SALUT

Fernando Azpiroz: "Paguem un preu pel consum indiscriminat d’antibiòtics"

Cap de servei d’aparell digestiu de l’Hospital de la Vall d’Hebron i president de la Secció Microbiota for Health

Fernando Azpiroz / FRANCESC MELCION

El cos humà no està complet sense els seus microbis, sobretot els que viuen en el tracte intestinal. És la microbiota. Hi ha qui diu que és un supraòrgan que mereix la mateixa atenció que qualsevol altra part del cos. Aquest cap de setmana s’han reunit a París científics i professionals de la salut en la sisena edició de la Cimera Mundial sobre Microbiota Intestinal per a la Salut per analitzar els últims avenços en recerca.

No es pot parlar de salut sense parlar de microbiota.

Es considera que l’aparell digestiu va de la boca a l’anus, però l’última part, l’intestí gros, està plena de microorganismes i es comporta com una bossa marsupial que serveix per acollir la microbiota. És una biomassa d’entre mig quilo i un quilo i funciona com un òrgan més. La microbiota modula diferents funcions del cos humà, sobretot en la primera infància, com ara el desenvolupament del sistema autoimmune, que protegeix l’organisme. En les societats modernes aquests microorganismes van florir per la dieta i hi ha més al·lèrgies i malalties autoimmunes que en altres societats que tenen una microbiota més primitiva i completa.

Quin pes té l’alimentació en la microbiota?

Del que mengem, tot el que és útil s’extreu fins a l’intestí prim, i el gros, que és l’última part de l’intestí, està ple de residus que no s’han aprofitat i que serveixen d’aliment per mantenir la microbiota. Tradicionalment, es feia una dieta poc processada de cereals i llegums, i aquests aliments el cos no els absorbeix i passen a l’intestí gros, on serveixen d’aliment per a la microbiota. En canvi, en la dieta moderna -més carnívora, amb més greixos, amb més sucres refinats i més allunyada de la dieta mediterrània- la quantitat que arriba al còlon és menor i és un factor que es creu que ha anat empobrint la microbiota intestinal generació a generació.

Què més influeix en la microbiota?

Hi ha dades que indiquen que la microbiota es comunica amb l’organisme. És una comunicació bidireccional. L’organisme envia senyals que poden influir en la microbiota i la microbiota envia senyals que poden modular l’organisme. I fins i tot modula funcions del sistema nerviós que estan relacionades amb l’estat d’ànim i la sensació de benestar. I hi ha experiments amb rates en què s’ha vist que modificant la microbiota, es modifica el seu comportament. Hi ha dades que suggereixen que alguns estats de l’organisme, com l’estrès, podrien influir en la microbiota intestinal. També hi ha experiments inicials en nens amb autisme que apunten que la mirobiota podria estar empobrida i que, de manera experimental amb un trasplantament de microbiota, podria haver-hi certa millora. Encara no n’hi ha evidències, però sí que totes aquestes dades demostren la potència que hi ha darrere la microbiota.

La microbiota podria actuar com a factor causal d’algunes malalties. En quines hi juga un paper?

S’està investigant la relació de la microbiota amb les malalties metabòliques. També pot jugar un paper en algunes intoleràncies alimentàries i en les malalties funcionals digestives. En pacients en què no hi ha una causa clara dels seus trastorns digestius, hi ha dades que indiquen que podrien tenir una microbiota empobrida.

Com pot canviar el coneixement de l’ecosistema intestinal l’assistència sanitària?

S’ha de tenir clar que totes aquestes dades estan basades en investigacions i que la seva aplicació al dia a dia encara és molt limitada. No és realista pensar que els pacients aniran al metge i que els faran una anàlisi fecal per saber què tenen. Però, com a òrgan, s’ha de prevenir el deteriorament de la microbiota amb bons hàbits de vida i amb una dieta equilibrada. I també l’ús d’antibiòtics, sobretot orals, és una de les causes que ha anat massacrant i afectant de manera progressiva la diversitat, la riquesa i l’estabilitat de la microbiota intestinal. El missatge més important a la població ha de ser: tenir una dieta rica i no prendre indiscriminadament antibiòtics, ja que paguem un preu per fer-ho.

A la cimera també s’ha parlat de trasplantament fecal. Què és?

Quan en un òrgan, com el fetge, hi ha una insuficiència, es fa un trasplantament. En cas de pacients amb una microbiota insuficient se’ls pot fer un trasplantament de microbiota aliena, més rica, perquè recuperin la seva. Pot ser útil en casos d’infeccions intestinals, però encara és una tècnica experimental amb indicacions molt restringides i que s’ha de realitzar en condicions molt controlades.

Visibilitzant l'assetjament sexual