El Sindicat de Felanitx, nous temps per al bressol del vi

FelanitxLa història contemporània del municipi de Felanitx va estretament lligada a la figura del seu principal element arquitectònic: el Sindicat. L’edifici marcà un temps d’esponera econòmica i també de declivi. Avui, esdevingut símbol d’un temps passat, s’intenta salvar-ne la silueta sota el penyal de la Mola. Al capdavant, s’hi han posat les institucions públiques, que han girat la ullada cap a l’estructura monumental símbol d’una època daurada del sector primari al Migjorn de Mallorca. Representa no només cent anys d’història local, sinó també un estil de vida que situà el municipi entre els capdavanters de l’illa. I és que hi hagué un temps en què Felanitx esdevingué la petita Rioja enmig de la Mediterrània. El Celler Cooperatiu de Felanitx, el popular Sindicat, fou el centre productor de vi més gran i alhora també un dels grans exemples de l’arquitectura industrial del segle XX a Mallorca.

En les darreres setmanes, Govern, Consell de Mallorca i Ajuntament han fet palès el seu compromís de recuperar l’edifici per al municipi i la comarca projectant-ne la restauració com a futur centre de belles arts. Un repte que té tot el suport de l’artista Miquel Barceló, amb la perspectiva de crear-hi un museu permanent, a més d’altres activitats acadèmiques relacionades amb el món de les belles arts, amb la qual cosa la ciutat rebria una immensa projecció internacional, atesa la càrrega artística que pot adquirir amb l’exposició permanent d’una part de l’obra de Barceló.

Monument abandonat

El Sindicat fou declarat Bé d’Interès Cultural amb categoria de monument el 7 de maig de 2001. Llavors els símptomes de degradació i abandonament eren ja prou evidents. Aquesta situació s’ha perllongat en el temps fins avui. L’incompliment de la Llei de patrimoni ha obert la porta a l’expropiació. El Govern disposarà d’una partida de 4,4 milions per comprar l’edifici. Es tracta de fons que provenen de les inversions estatutàries de 2010 i 2011 que Madrid encara no ha liquidat amb la Comunitat Autònoma.

La degradació de l’immoble ha provocat la decisió d’expropiar-lo al celleter Pau Ripoll, que l’estiu del 1992 el va adquirir en una subhasta pública. En passar a mans privades i ser declarat Bé d’Interès Cultural (BIC), el Sindicat no trobà cap sortida viable que el tragués de la decadència en què havia entrat en perdre la funció productiva.

De 1922, quan s’acabà l’edifici, a 1990, quan el Celler Cooperatiu entrà en suspensió de pagaments i posterior liquidació –a causa dels 70 milions de pessetes de deute–, Felanitx tingué en el Sindicat una bona font de riquesa que durà quasi set dècades.

Després d’un quart de segle d’oblit, la figura arquitectònica del vell Sindicat sembla situar-se sota nous raigs de llum, enfora dels nombrosos feixos de claror que ara es projecten d’entre les encletxes del sostre d’uralita esqueixat i des dels finestrals oberts de pinte en ample. Finalment, des del poder públic es veu en aquesta històrica construcció una oportunitat per habilitar un enorme espai de creació dins l’àmbit de les belles arts que sigui un reclam cultural i, de retruc, un referent de visita turística.

Avui, en entrar a l’edifici, la imatge d’abandonament i de perill escarrufa. És una petita selva de ciment on els grafiters han trobat espai més que a bastament per estampar-hi les seves creacions. Hi ha empremtes d’haver servit de teulada a gent sense sostre. També hi resten ofegats els renous de carros i tractors arribant-hi amb les portadores plenes de raïm.

El vell celler de Felanitx té una superfície construïda de 9.845 m2, amb 2.000 m2 més als seus voltants, la qual cosa demostra l’abast i el potencial del sector vitivinícola al municipi durant gran part del segle passat.

Les naus de fermentació, són avui l’espai més atractiu del celler, amb unes sales d’arcs apuntats amb coberta inclinada a dues aigües i amb 104 tines de formigó. També impacta la sala de premsat, amb una passarel·la sobre arcs en un dels laterals. A continuació, se situa un gran pati amb galeries amb columnes d’estil clàssic.

L’edifici, situat a peus de la petita serralada de la Mola, als afores de la ciutat, és fruit de diverses obres d’ampliació. El nucli principal fou dissenyat per l’arquitecte Guillem Forteza Pinya. En conjunt, el Sindicat incorpora trets importants de l’arquitectura catalana noucentista, amb moltes reminiscències barroques. El cos principal es començà el 1920 i s’acabà el mes de setembre de 1922. Després es va dur a terme una segona fase amb una nova sala de cups i un lateral de l’edifici principal (1964-1967).

Els cups metàl·lics circulars, de 1.000 m3 cadascun, amb una nova tremuja de recepció de raïm, arribaren a mitjan anys 70, període en què també es va afegir un nou lateral a l’edifici central. A partir d’aleshores, els números del Celler Cooperatiu començaren a tenyir-se de vermell.

La posterior recuperació del sector del vi no tingué mai en compte el paper dinamitzador del Sindicat durant quasi tot el segle XX. L’edifici caigué en mans de l’especulació immobiliària i va deixar enrere diversos intents de reanimació plantejada pels treballadors, que finalment varen veure com es rodava clau a tot un símbol de l’economia local. Per sort, avui el Sindicat encara el futur amb una nova projecció que en pot salvar els fonaments.