Exhumació de fosses a Eivissa i Formentera: trencant tabús

La Pitiüsa gran es prepara per a l’exhumació de la fossa del cementeri vell

“Hem resolt un tema tabú entre els familiars i la gent de Formentera i del qual no es parlava”, deia la consellera de Patrimoni de Formentera, Susanna Labrador, dilluns passat després que es fessin públics els resultats de l’exhumació de restes de la fossa de Sant Ferran.

Malgrat la decepció inicial després de conèixer que la comparació de la informació genètica de les mostres preses a familiars amb les restes d’ossos no ha donat cap resultat positiu, perquè no s’ha trobat suficient quantitat d’ADN als ossos, la veritat és que a les restes s’apreciaven orificis de bala. Això, unit al fet que la documentació oficial no certifica cap enterrament posterior per mort a causa d’arma de foc i al testimoni oral de l’època que parlava de l’afusellament de cinc persones, confirma la hipòtesi que les restes pertanyen a tres dels cinc afusellats l’1 de març de 1937 al cementiri de Sant Ferran de les Roques.

Així ho assegura Almudena García-Rubio, directora de l’excavació de la fossa de Formentera, que també parla de tabú generalitzat molt més enllà de les illes. Segons García-Rubio, la mateixa por s’ha viscut a Castella, als nuclis rurals i, fins i tot, a les grans capitals per por i vergonya. Des del seu punt de vista és per això que hi ha un deute amb les víctimes i amb els seus familiars. Jaume Ferrer Ferrer, Josep Ribas Marí, Joan Tur Mayans, Jaume Serra Juan i Vicent Cardona Palomar serien les víctimes les restes de les quals ha localitzat l’equip d’arqueòlegs dirigit per Almudena García-Rubio.

“Si mires qualsevol lloc en el qual hi ha hagut conflicte no es qüestiona que els desapareguts s’enterrin dignament”, assenyala l’arqueòloga, que reconeix el suport del Govern balear a les entitats de la societat civil, com el Fòrum per la Memòria, les quals van començar amb aquesta tasca també a Formentera, on la fossa de Sant Ferran ha estat la primera de les Pitiüses a exhumar-se. Després d’aquesta serà el torn de la fossa comuna dels eivissencs represaliats durant el franquisme situada al cementiri de les Figueretes, que s’obrirà el proper mes de novembre, després de la festivitat del dia de Tots Sants. Són els primers passos per trencar amb el tabú de què parlaven García-Rubio i la consellera Labrador.

Fòrum per la Memòria

El Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, premiat l’any passat amb la medalla Ramon Llull del Govern balear, treballa des de 2009 en l’estudi i la cerca dels eivissencs i formenterencs deportats als camps nazis, en l’estudi del paper de les dones i la premsa en la Guerra i en la identificació de més de 200 persones assassinades o desaparegudes durant la Guerra Civil a les Pitiüses.

Entre els assoliments del Fòrum destaca l’elaboració del mapa de fosses d’Eivissa i Formentera, i la seva col·laboració amb el programa d’exhumacions que du a terme el Govern de les Illes Balears. A més, tal i com assenyalava la directora de l’excavació, el Fòrum va impulsar l’exhumació de la fossa de Sant Ferran i enguany col·laboraren en la de les Figueretes, a Eivissa.

Però encara queda molt treball per dignificar la memòria de les víctimes, segons assegura Luis Ruiz, president del Fòrum, perquè actualment hi ha fosses documentades: cinc a Formentera i dues a Eivissa. Les de Formentera són: el cementeri vell de Sant Francesc (una víctima), la licitada a la Mola (una víctima), la fossa dels Pujols (cinc víctimes, sobre l’emplaçament de la qual es va construir un hotel), el cementeri nou de Sant Francesc (58 víctimes de la Colònia Penitenciària) i la del cementeri de Sant Ferran (cinc víctimes), que és l’única exhumada a dia d’avui.

A Eivissa hi ha la de les Figueretes, en la qual hi ha víctimes de tots els municipis d’Eivissa, amb una quantitat que pot arribar al centenar o superar-lo, i una altra a l’antic polvorí de Sant Llorenç, amb dues possibles víctimes. Unes xifres que tan sols amb voluntat social poden arribar a transformar-se en noms amb històries pròpies.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF