POLÈMICA

Eutanàsia: mort digna o derrota social?

El Congrés dona llum verda a reobrir el debat sobre el dret a elegir quan morir i reviscola la polèmica

El Congrés dels Diputats ha donat llum verda aquesta setmana, amb 173 vots a favor, 135 en contra i 32 abstencions, a tramitar una llei per despenalitzar l’eutanàsia després que la cambra hagi aprovat la presa en consideració de la proposició de llei presentada pel Parlament de Catalunya que pretén modificar el Codi Penal. 175 diputats dels 343 presents en la votació varen votar a favor de la mesura, a excepció del PP i el diputat d’UPN, amb el compromís que s’impulsi també una llei per regular el suïcidi assistit com a dret.

Comença ara el tràmit parlamentari que planteja que quedin “exemptes de responsabilitat penal aquelles persones que ajudin a morir un pacient que pateixi una malaltia greu que el conduirà necessàriament a la mort o una patologia incurable que li provoqui patiment físic o psíquic greu”.

Es reobre la polèmica

La regulació de l’eutanàsia ha rebut el sus i ha fet reviscolar la polèmica entre les veus que defensen “el dret a una mort digna” i les que critiquen que “és una sortida a la manca de llits hospitalaris per fer front a un evident envelliment de la població i un consegüent augment de la cronicitat”, i que consideren que “l’única resposta ètica davant el final de la vida són les cures pal·liatives”. Rosalía Cortés, la vicepresidenta de l’associació Baleares Vida -que té més de 3.000 seguidors a les Illes-, lamenta que “s’hagi fet una campanya per vestir de mort digna l’eutanàsia com si fos una cosa generalitzada i normal”, però ells creuen que “és una derrota de la nostra societat, havent-hi els avenços que hi ha i existint les cures pal·liatives”. Per Cortés, “allò que anomenen ‘mort digna’ és una mentida, un negoci perquè no hi ha prou llits hospitalaris, i amb l’eutanàsia es lleven els problemes de damunt. Clar que parlar d’això no és políticament correcte”.

La vicepresidenta de Baleares Vida considera “molt greu que et facin creure que és un dret” i hi insisteix: “Ens ho venen com a mort digna i la dignitat de les persones no és aquesta. Els conceptes estan girats. La dignitat d’una persona és estimar i ser estimada, és morir amb els seus i no en la fredor d’un hospital”. El problema “és que no hi ha temps de reacció, et pot passar avui i et desconnecten demà”, lamenta. Així mateix, assegura: “Per sort, sempre et trobes amb gent bona que et demana si vols continuar lluitant”. A l’altre costat es troben veus com la d’Antón Soler, metge jubilat que ha exercit durant 40 anys al centre de salut de Sant Lluís, a Menorca.

Ell defensa que “tothom hauria de preveure la seva mort i intentar que sigui una bona mort”. Soler és membre des de fa set anys de la Federació d’Associacions DMD (Derecho a Morir Dignamente), que té prop d’un centenar de socis a les Balears, i gran amic de Luis Montes, qui fou president de l’associació i fou acusat -i absolt, el 2007- de causar la mort amb sedacions terminals irregulars a 400 malalts de l’hospital Severo Ochoa de Madrid, i el qual va morir sobtadament el 19 d’abril passat: “Ens unia una bona amistat”, assegura. “El vaig convidar en diverses ocasions a Menorca per parlar de mort digna”, explica. Afirma que “era una persona entranyable, amb una ment lúcida que ajudava a entendre la realitat”. I “la realitat”, segons Antón Soler, “és que cada any es moren 400.000 persones a l’Estat; d’aquestes, unes 150.000, una tercera part, es moren ràpidament, però n’hi ha 250.000 que ho fan després d’un procés crònic de malaltia, i aquestes poden anticipar la mort perquè la veuen venir”, afirma.

Antón Soler creu que la vida “és un dret, no una obligació”, i advoca perquè tothom faci el testament vital: “Hauria de ser un requisit ambulatori a qualsevol edat”, comenta, i afegeix que “el fet de tenir la possibilitat de morir quan tu vols ajuda la gent a resistir més el malestar davant una malaltia”. “Moltes de les meves pacients que han hagut de tenir cura dels seus pares o familiars en situacions de llarg patiment m’han demanat ‘per favor, ajudau-me que això no em passi a mi”.

Acèrrim defensor que s’aprovi l’eutanàsia, assegura que la llei “ha de ser clara i senzilla”, i mentre cita països com “Holanda, Bèlgica, Luxemburg i el Canadà”, on l’eutanàsia “és un dret adquirit”, apunta que “tenim molts models a seguir”. Fidel seguidor de Montes “i del seu antecessor a DMD, Salvador Panica”, subratlla que “d’ells dos em va quedar l’adhesió al dret” i “la lluita pel dret per la disponibilitat de la vida. Com a metge, me n’he trobat casos alarmants”.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF