DIA INTERNACIONAL DE LES INFERMERES

Florence Nightingale, molt més que una infermera abnegada

Amb ella la infermeria va esdevenir una professió i la seva mirada analítica va salvar moltíssimes vides

El 2 de febrer del 1856 apareixia a la portada de l’ Illustrated Times una imatge de Florence Nightingale (1820-1910). Un periodista la descrivia com una dona jove, d’uns 30 anys i cabell castany, que recorria els llits dels soldats ferits a la Guerra de Crimea amb un llum turc. Aquella imatge de Nightingale, acaronant el front dels malalts i reconfortant-los enmig de la penombra en un hospital d’Üsküdar (a prop d’Istanbul), esdevindria icònica. Tanmateix, Nightingale, que va fer front a múltiples batalles -no era gens fàcil ser dona i fer sentir les opinions pròpies en l’època victoriana-, va ser molt més que una infermera abnegada.

L’apassionaven les matemàtiques i va revolucionar el sistema sanitari quan va tornar de la Guerra de Crimea. Pràcticament confinada a casa seva durant mig segle, perquè va emmalaltir al front, va escriure més de 14.000 cartes i és autora de 147 publicacions. Va deixar com a llegat les bases de com havia de ser la professió d’infermera. “Si Hipòcrates va definir quines eren les bases de la professió de metge, Nightingale ho va fer amb la infermeria”, assegura Roser Valls, catedràtica, ara retirada, de l’Escola Universitària d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. Amb ella, la infermeria va esdevenir una professió.

Avui, 12 de maig del 2020, fa 200 anys que va néixer aquesta infermera que abans de complir els 40 anys ja era un mite: milers de britànics la van voler anar a rebre al port quan va tornar de Crimea. El dia del seu naixement és també el Dia Internacional de la Infermeria. No sabem què hauria fet ni com hauria actuat Nightingale amb la pandèmia a la qual ens enfrontem avui, però algunes de les seves cartes ens donen algunes pistes sobre què opinava de la manca de transparència o les fake news. “Tres coses van destruir el nostre exèrcit a Crimea: la ignorància, la incapacitat i les normes absurdes, i tornarà a passar el mateix si no es regula de manera més intel·ligent i si els que prenen les decisions no s’informen i es preparen millor”, escrivia Nightingale, que va criticar durament les morts que s’amagaven o es descrivien com fatalitats inevitables.

La dama de les estadístiques

De fet, quan va tornar de Crimea Nightingale va analitzar els errors comesos i com els canvis que ella va aplicar havien fet baixar dràsticament la corba de mortaldat. I ho va fer amb dades demostrables i amb estadístiques. “A Crimea, quan va arribar, es va trobar que l’hospital era una antiga caserna on els soldats estaven en unes condicions terribles. Ni tan sols els canviaven la roba quan arribaven del front. Molts morien després per culpa de les infeccions”, explica Valls. Nightingale va arribar a tenir 125 infermeres a les seves ordres. “Va aconseguir rebaixar la mortalitat del 42,7% al 2,2%”, diu Valls. La infermera britànica defensava la importància de la higiene -vital en un moment en què no existien els antibiòtics- i de tenir una bona cura dels malalts. A Crimea va comprar mantes, palanganes o pintes, va organitzar la bugaderia i la cuina perquè valorava la importància d’una bona alimentació, ventilava les habitacions i tenia cura de l’aspecte psicològic. Per això escrivia cartes perquè els soldats mantinguessin el contacte amb els seus familiars.

“Quan va ser a Crimea va voler anar a primera línia de front per analitzar com es recollien els ferits i com se’ls portava a l’hospital. Volia millorar els trasllats. Va ser allà on va emmalaltir”, detalla Valls. El mètode de Nightingale per millorar l’atenció dels supervivents s’ha aplicat en guerres posteriors.

El 1860 va fundar l’Escola Professional Nightingale amb seu a l’Hospital de Saint Thomas. “Partia de la idea que la infermeria feia alguna cosa més que administrar medicaments i cataplasmes i que ha de fer un ús adequat de l’aire, la llum, la calor, la higiene, el repòs i l’adequada selecció i administració de la dieta, tot amb la menor pèrdua possible d’energia per part del pacient -assegura Valls-. Considerava que tot plegat no depenia només de la infermeria, sinó de les condicions sanitàries, de l’arquitectura i de l’administració”.

Era una dona amb molts recursos. Quan, en un congrés internacional d’estadística, va voler presentar la necessitat que tots els hospitals posessin en comú les seves estadístiques va decidir deixar els seus documents a les taules dels congressistes, al costat de la tassa del te: “Era una dona i va ser la manera que va tenir per fer-se escoltar”, explica Valls. Animava les infermeres a difondre la seva obra, a anar a tots els fronts. Més enllà del romanticisme de la imatge de Nightingale al costat dels ferits, hi ha un llegat que ha salvat moltes vides.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF