COEDUCAM, EL CAMÍ CAP A LA IGUALTAT DE GÈNERE
Societat 16/06/2018

Família, què podem fer per educar en la igualtat?

Els valors que es transmeten al nucli familiar i les mesures que s’hi adopten esdevenen essencials per créixer sense reproduir actituds sexistes

Cristina Ros
4 min

PalmaProposam un conjunt de mesures per educar en la igualtat de gènere a la família. Si l’escola i altres àmbits públics estan o poden estar més regulats en aquest sentit, el nucli familiar, que és un dels agents principals de la socialització, de la conformació de la personalitat i de la transmissió de valors, s’entén com a espai de privacitat i es percep de difícil intervenció per engegar-hi plans que contribueixin a erradicar la desigualtat entre gèneres, els estereotips sexistes existents i posar fi a les actituds i la violència masclista.

La Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes de les Illes Balears estableix tot un seguit d’objectius per assolir una escola coeducativa que treballi per fer desaparèixer les desigualtats de gènere i que ho faci de manera conjunta amb tota la comunitat educativa, òbviament també les famílies. Ara bé, la llei poc pot fer per introduir estratègies d’educació en la igualtat al nucli familiar, per la qual cosa les veus expertes consideren que és en la privacitat de la llar on es produeix una esquerda prou important per la qual es pot filtrar sense control el foment de la desigualtat de gènere.

El qüestionament de la tradició

La realitat és que, en demanar a les famílies per l’educació que s’estableix a casa i els costums que es tenen en qüestions de gènere, la gran majoria afirma, en un primer moment, que hi ha un tracte igualitari, de la mateixa manera que, majoritàriament, es pensa que la nostra societat a l’actualitat és poc discriminatòria en matèria de gènere. Són, això sí, conscients de l’existència d’uns patrons, d’uns rols, d’uns estereotips, coses que es diuen que són de nins i altres coses que són pròpies de les nines (jocs, colors, costums, habilitats...), com també es diu que hi ha coses d’homes i coses de dones, i que aquests patrons sí que es reprodueixen a la família, sense donar-hi gaire importància. Les diferències, fins i tot les que comporten una clara discriminació d’un sexe respecte de l’altre, s’atribueixen generalment al pes de la tradició o, si més no, a forces naturals, biològiques, sense qüestionar-ho gaire.

És per aquest motiu que les persones expertes en matèria de gènere assenyalen la necessitat que la família dediqui un temps a reflexionar-hi si vol fer camí cap a una vertadera igualtat. S’aconsella fer un qüestionament conscient de les tradicions, pensar quina repercussió té en el nucli familiar el model de societat patriarcal i en quins sentits hi influeix, detectar fins a quin punt es transmeten els estereotips de gènere, observar quina educació es dona als nins i a les nines de la casa, repensar el repartiment de tasques a la llar, qüestionar les iniciatives del lleure i les activitats extraescolars dels infants, analitzar el llenguatge i les expressions que es fan servir, interrogar-se per les expectatives que es promouen per als uns i per a les altres, parar atenció a les lectures infantils, a la selecció de les juguetes, a la socialització de cadascú i, així, fins a fer una anàlisi al més extensa possible sobre aquelles qüestions que, a curt, miitjà i, sobretot, a llarg termini generen desigualtat i discriminació.

Relacions familiars i igualtat

Si bé la percepció generalitzada de les famílies sol ser que eduquen en la igualtat i que igualitari és el tractament que els adults donen als menors, les dades dels estudis exhaustius que du a terme l’Injuve (Instituto de la Juventud) espanyol sobre relacions familiars respecte de la igualtat de gènere, dibuixen una realitat familiar força allunyada de ser igualitària. Segons els resultats d’una enquesta del 2013, en la qual els joves valoraven qüestions com l’organització i el funcionament de la vida familiar, les possibles desigualtats entre els sexes i les situacions de discriminació, entre molts altres factors, resulten significatives les diferències entre les respostes que donen els joves i les joves.

Per posar només alguns exemples, els al·lots que consideren que dediquen molt de temps a netejar i ordenar la casa són un 17,5%, mentre que les al·lotes són un 32,7%; els que renten i planxen la roba amb força freqüència són el 9,6%, i les que ho fan són el 20,2%. La proporció canvia, però, quan es demana si arreglen assíduament coses que s’espenyen a casa: un 24% diuen que ho fan ells, mentre que elles ho fan en un 6,6% dels casos.

Així mateix, les diferències són notables en qüestions com l’hora d’arribada a casa quan surten de nit. Amb una variació sobre les distintes franges d’edat, en general, un 8,5% dels joves confessen que no els deixen arribar a qualsevol hora, mentre que les joves que tenen l’hora limitada són el 13,5%. Pel que fa a la possibilitat de tenir relacions sexuals amb coneixement dels progenitors, un 56,2% dels joves diuen que no hi tenen cap problema, mentre que les joves en aquesta situació són el 33,4%. Sobre aquest mateix fet, un 19,4% dels menors diuen que els pares no els deixarien colgar-se amb una amiga o un amic, i les menors que senten que els ho prohibirien arriben al 41,7%.

stats