RECERCA

Falles ecològiques: de palla d’arròs i amb impressores 3D

La UPV investiga la manera d’elaborar ninots amb residus orgànics

Dues vegades a l’any el cel de València s’omple de fum. L’una té lloc a la tardor quan els llauradors dels camps situats al sud de la ciutat cremen les restes de la sega de l’arròs. És una incineració que dura setmanes i que, a més de l’expulsió de CO 2 a l’atmosfera, genera greus problemes respiratoris als habitants de la ciutat. L’altra es produeix el 19 de març, quan només a València les flames devoren 800 falles fetes de polietilè expandit, un derivat del petroli barat i mal·leable que genera un fum tòxic i un espai de treball insalubre per als artistes que l’han de manipular.

Aquesta doble problemàtica és la que es va plantejar resoldre el professor del Departament de Dibuix de la Universitat Politècnica de València (UPV), Rubén Tortosa, quan l’any 2011 va engegar una investigació per buscar la manera de construir falles utilitzant impressores 3D i palla d’arròs. “Pretenia resoldre dos problemes: aprofitar els residus agrícoles i substituir l’ús d’una substància tan problemàtica i ineficient com el polietilè, perquè durant la construcció de les falles es malbarata el 30% del material”, subratlla.

Per obrir aquest camí va comptar amb la complicitat de tres companys de la UPV amb qui va crear un grup multidisciplinari: Miguel Sánchez, del Departament d’Informàtica de Sistemes i Computació; Xavier Mas, de l’Institut de Restauració del Patrimoni, i José Ramón Albiol Ibáñez, del Departament de Construccions Arquitectòniques. Junts van aconseguir la col·laboració de la universitat, que els va concedir una ajuda de 8.000 euros.

Falta la iniciativa privada

El suport també va arribar de l’Ajuntament de València, que el 2017 els va concedir 12.000 euros. Però ara estan “quasi parats”. “Estem negociant però crec que ens haurem d’esperar fins que passin les eleccions”, explica Tortosa.

Tot i que la UPV va patentar l’any passat la creació dels ninots fallers amb palla d’arròs, ara l’objectiu és que l’àmbit privat se sumi a la iniciativa i proporcioni als artistes el material ja processat i els ajudin a disposar d’impressores 3D. “Voldríem que vingués una empresa i es posés a fabricar el sistema, i així abastir els artistes. Enguany hem rebut moltes peticions però nosaltres som un laboratori i no podem atendre-les”.

Mentre s’espera que la producció creixi, enguany només dues falles de València comptaran amb ninots elaborats amb palla d’arròs. Es tracta de la falla infantil de la plaça de l’Ajuntament i de la comissió Menorca-Luis Bolinches. El seu president, José Luis Bonet, subratlla la necessitat d’optar per materials ecològics. “No podem estar queixant-nos sempre i després no fer res. El nostre objectiu l’any que ve és elaborar tota la falla infantil amb palla d’arròs. Si reunim els patrocinis econòmics suficients serà una realitat”.

Material més car

Precisament l’encariment dels monuments és el que assenyala com un dels principals obstacles Jorge Carrascosa, artista faller i autor del ninot de la falla Menorca-Luis Bolinches. “Ara mateix la palla d’arròs és un material molt més car, i les comissions el que volen és pagar menys. A més, cal millorar-ne la lleugeresa, la consistència i la densitat per poder-lo treballar ràpidament”.

Rubén Tortosa entén les resistències però considera que l’adeu al polietilè és “qüestió de temps perquè la Unió Europea no tardarà en prohibir-ne l’ús”. L’investigador remarca que de la mateixa manera que quan es va introduir el polietilè per substituir el cartró ja hi va haver “moltes resistències, ara és lògic que hi hagi gent a qui li costi fer el pas”. Amb tot, creu que el canvi es produirà i que així com el polietilè va modificar la manera de fer falles, “que van créixer en dimensió i vistositat, ara caldrà fer una altra evolució”.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF