Estirant la mirada

GeògrafDissenyar una xarxa d’observadors, lligats per contacte visual, superant barreres orogràfiques i abastant tot el perímetre illenc, pot semblar una tasca relativament senzilla amb les actuals eines cartogràfiques. Fer-ho fa cinc segles, en canvi, tenia un mèrit especial.

Històricament, el litoral illenc ha comptat amb la presència de talaiers i torrers, vigilants de qualsevol albirament de vaixells, dels quals es desconeixien les intencions. Recursos escassos obligaven que la xarxa mantingués la seva operativitat amb el menor nombre de punts d’observació. Per tant, pel seu disseny calia una habilitat particular, llançant una visual entre dos observadors i replicant el model fins a completar tot el perímetre de l’illa.

En l’actualitat, la teledetecció permet modelar el territori i cartografiar-ne atributs. El mapa d’avui, amb la representació del relleu d’una part del litoral de Sóller i Fornalutx, n’és un exemple. El mapa, generat a partir de tècniques de fotogrametria, ens brinda un punt de cota cada 25 m2, suficient per representar l’orografia i comprovar si és possible traçar una visual entre la torre Picada (Sóller) i la torre de na Seca (a la divisòria entre Fornalutx i Escorca).

Enfilats a la primera, albirarem na Seca per gregal. La visual entre les dues torres queda representada en el mapa per un segment de gairebé quatre quilòmetres de longitud, amb trams de color vermell i altres de color verd. Aquests darrers indiquen els trams del territori visibles dins el trajecte imaginari de la visual d’un observador a la primera torre. El perfil topogràfic de la visual, representat en el requadre, dibuixa de manera clara els accidents del relleu que s’ha de superar.

El mapa també ens descobreix algunes particularitats geològiques de la contrada: observau el puig de Bàlitx, de carena ben perfilada, amb una ‘glopada de material’ al seu vessant de Tramuntana, a causa d’una esllavissada, de la qual la Illeta -antic esperó del puig- és testimoni.

Fins i tot, a partir del relat d’avui, em va sorgir un dubte toponímic: trescant per la contrada amb Ignasi Recalde Canals, solleric i estudiós de la navegació a la Mediterrània, observarem, a poca distància de la Torre Picada, una pedra ‘picada’ que podeu observar a la fotografia representada damunt el perfil topogràfic.

El topònim ‘la pedra picada’ apareix en un mapa d’Antoni Verger de la serra de Tramuntana de l’any 1594, data anterior a la construcció de la torre. És un mapa que fa uns anys analitzàrem amb Antoni Ginard Bujosa i en què l’autor, en un manuscrit que l’acompanya, fa la següent recomanació:

“ Una fortalesa a la piedra Picada guardaria que no desembarcassen a los cabos ni entrasen por el coll del era por donde fueron los moros a Sóller y de dicha fortalesa guardaria el puerto de Sóller ”.

Cartografies posteriors, com el mapa de Mallorca de Despuig de 1784, incorporen el topònim ‘castillo d. Piedra Picada ’, car feia més d’un segle que s’havia construït la torre. I així, fins avui, quan el topònim vigent i que tots coneixeu és ‘la torre Picada’.

Per acabar, mentre intentam esbrinar si la pedra picada de la fotografia és l’origen de l’actual topònim de la torre, “qui sap”, tal com reflexionava -deixant volar la imaginació n’Ignasi el dia de l’excursió- “si, fins i tot, el cocó de la pedra hauria servit per cremar-hi oli i orientar els navegants”.