La Fiscalia unifica els criteris per facilitar el desallotjament de pisos ocupats

El ministeri públic emet una instrucció perquè els fiscals sol·licitin als jutges mesures cautelars

La fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, ha emès una instrucció perquè els fiscals de tot Espanya facilitin el desallotjament dels immobles ocupats i unificar d'aquesta manera el criteri del ministeri públic a l'hora de combatre el fenomen de l'ocupació il·legal. Així, segons el document fet públic aquest dimarts, els fiscals han de sol·licitar als jutges mesures cautelars perquè els propietaris d'un pis ocupat recuperin l'habitatge amb celeritat, sempre que estigui perfectament acreditada la propietat.

"Se sol·licitarà la mesura cautelar de desallotjament i restitució de l'immoble en aquells supòsits en què s'apreciïn indicis sòlids de l'execució del delicte de violació del domicili o usurpació, i es verifiqui, a més, l'existència d'efectes perjudicials per al legítim posseïdor", diu el text de la Fiscalia, que posa èmfasi en la necessitat que aquests perjudicis no "s'allarguin en el temps". Així mateix, s'aconsella abans de demanar el desallotjament escoltar els presumptes ocupants perquè justifiquin la possessió de l'immoble i ofereixin la seva versió dels fets.

Segona residència

Delgado no fa distinció entre una primera residència i "una segona residència o residència de temporada". En els dos casos es considera que són llar per al propietari, si s'hi "desenvolupa, fins i tot a mode eventual, la vida privada dels seus legítims posseïdors".  

Quan el propietari del pis ocupat faci la denúncia haurà de "deixar constància expressa de la voluntat" de "sol·licitar la mesura cautelar de desallotjament dels ocupants de l'immoble". A més, diu l'escrit, els presumptes autors del delicte hauran de comparèixer al jutjat "amb la màxima celeritat" i amb l'obligació que aportin el títol que pugui legitimar-los a viure en l'immoble ocupat.

La Fiscalia pretén que els fiscals recorrin amb la majora "immediatesa" a les "eines legals disponibles" per poder "restablir el legítim dret del denunciant, garantint alhora assistència personal i familiar en els casos que els ocupants siguin "persones en situació de desemparament, risc d'exclusió residencial o amb fills menors o persones dependents al seu càrrec". En aquest cas els fets s'hauran de posar en coneixement dels Serveis Socials i s'hauran d'adoptar mesures de protecció per a les persones vulnerables i facilitar "solucions residencials", sempre amb caràcter "previ al desallotjament".

Preocupació social

L'adopció de mesures cautelars per dur a terme el desallotjament s'haurà de fer quan la víctima sigui una persona física, una persona jurídica de naturalesa pública o una entitat sense ànim de lucre d'utilitat pública. Quan és una empresa la que ha vist com el seu immoble ha sigut ocupat, s'ha de demostrar l'existència d'un risc per sol·licitar també les mesures cautelars i l'expulsió dels presumptes ocupants. En el cas d'immobles deshabitats que no estiguin en venda o en els quals no s'estigui fent una reforma s'aplicaran altres mesures. A l'hora de valorar la sol·licitud de mesures cautelars, Delgado insta els fiscals també a tenir en consideració "els veïns" als quals el delicte pugui suposar un perjudici directe.

En tot cas, tot i la unificació de criteris que ha fet el ministeri públic, l'última paraula sempre la tindrà el jutge. Delgado fixa que si el jutge desestima la petició de mesures cautelars que sol·liciten els fiscals i, per tant, es rebutja el desallotjament, els fiscals hauran de presentar recurs. Es tracta del primer organisme judicial que estableix un criteri en aquesta matèria davant l'augment de casos que han provocat preocupació social i una sensació d'inseguretat a la ciutadania.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF