Societat 09/10/2018

Films de moda: desballesteu els maniquins

París i Barcelona acullen dos festivals de 'fashion films', un gènere en constant evolució

Laura Sangrà
5 min
Un fotograma del film 'El manifiesto de Lola' de Gsus López

BarcelonaNo és un videoclip, ni un curtmetratge ni una editorial de moda, però té una mica de cada cosa. El film de moda, més conegut pel concepte anglosaxó de 'fashion film', és un gènere prou nou perquè encara tot estigui per fer i tot sigui possible, i això és el que el fa efervescent i fascinant: “És un gènere que dona molta llibertat i pots experimentar-hi molt. Per això n’hi ha de tota mena, i ens beneficiarà en el futur. Crec que per als directors i directores els 'fashion films' avui són com els videoclips dels anys 90”, opina Gsus López, director de peces premiades en múltiples festivals del gènere, des de Los Angeles fins a Ciutat del Cap.

L’interès que desperta el format es pot mesurar pel nombre de festivals que s’hi dediquen en exclusiva. N’hi ha un a cada ciutat important del món i, des de l’any passat, també a Barcelona: “Berlín, Nova York, París, Milà... totes les ciutats referents del món de la moda tenien un festival de 'fashion films' menys Barcelona. Això et pot fer pensar que no existia perquè aquí no funciona el format, o simplement perquè hi faltava i no s’havia consolidat encara. Nosaltres crèiem fermament que era la segona opció, i així es va confirmar en la primera edició, en què el festival es va convertir en un punt de trobada essencial per a cineastes, productors, marques, agències i dissenyadors professionals i emergents”, diu Alba Piris, cofundadora amb Eva Font de LCI Barcelona Fashion Film Festival.

L’entrega de premis de la segona edició es farà el 25 d’octubre al Museu del Disseny de Barcelona i les entrades ja es poden obtenir a la seva web. Per anar escalfant motors, el 15 d’octubre a la tarda podeu apuntar-vos a una classe que farà a LCI Barcelona Escola Superior Oficial de Disseny el valencià Víctor Claramunt, guanyador de molts premis, entre els qual un el 2015 a Millor Director al Festival Internacional de La Jolla, el que serien els Oscar dels 'fashion films', amb permís de Pernet.

ASVOFF, el festival degà

“El 'fashion film' és un gènere encara en evolució. Hi ha moltes interpretacions de què és i això, al cap i a la fi, no deixa de ser un problema. Costa trobar-ne una definició exacta. És per això que el sector ha d’unir forces per posar les bases d’aquest format tan innovador que unifica cinema i moda. Ja ho fa des de fa 10 anys”, diu Font. La data, una dècada, la marca el naixement del que es considera el primer festival internacional que es va dedicar al gènere, anomenat A Shaded View On Fashion Film (ASVOFF) per les ulleres de sol que mai es treu la seva directora, Diane Pernet.

Un fotograma de Not Going Out que es podrà veure a París

Va estudiar cinema i va dedicar-se al vestuari cinematogràfic, però Pernet no es va quedar aquí: el 2005 va engegar un dels primers blocs de moda, ‘A Shaded View on Fashion’, i a còpia d’analitzar el sector aquesta pionera va adonar-se que s’estava gestant un nou format per promoure la moda, però que no tenia cap plataforma ni reconeixement. Per això va crear, ara fa deu anys, l’ASVOFF.

Quan es va estrenar l’ASVOFF, el primer film de moda de la història ja feia trenta anys que s’havia rodat: es considera que és 'Histoire d’eau', filmat el 1977 per promocionar la primera col·lecció 'prêt-à-porter' de la casa italiana Fendi. La peça, de més de 23 minuts, llarguíssima per als nostres paràmetres contemporanis, era dirigida per Jacques de Bascher, que va ser parella del dissenyador Karl Lagerfeld –i, pel que sembla, un gran seductor d’altres personalitats com ara Yves Saint-Laurent.

La desena edició de l’ASVOFF se celebrarà a París aquest cap de setmana, del 12 al 14 d’octubre, i té un jurat encapçalat per l’actriu Rossy de Palma i presidit pel dissenyador Jean-Paul Gaultier.

El director Gsus López, premi al Millor Fashion Film a l’ASVOFF del 2015, hi torna a participar enguany amb un 'meta fashion film': 'El manifiesto de Lola', una conversa entre mare i filla sobre què és això dels films de moda. També hi participen el miravetà Albert Moya, amb una peça rodada al Palau de la Música Catalana i amb vestuari de Dries Van Noten, i el barceloní Jordi Estrada, amb una història de desamor hel·lènic vestida per Bottega Veneta i titulada 'Words unspoken'.

Un fotograma de Words Unspoken

Segons Estrada, el repte i factor principal a l’hora de plantejar-se la feina és entendre “quina relació hi ha entre el personatge i la roba que porta i per què es vol explicar aquesta història o concepte més enllà del factor comercial": "És un format molt enriquidor que et permet plantejar des de coses d'entrada 'superficials', com la roba –i no ho dic com a res dolent–, fins a temes més personals o humans que altres productes no et permeten fer”.

L’estatisme, 'demodé'

A quins “altres productes” pot fer referència Estrada? Anuncis, catàlegs, editorials de moda... formats fotogràfics on la roba no té moviment i es llueix gairebé d’una forma pictòrica. Irreal, perquè en el fons la moda es fa per vestir la gent, i la gent, a diferència dels maniquins d’un aparador, es mou.

“El 'fashion film' substitueix la publicitat tradicional que es limitava a 'persuadir' i no a 'explicar una història'. Avui la cosa més important és fer sentir, emocionar i fer còmplice l’espectador”, opina Font, codirectora del festival de Barcelona. I la seva companya Piris hi afegeix les seves reflexions: “Amb la publicitat convencional estàs venent peces de vestir. Amb el 'fashion film' també, però vas molt més enllà explicant la seva història, la seva identitat. Crec que aquest és el punt clau, en relació amb el que comenta l’Eva: crear un vincle emocional amb el consumidor, que ja no compra productes sinó estils de vida, formes de pensar i emocions”.

Les marques, dissenyadors i publicacions de moda són els que solen encarregar aquesta mena de metratges, que solen durar entre dos i deu minuts. 'Solar Magazine' és qui va demanar a Leo Adef, argentí que viu a Barcelona, que els fes una peça. Titulada 'Llámame Lady Champán', també participa en els ASVOFF. “Tot depèn de cada projecte, però crec que no sempre el més important és vendre la roba, sinó crear un imaginari en què visquin aquestes peces o una col·lecció”, diu, i apunta al despertar de molts directors creatius de les marques més visionàries, que s’han adonat que “associant-se amb directors o artistes amb estils marcats o amb propostes diferents poden generar contingut que funciona molt més per presentar les seves creacions": "A diferència d’una campanya, als 'fashion films' tenim més llibertat per generar peces més creatives i interessants”, conclou.

stats