia i Geologia, Matemàtiques i Tecnologia. Manel Nicolau, professor d’aquest centre, constata que “cada any va augmentant el nombre de nines matriculades a Batxillerat científic”. Això quant a l’etapa de Secundària. Però què passa quan els alumnes arriben a la universitat?

UN 17% DE DONES ENGINYERES A LA UIB

En el curs 2018-2019 de la UIB, hi han entrat 37 nous alumnes matriculats en enginyeria telemàtica, entre els quals 36 homes i una sola dona. En informàtica, d’entre 158 nous estudiants, hi ha 145 homes i 13 dones. En enginyeria industrial, s’hi han matriculat 72 estudiants, 63 dels quals són homes i 9, dones. En edificació, de 55 nous matriculats, 36 són homes i 19 són dones. En matemàtiques, de 47 matriculats de primer, 31 són homes i 16 dones. Són dades aportades a l’ARA Balears per Loren Carrasco, directora de l’Escola Politècnica Superior (EPS) de la UIB i que demostren, segons el seu parer, “un biaix molt significatiu en les carreres tecnològiques; la cosa no millora”, es lamenta. En total, a l’EPS hi ha 1.128 homes i 237 dones, o sigui, un 17% dels estudiants són al·lotes. Per contribuir a invertir aquesta tendència, justament avui tindrà lloc al campus de la UIB el taller d’iniciació web Django Girls, dirigit a dones que no han tingut cap contacte amb la programació. La jornada, impulsada per l’associació internacional Django Girls, té el suport de l’associació Python Espanya, l’EPS i diverses empreses.